JUANJO DUMALL
Quan Ángel María Villar va arribar a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol (FEF), el 1988, el president dels Estats Units era Ronald Reagan. Això vol dir que el dirigent esportiu espanyol ha seguit en el càrrec durant els mandats de George H. W. Bush, Bill Clinton, George W. Bush, Barack Obama i Donald Trump. La limitació de dos mandats als presidents nord-americans (Vint-i-dosena Esmena de la Constitució) es va idear com un mecanisme de regeneració democràtica. Els pares de la pàtria americana no volien que els presidents es convertissin en monarques i garantien també que el nomenaments dels membres de la Cort Suprema tinguessin la necessària pluralitat.
No cal ser un expert constitucionalista per sospitar que la prolongació d’un mandat d’un càrrec públic com el de president de la FEF fins als 29 anys és una anomalia democràtica, una raresa institucional i, el pitjor de tot, un focus de corrupteles i favoritismes. Que ara hagi esclatat l’escàndol de Villar no treu perquè molts facin examen de consciència i admetin que ha sigut una barbaritat permetre que un monarca del futbol espanyol hagi mantingut el seu poder gairebé durant tres dècades a base de favors a les federacions territorials i als clubs a canvi de vots a les assemblees.
El 1984, quatre anys abans que arribés Villar, el Govern de Felipe González va fer un decret per treure de la FEF el president que ja amenaçava llavors d’eternitzar-se. Es deia Pablo Porta. Va ser considerat un Maquiavel del món del futbol, però ha quedat gairebé com un passerell al costat del basc.
FUTBOL I FRAU
El futbol, per ser el gran espectacle del nostre temps, s’ha convertit en una font inesgotable de negocis, pelotazos, fraus i bombolles. Perquè això funcioni, com en els casinos de Las Vegas, calen famílies que en greixin els mecanismes. L’incombustible Villar era un dels caps que molts van mantenir al capdavant, encara que ara es posin les mans al cap quan senten parlar de revendes d’entrades i contractes fraudulents de la Roja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada