LA DISJUNTIVA OBAMA-CLINTON

Està en boca de molts, sobre tot dels analistes en política internacional. I encara que passi molt lluny, la repercussió és mundial. Com vaig dir un cop, “quan els Estats Units estan refredats, l’Europa esternuda!” I sinó mireu el que va passar amb Bush de president: ens vàrem veure involucrats en una guerra il•legal, irracional i quants més adjectius començats per “i” i volguéssiu posar. D’acord que a Europa va tenir aliats, però qui van donar el primer pas i qui van declarar la guerra, van ser el EE.UU.
Sempre s’ha dit que es vota entre dos partits de dretes: un de dreta-dreta i un altre més moderat. Segurament que és així, però a l’hora de la veritat qui guanyi pot ser determinant per molts temes i molt importants. Un exemple: la lluita contra el canvi climàtic.
No parlaré dels candidats del partit republicà, el de l’elefant (aquí els republicans són els del burro) Ho faré dels demòcrates (els del burro, ara sí) I entre tot ells els que, a priori pareix que tinguin més possibilitats de guanyar: la Hillary Clinton (Hilària per als amics d’aquí) i Barack Obama. Al principi pareixia que la ex-primera dama era la gran favorita per a ser la candidata demòcrata. En la presidència del seu espòs, el Billy, ja deien que gràcies a ella, havia pogut arribar tan alt. O sigui, feia bo allò de darrera d’un gran home, sempre hi ha una gran dona... Però a l’hora de la veritat pareix que s’està desinflant com un globus. Al menys després e les primàries de Iowa. I la gran força emergent és el Barack. I aquest pareix que si... Pareix que a més de ser la gran esperança negra (es feia servir molt al món de la boxa), sigui una alternativa real a fer un canvi de rumb de la nació més poderosa de la terra.
Potser d’aquí a les eleccions encara hi hauran moltes sorpreses, però avui per avui, al bàndol demòcrata, la candidatura presidencial, està entre una dona i un negre, la qual cosa mai ha passat als Estats Units. De confirmar-se els pronòstics de canvi, seria tot un símbol de normalitat política i voldria dir alguna cosa més que una simple alternança al govern entre republicans i demòcrates.
Recordo que fa uns anys a Catalunya Informació feien un qüestionari ràpid als diputats del Parlament. Una de les preguntes era si veient un president de la Generalitat dir-se Mohamed. Jo sempre pensava el mateix: I quan una dona? De moment m’atreveixo a fer un pronòstic. Després de Montilla, la candidata del PSC a la presidència de la Generalitat serà la Carme Chacon. A veure si l’encerto!