Us va al cap aquell tètric quadre de Goya anomenat “Saturn devorant els seus fills” on una figura fantasmagòrica amb ulls de boig, subjecta amb les dues mans una criatura a la que li manca el cap i un braç i es veu com li raja la sang? Això és el que m’ha vingut al cap quan he sentit que avui els bisbes parlaven d’avortaments i infanticidis. No, senyors bisbes! L’avortament, desgraciadament, encara està molt lluny de les aspiracions de molts progressistes i tal com està ara està molt regulat. Potser no el controlat que caldria i és per això que moltes clíniques avortistes tenen que cometre il•legalitats per a donar resposta a moltes dones que no volen segui amb els seus embarassos. Però infanticidi? Si fossa creient exclamaria: “Valgui’m Deu!, com es pot dir un disbarat tant monumental?”
És que ara aquella vella tàctica del PP de tot s’hi val, ha passat a mans de l’Església Catòlica més rància i reaccionaria?
Avui escoltava a la Cadena Ser que Gemma Nierga posava en boca de Santiago Carrillo (l’odiat per la dreta!) aquestes paraules: “L’esquerra en aquest país ha canviat. Però la dreta segueix sent la mateixa de l’any 36”. Contundents però mols explícites.
Cal parar-los els peus. Som un país modern que mirem al futur i no cap al darrera amb nostàlgia com fa el PP i la pròpia Església Catòlica!
Fins i tot Joaquín Calomarde, ex-diputat del PP afirma al diari digital el Plural "que va abandonar el partit per l'extrama dretització".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada