dimecres, 3 d’agost de 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 3

MALBARATAMENT DE RECURSOS
He escoltat atònit que arriben a Barcelona dotacions de Mossos d’Esquadra per a controlar el top manta (!!!) I me pregunto: És necessari mobilitzar tants efectius com sembla que s’està fent? Això no és malbaratament de recursos?
De fet, els sindicats de la policia autonòmica així ho han denunciat. Han recordat que a Espanya tenim un nivell d’alarma 4 (el màxim és 5), per alerta terrorista y els responsables de la nostra policia només se’ls hi acut a enviar-los a controlar la venda il·legal.
No seria molt més fàcil (i no caldrien tants efectius) controlar les màfies que fabriquen els productes imitant les grans marques? Jo trobo que sí... Però potser no interessa fer-ho...

LA INVESTIDURA DE RAJOY
Ahir es va viure una etapa més de la investidura de Rajoy per a president del govern d’Espanya amb la trobada d’ell mateix i el líder socialista Pedro Sánchez. Tot i que la trobada no va ser tan freda com al gener (recordeu que llavors Rajoy no va voler estrènyer la ma de Sánchez), tampoc es va arribar a cap acord. Es a dir, Sánchez (com ja li va dir a Felipe Gónzalez arran d’unes declaracions que va fer aquest al diari Clarín de Buenos Aires), no facilitarà la investidura de Rajoy (n’hi hauria prou amb l’abstenció), la qual cosa sembla que ens porta cap a unes terceres eleccions. Amb una mica de sort el PP traurà majoria absoluta i s’acabarà amb tot aquest impàs que tenim des de fa mesos. Encara que personalment me dóna igual que hi hagi un govern constituït o amb funcions. El país, tal com passa a les fàbriques o les oficines, el fan funcionar els seus ciutadans, els caps, normalment, són totalment prescindibles. O sigui, que o caldrien... I a sobre encara tenen assessors, secretaris i tot el que faci falta per tal de donar ocupació als seus... 

‘SABE A MIXTA’
Recordeu que es passava un anunci de cervesa per televisió d’allò més xorra que acabava dient ¡Sabe a Mixta!?
No a Mixta, però si al mixto o al mixt (grup mixt) s’ha vista abocada l’antiga Convergència, dita ara provisionalment (encara no està registrada en aquest nom) Partit Demòcrata Català.
Abans d’ahir va ser al Senat i ahir al Congrés. El PDC no ha aconseguit finalment tenir grup propi, tot i que semblava que tenia les portes obertes per a poder-ho fer.
Recordem els antecedents. Quan es va constituir la messa del Congrés, CDC (així es va presentar a les eleccions generals del 26 de juny) va donar suport votant afirmativament a la composició de la mesa ocupada principalment per populars i ciutadans i en detriment dels socialistes. En altres circumstàncies, un diputat del PSOE hauria ocupat la vicepresidència primera i C’s hauria quedat fora... Però Convergència va donar suport als partits de la dreta espanyola per a que això no fos així.
Ara, quan tan el PP com el PSOE es van abstenir i C’s va votar en contra de que Convergència pogués formar grup propi, va Homs i es queixa renegant de tots, sobre tot del PP i el PSOE. I el diari Ara li fa de caixa de ressonància...
A veure Homs: això és política! Sembla mentida que li hagi d’explicar a un convergent de que va la política... En català tenim una dit que diu: voler estar al plat i les tallades. L’ambigüitat del PDC l’ha portat allà on està o sigui, al grup mixt. I que no doni la culpa als altres...
Jo, quan no vull tenir relacions amb algú, miro d’evitar-lo tot el que puc. Si el PDC no vol saber res d’Espanya, perquè es presenta a eleccions? Per a fer el paperot? No! Per a veure si té una bona pesca... De bitllets de curs legal!!

INTOLERÀNCIA A LA CRÍTICA
El polítics estan ficats en polítics perquè els agrada. D’acord? Bé, o perquè volen guanyar-se bé la vida... (Us agrada més així?) Alguns polítics acaben obtenint càrrecs públics (diputats, senadors, regidors, llocs de responsibilitat...) i com a tals (sé suposa) estan al servei de la ciutadania (encara que no els voti) i no a l’inrevés (tot i que sovint ho sembla)
Com a representant del poble està subjecte a rebre crítiques sobre la seva gestió. Ningú és deu, tot i que s’ho pot arribar a creure... Però hi ha qui no ho porta bé i que sembla que tingui intolerància a la crítica.
Me van ensenyar fa anys que els polítics que cobren per exercir el càrrec, les crítiques que poden rebre van incloses amb el sou...  
I sinó ho entenen així, tal com li agradava dir a Carlos Fabra: ajo y agua... (A JOderse Y AGUAntarse)