MISS I MISTER NACIÓ CATALANA

Tot això del fet diferencial està molt bé. Crec amb les seleccions catalanes i penso que haurien de poder competir a nivell internacional sense limitacions. Però el fet de fer concursos per a elegir Miss i Mister nació catalana em sembla una cosa tan “hortera” com la lletra de la cançó de l’himne d’Espanya (per cert, anomenant “La marcha de los Granaderos”) Diumenge passat ja ho vaig llegir i ja valia deixar la meva opinió sobre el tema. Però quan avui han parlat d’això al programa d’Albert Om, el Club, on han portat a la miss i al responsable de l’organització del certament, és que ho veia i no m’ho creia. I la Magda Oranich aquella que fou primer roja (dels PSUC) per acabar convertida en taronja (de CDC) encara dient que ho trobava mol bé (!) Quan fan el certament a nivell nacional no ens cansem de criticar-lo, però ull! Aquest és el de la nostra nació! Ara, la miss els ha deixat ben arregladets quan els ha dit que ella també es sentia espanyola, primer catalana, però després espanyola i si calia es presentaria a Miss Espanya. Au mana, que diuen els caveros! Però au mana no per ella sinó per als altres que l’han portat i, sobre tot, han parlat del tema!