 |
| (*) |
Emmanuel Macron, president de la França, es va mostrar entusiasmat només confirmar-se el fitxatge de Neymar per Paris Saint-Germain. Segons el màxim mandatari francès aquest fet ha estat possible per l’atractiu que té el seu país, obviant, tal com deia el Periódico que s’han hagut de pagar 222 milions d’euros i que Neymar passarà a ser el futbolista europeu millor pagat (30 milions d’euros a l’any lliures d’impostos més incentius...)
Cal recordar però, que el PSG és propietat d’un xeic de Qatar carregat de petrodòlars, com també passa amb el Manchester City, el Chelsea, el Mònaco, el Màlaga o l’Espanyol, que van ser comprats per magnats de procedència diversa.
Què passaria si un dia un magnat (ja sigui, rus, àrab o xinès) comprés el Barça?
Ja sé que amb l’actual situació no pot ser. El Barça, el Reial Madrid, l’Athletic Club de Bilbao i l’Osasuna són els quatre únics equips professionals espanyols que no són Societat Anònima Deportiva (SAD)
Conservar l’status que tenen aquests clubs per una part és un privilegi, però per l’altra pot ser fins i tot contraproduent i més en els temps que correm.
És molt bonic que els socis d’una entitat (no s’ha de confondre amb accionistes) siguin els propietaris de l’entitat, els que prenen les decisions que afectaran el seu futur. D’aquesta manera es conserva l’essència i els valors que han caracteritzat al FC Barcelona des de els seus orígens.
Van ser els socis els que en una assemblea general van decidir vendre la camiseta, es a dir, que l’equipament blaugrana portés publicitat cobrant. Com també cobra d’una determinada marca esportiva per vestir la seva roba, així com d’altres patrocinadors.
La venda de la camiseta per a que s’hi pugui posar publicitat només respon a la necessitat del club de fer uns diners extres, ja que la diferència d’ingressos amb els clubs capdavanters s’eixamplava considerablement.
Si el Barça fos una SAD les accions podrien ser comprades per algun magnat i, de ser necessari, podrien fer-se ampliacions de capital per arribar on ara és impossible fer-ho. Només fa unes setmanes, des del club s’afirmava que disposaven de 50 milions per a fitxar, una quantitat paupèrrima si la comparem amb les grans xifres que es paguen avui en dia per un jugador de primera fila. A part d’això cal tenir en compte que el preu dels jugadors fluctua segons sigui el club que s’interessi per ells: A més poder adquisitiu per part del club comprador, més car serà el jugador.
Si voleu que us digui la veritat, a mi me dóna ben bé igual que el Barça sigui simplement un club de futbol o una SAD. Si sou seguidors meus ja sabeu que estic molt desmotivat en veure l’espiral de desraó en que s’ha convertit el món del futbol. Me fastigueja!
Però els més puritans segur que ho veuran de forma diferent. El FC Barcelona ha estat històricament un dels referents del catalanisme al nostre país, refugi de l’exaltació identitària els anys en que Catalunya es trobava més oprimida (dictadures de Primo de Rivera i Franco) Uns valors que s’han de mantenir a capa i espasa. Però ja sabeu que diu aquella màxima: renovar-se o morir!
(*) No he volgut posar l'escut del Futbol Club Barcelona per temor que me denunciïn per usar la imatge sense permís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada