¼ de 8 del matí del passat dilluns. Estic pujant pel carrer
Murillo amb la meva gossa Electra. Veig com un camió de Pellicé que baixa pel
mateix carrer, en arribar al carrer Brasil gira cap a la dreta.
-Si no m’afanyo ja no podré fotografiar els 4 (quatre)
matalassos que hi havia anit –penso-.
Efectivament, quan hi arribo, dos operaris de
l’empresa de reciclatge estan fent fotos de tot el que allí s’amuntega. A part dels 4 matalassos hi havia una cadira de nadó de cotxe i alguna cosa més. Ja havia vist un altre cop que feien fotos abans de carregar-ho tot al camió. Acte seguit procedeixen a carregar-ho (tal
com podeu veure a la foto)
Me veuen com faig la foto i adreçant-me a ells
els hi dic:
-Jo també vaig fotos.
Arribo fins el contenidor de llaunes i hi
diposito una bossa mentre ells segueixen carregant.
-Quina vergonya...
Mentre un dels operaris me diu:
-Si només fora vergonya... Quina porqueria! No
sé si ens en sortirem. La meva empresa té un contracte amb l’ajuntament per a que
passem 2 vegades a la setmana...
-I hi passeu cada dia –li dic-
-Efectivament, hi passem cada dia, recollim el
que hi ha i al cap d’un moment torna a estar igual. Amb aquesta senyora (hi ha
una veïna mirant l’escena des del balcó de casa seva) tenim llargues converses
sobre el tema.
-Jo també n’hi he tingut alguna –comento
mentre m’allunyo-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada