Estava treballant a Juan Chaler Chaler SA de Vinaròs. Devia de ser l’any 1983 o potser el 84... Un dia escoltava la ràdio i entrevistaven a un professional de l’alimentació amb motiu de la celebració d’Alimentària, una fira del sector de l’alimentació. El periodista li va preguntar a l’expert per la qualitat de la farina amb la que es fabrica el pa a Espanya. La seva resposta, a part de sobtar-me, és d’aquelles que no s’obliden:
-A qualsevol país d’Europa, la farina que es consumeix aquí seria per a farratge...
Penseu que estic parlant de fa uns 35 anys... Si llavors s’emprava aquesta farina, què estem consumint ara?
Tot això us ho explico perquè aquests dies que hem estat principalment per Galícia, hem pogut comprovar que tenen una qualitat del pa que, a priori (evidentment no he fet cap tipus d’anàlisi) és excel·lent. El pa no acabava de ser blanc, tenia una certa tonalitat grisenca, com si fos pa d’espelta que, com sabeu es tracta d’una farina antiga que avui en dia se sol usar molt poc. Tot i això, de pa d’espelta se’n pot torbar a alguns lloscs, com ara al restaurant Supersà Tast de Tortosa, tot i que no deixa de ser prefabricat.
És una vergonya que el millor pa que es pot consumir a Amposta (al menys que jo sàpiga) al supermercat Lidl.
I és que la majoria de fleques només venen pa prefabircat, d’aquell al que només li falten uns minuts de forn. Però a la vegada és el que la majoria de la gent demanda. Si no hi hagués demanda, evidentment no se’n fabricaria.
Un dels pans més habituals de les fleques i súpers actuals és la barra gallega. Suposo que li diuen així per anomenar-la d’alguna manera, potser perquè el que li va posar el nom coneixia perfectament la qualitat del pa que se ven a Galícia i que res té que veure amb la barra que porta el seu nom.
Recordo que fa més de 20 anys un empresari tarragoní, del que no he trobat referències a Internet, va rebentar el preu del pa venent baguettes molt barates des de els diferents punts de venta que anava obrint, primer a Tarragona ciutat i més tard a d’altres poblacions de la província com per exemple Tortosa. La cosa no va acabar bé, perquè ja sabeu que ningú dóna duros a quatre pessetes i l’empresari sembla que no pagava els lloguers dels locals que havia arrendat.
Si us hi heu fixat, les fleques ambulants que solen acudir sobre tot a les festes temàtiques que s’organitzen a poblacions com Amposta (Festa del Mercat a la Plaça) o Tortosa (Renaixement), tenen un gran èxit i el pa no és que sigui gran cosa (el de Galícia és molt millor), però si que és més bo que el que es ven als establiments tradicionals.
Ara fa just un any vaig visitar el poble de Cucugnan a la regió francesa de les Corbières. A la part alta del poble hi ha un antic molí i just als seus peus un forn i una botiga on se venien diversos tipus de pa i pastes elaborades amb farines antigues... Tot i que el pa francès també és millor que el que consumim aquí, l’èxit de la tenda era inqüestionable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada