dissabte, 29 de juliol de 2017

ALGÚ S’HO HAURIA DE FER MIRAR...

La principal responsabilitat dels nostres polítics hauria de ser (ja que sembla que no és així) el servei als ciutadans! I quan dic servei dic vetllar pel seu benestar, cobrir totes les seves necessitats bàsiques. Per aconseguir-ho només calen polítiques eficients pensades per a cada una de les necessitats.
La societat actual requereix d’unes atencions que no s’imaginaven només fa unes dècades. Abans les famílies eren pràcticament autosuficients. A l’hort conreaven els productes bàsics per a fer bullir l'olla i l’excedent el bescanviaven amb els veïns. També tenien bestiar de corral i, si era necessari, anaven a caçar. A les cases hi solia viure tota la família: iaios, pares i fills. Mentre els homes solien treballar fora de casa, les dones se fien càrrec de tots els temes domèstics, des de l’atenció als més grans i menuts, com també fer el menjar, rentar la roba, etc.  


Amb la gradual incorporació de la dona al món del treball, la manera de vida de les famílies també canvia. Ara, la majoria de les persones grans o bé viuen soles o bé sé les ingressa en residències geriàtriques. Els més menuts van a la guarderia i més tard a l’escola i a l’institut i tal vegada a la universitat. Quants fills de famílies pageses tenien estudis superiors abans de la dècada dels 70?
Què vull dir amb tot això? Que hi ha molta gent que per a viure (o sobreviure) i tirar endavant en la vida necessiten tots mena d’ajuts. Des d’ajuts a la dependència a beques universitàries, passant per ajudes de menjador escolar, famílies nombroses, etc.
La crisi econòmica de l’any 2008 va fer estralls. El govern d’Espanya, amb l’aval de la Unió Europea va retallar a quasi tots els sectors excepte les ajudes a la banca, total per a res, ja que la majoria de les entitats rescatades han acabat desapareixent absorbides pels bancs més potents.
Sense cap mena de dubte els que pitjor parats van sortir van ser el grups més febles... Aquells que ja eren el que tenien més dificultats per arribar a final de mes. Sovint els iaios pensionistes eren els que suportaven el pes econòmic de la família. Gràcies a ells sé podia anar trampejant...
Aquesta setmana hem segut que el territori català amb més problemes econòmics, aquell que té més gent que sé les veu magres per arribar a final de mes, són les Terres de l’Ebre.
Segurament no ens en adonem ja que aquestes coses difícilment surten a la llum excepte que hi hagi algun estudi, però si fem cas a les dades oficials, al nostre territori no tot són flors i violes, com podria desprendre’s del caràcter extravertit i xalador de la gent.
I ara és quan torno a parlar dels polítics, dels nostres polítics, dels que sé suposa que ens representen. Degut al nou equilibri de forces, tan al Parlament com al Congrés dels Diputats i Senat, la veritat és que no tenim tants diputats i senadors com havíem tingut fa per exemple fa una dècada. Com que els primers de la llista són quasi sempre del Camp de Tarragona, amb l’entrada de nous partits, s’han repartit més i ens trobem en aquesta situació, però els que hi també són, tot i que no siguin ebrencs, els nostres representants i, per tant, són responsables d’allò que se fa i no se fa al nostre territori. Si només miren per les comarques del nord de la demarcació, anem malament...
Potser ara no taca parlar de vegueria, però seria la manera de, al menys, tenir presència als diferents parlaments.
Mentrestant, algú s’ho hauria de fer mirar. Per una part aquells que ens representen, però també els que ens governen i que quasi sempre destinen pocs recursos al nostre territori.
Penseu que tot va lligat. Si hi ha inversions, hi ha feina i, per tant, menys aturats i això vol dir menys pobres.
Polítics en general, poseu-vos a treballar pel poble, però sobre tot presteu atenció a aquelles persones més necessitades.  


PER AMPLIAR EL TEMA: