FERRAN MONEGAL
Al llarg de tota l'emissió del documental Las cloacas de Interior (TV-3), va anar apareixent un obrer netejador, anònim, intentant netejar el vidre d'una finestra. El vidre, de tan brut, era opac. El netejador li passava, una vegada i una altra, tenaçment, una escombreta amb sabó i detergent. Però no hi havia manera. El vidre estava cada vegada més brut, i més opac. ¡Ah! Aquesta imatge, en forma d'ària, de ritornello visual, m'ha semblat enormement encertada. Els vidres de les clavegueres no es netegen amb sabó. Tenen molts anys de podridura acumulada. Ho va dir Baltasar Garzón en un moment donat: «Les males pràctiques policials no sorgeixen com els bolets, de temporada en temporada. Sorgeixen d'un cep que està arrelat». Exacte. La franquista brigada politicosocial segueix cavalcant.
Al llarg de tota l'emissió del documental Las cloacas de Interior (TV-3), va anar apareixent un obrer netejador, anònim, intentant netejar el vidre d'una finestra. El vidre, de tan brut, era opac. El netejador li passava, una vegada i una altra, tenaçment, una escombreta amb sabó i detergent. Però no hi havia manera. El vidre estava cada vegada més brut, i més opac. ¡Ah! Aquesta imatge, en forma d'ària, de ritornello visual, m'ha semblat enormement encertada. Els vidres de les clavegueres no es netegen amb sabó. Tenen molts anys de podridura acumulada. Ho va dir Baltasar Garzón en un moment donat: «Les males pràctiques policials no sorgeixen com els bolets, de temporada en temporada. Sorgeixen d'un cep que està arrelat». Exacte. La franquista brigada politicosocial segueix cavalcant.
Aquesta petita part de les clavegueres d'Estat que la intel·ligència i la tenacitat dels periodistes Carlos Enrique Bayo i Patricia López ens han ensenyat (diari Publico.es i Mediapro) ha tingut moments d'una contundència incontestable. Per exemple, les ramificacions del nauseabund intercanvi de maquinacions contra polítics catalans que van protagonitzar el que era ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso. També les declaracions del comissari més condecorat de la policia, Jaime Barrado, que davant el fàstic que li provoquen els seus propis companys, va exclamar: «El sistema està tan corrupte que expulsa els decents». Per exemple, també, el clarificador modus operandi que ens va detallar Bayo sobre la fabricació d'informes falsos, i els que s'encarreguen de publicitar-los. ¡Ahh! Ha sigut demolidor. Hi ha una altra part en aquest treball, que sembla incrustada, sobre el tema dels honorables capitals amagats a Andorra. És una incrustació que mereixeria meditar-se. Que la quantitat descoberta - al marge del mètode- fos relativament poca en el tardà moment de buscar-la, només sembla indicar que aquest paradís actuava com a zona de trànsit.
La notícia que les grans cadenes es neguen a difondre aquest treball, lluny de desacreditar-lo, prestigia el documental.
A casa ens han agradat molt les paraules de Joan Salvat a la presentació: «Demostra que el periodisme ha de qüestionar els governs de torn. Únicament així pot complir la seva funció social». Doncs ànim, que de clavegueres no ens en falten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada