Avui s’han reunit representants dels partits nacionalistes de Catalunya, País Basc i Galícia o el que és el mateix de CiU, del PNV i del BNG. La reunió és per a perfilar estratègies conjuntes de cara les eleccions de març i pressionar el govern sortit de les urnes, surti del color que surti. Fins aquí res a dir. Tot hom és lliure de buscar aliats i marcar estratègies. El que no em sembla bé és la reiterada pretensió d’Arturo en voler ser president de la Generalitat costi el que costi i emportant-se per davant a qui calgui.
I aquí entraríem al camp del xantatge polític: “jo et dono suport a canvi de que li diguis a Montilla que dissolgui el Parlament i convoqui eleccions i que llavors governi la llista més votada... o sigui nosaltres...” No ho va poder aconseguir quan va malbaratar l’Estatut a canvi no sé sap ben bé de què (molts sospiten que a canvi d’això, precisament) i ara torna a la càrrega. Catalunya no pot ser moneda de canvi i Montilla faria bé de no escoltar els “cants de sirena” de José Luis per molt bonics que aquests siguin i esperar el termini de la legislatura. Això si, sempre que li permeti ERC!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada