Foto Maria Teresa Pons. |
La visita a Betanzos només tenia un objectiu: Passar a saludar a l’amiga Isabel Rumbo (Ysa)
Ysa treballa l’Agència Tributària, com jo i, tot i que no ens coneixíem personalment portem uns quants anys relacionant-nos. Fa uns anys, Reme, una companya que treballa a la Delegació de Guadalajara va crear un grup de fotografia i va convidar a una sèrie de companyes i companys que havíem participat en un concurs de fotografia que havia organitzat l’Agència Tributària. El grup com a tal només fa funcionar uns pocs mesos, però això va permetre que alguns ens continuéssim relacionant de manera particular.
Ysa és una artista. A part de aficionada a la fotografia, domina altres arts com el dibuix, la pintura o la ceràmica. Precisament aquests dies ha acabat un repte: dibuixar 100 retrats d’un sol traç. Ja us dic jo que la tasca no és fàcil, ja que sé li ha de posar molta imaginació i tindre traça.
Betanzos és una població de A Coruña prou apartada de Lugo, prop de la costa atlàntica. Com vam poder comprovar després, està banyada pels rius Mandeo i Mendo, mentre que el Mero passa per dintre del seu terme municipal.
La seu de l’Agència Tributària de Betanzos ocupa un històric edifici de la praza da Constitución que té una forma molt irregular. A part de l’edifici que ocupa l’AEAT hi ha d’altres edificis notables, com la Casa do Consello, la torre del Rellotge i l’església de Santiago.
GASTRONOMIA:
-Prova la truita –me van dir quan vaig dir que estava per Betanzos-.
Sense cap mena de dubte la truita de patata és el plat més típic de la població tot i que com va dir l’amiga Ysa, potser sigui una mica agosarat anomenar-la així, ja que l’ou està pràcticament cru i no té cap tipus de consistència. Però no per això ha de ser més o menys bona. Tot és qüestió de gustos.
La vam provat... I tant que la vam provar! Però Ysa la va demanar una mica més feta, tot i que la van advertir que els que ens servien no era l’autèntica truita de Betanzos. Lògicament ja ho sabia...
Fixeu-vos el popular que és la truita a Betanzos que s’organitza on concurs entre els professionals de la restauració. Els establiments més llorejats són el Mesón O Pote i Casa Miranda, situats a tocar l’un de l’altre.
A part de la truita vam provar els pebrots de Padrón (que segons ens va explicar Ysa ja no n’hi ha cap que piqui), catxels i navalles. I per a beure un albariño.
ENLLAÇOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada