dimarts, 1 d’agost de 2017

En plena escalada

JOAN TAPIA

Primer va esclatar la crisi i la radicalització del Govern de la Generalitat amb el cessament dels moderats que posaven objeccions al xoc de trens cruent. La clau d’aquesta purga interna de l’independentisme (més ben dit, del PDECat) va ser el relleu al departament d’Interior de Jordi Jané per Joaquim Forn. En principi no hi ha cap gran distància entre Jané i Forn; tots dos són veterans convergents i –un al Parlament espanyol i a la conselleria i l’altre a l’Ajuntament de Barcelona– han mostrat la tradicional capacitat de pacte de CDC. Però mentre que Jané afirmava que els Mossos en tot moment respectarien la legalitat, Forn acaba de declarar (El Punt Avui de diumenge) que, partint de la legalitat catalana, no només permetran, sinó que facilitaran la votació de l’1 d’octubre. Negant-se a considerar un ben probable conflicte entre les lleis vigents i el nou marc legal que pugui emanar del Parlament. La conseqüència va ser la dimissió immediata, al·legant motius polítics, del director general de la policia, el prudent Albert Batlle.
La iniciativa de Puigdemont –encoratjat per Oriol Junqueras i Artur Mas–, que no va deixar de causar certa sorpresa a Madrid, va tenir una immediata reacció divendres amb l’exigència a la Generalitat que els seus interventors certifiquin cada setmana que no es fan servir fons en preparatius del referèndum. El missatge és explícit. A cada tret contra la legalitat constitucional, Madrid contestarà amb un proporcional torpede de retorsió. I asseguren que és impossible negociar –discrepància amb el PSOE– mentre Puigdemont segueixi amb la temptativa de referèndum que –insisteixen– no tindrà lloc.
I el calendari marca que demà serà un dia no històric (ja estan esgotats), però sí rellevant, perquè Puigdemont haurà d’explicar l’última crisi del seu Govern. I a la tarda es votarà la reforma del reglament del Parlament que ha de fer possible que la llei de referèndum –que pot entrar al Parlament el 17 d’agost– sigui votada en lectura única i en un sol ple el 28 o el 31 d’agost, just un mes abans del referèndum. I tot i que hi ha esmenes vives de diversos grups parlamentaris, ningú dubta que aquesta reforma, qüestionada pels lletrats del Parlament i pel Consell de Garanties Estatutàries, serà aprovada.
Els grups de l’oposició (el Partit Popular, Ciutadans, el PSC i els comuns) presentaran recurs d’empara, que no té efecte suspensiu, davant el Tribunal Constitucional. També ho podria fer –en aquesta anunciada escalada d’ull per ull i dent per dent– el Govern espanyol.
¿Governar al carrer?