TOT CAMINANT PER AMPOSTA
De vegades la gent es pregunta com és que
sempre veig cotxes mal aparcats o tota mena de deixalles deixades fora de les
illes d’escombraries. La resposta és molt clara: Perquè solc desplaçar-me a
peu.
Sense anar més lluny, ahir vaig veure coses si
més no curioses: Un rètol feixista a una casa del carrer al carrer Sant Ferran,
una placa de gual sense numerar i un cartell a la porta d’una impremta del
carrer Primer de maig.
La placa feixista és d’aquelles de l’antic Ministerior
de la Vivienda franquista amb el jonc i les fletxes i que mentre vaig ser
regidor de l’Ajuntament d’Amposta identificava per a que més tard la brigada
municipal les tragués. Per cert, fa 6 anys que ja no sóc regidor: Quantes
plaques s’han tret en aquests temps? Sí, sí, encara ne queden unes quantes...
Me va sobtar veure una placa de gual sense
numerar. Les plaques de gual solen estar numerades m’imagino per motius de
control i així sé sap qui té un gual a casa seva. Hi ha alguna raó per a què no
estiguin numerades? Pel que m’han dit n’hi ha més sense número.
A la impremta del carrer Primer de maig, tot
just davant de la plaça Cecilia Carvallo, té ficat a la porta un cartell de que
se fan camisetes. Unes amb un Sí les
altres amb un No, perquè l’1 d’octubre
tenim dret a decidir. Normalment tothom, davant d’una disjuntiva, la gent sol
prendre posició per una o l’altra opció. Aquí sembla que no, què els és ben bé
igual. Com diuen els catalans: La
pela és la pela...
INTEGRISIME CATÒLIC
Qui pensi que l’integrisme és només cosa de
fanàtics islamistes, està equivocat. Molts capellans de l’Església Catòlica,
Apostòlica i Romana també fa anys que el practiquen. Lles seves conseqüències
no són tan desastroses, és veritat, però poden donar peu a que algun fanàtic
que escolti les seves paraules pugui fer un mal cap.
El cas mes recent és el del capellà de Madrid
que va culpabilitzar l’alcaldessa de
Barcelona Ada Colau de còmplice de l’atemptat de Barcelona i, tot seguit,
va dir que encoratjava els afectats a
presentar denúncies contra ella.
Tot i que els titulars de premsa només diuen
un capellà de Madrid, respon al nom de Santiago Martín i va ser cap de religió
del diari ABC i fundador de la ultracatòlica Franciscans de Maria.
HI HA QUI HO JUSTIFICA TOT
Fa mesos vaig publicar a la meva secció de
fotos denúncia la foto d'una ambulància aparcada en direcció contraria i sobre el pas de
vianants que hi ha al Pere Mata. La foto no era meva, però la vaig penjar jo... La foto en qüestió va portar molta polèmica i un debat força agre. Me vaig haver de sentir de tot, fins i tot Lo Ximenes (un personatge enigmàtic
i misteriós, ja que a la seva pàgina de Facebook no s’hi mostra res de res) me
va enviar un missatge privat parlant-me en nom de l’equip que, suposadament, va
atendre un pacient del centre psiquiàtric. Si un té la consciència tranquil·la sobre
el que ha fet, per a què tan de misteri?
Una de les coses que va sortir va ser de
perquè no es va aparcar l’ambulància a un altre lloc, per a deixar circular
normalment els vianants. Semblava que no era possible...
Bé, ahir pel mati, una furgoneta estava
aparcada a l’entrada del pàrquing del citat Pere Mata. Veieu com si que havia
alternativa!
LLIÇÓ DE LÒGICA
Casualment vaig trobar per internet una d’aquelles
notícies que sé fan virals.
La pregunta era de matemàtiques. A la pàgina
del quadern s’hi veu un dibuix amb els següents elements: una caixa de cartró, quatre
gossets fora de la caixa i la pregunta: ¿Quantos perros salen de la caja? La
resposta de la nena va ser: No he visto cual a salido de la caja y cual
no (sic)
Aquest tema me va fer vindre al cap una
resposta que vaig donar jo l’any 1984 quan pretenia entrar a treballar a l’empresa
Mai. A diferència de la xiqueta jo ja tenia 27 anys!
Bé, durant el test que se’ns va fer a una aula
de l’antiga oficina d’ocupació de Tortosa, també hi havia un dibuix amb 2
despertadors: Un penjat a una paret d’un clau i l’altre posat damunt d’una
ràdio antiga, d’aquelles de fusta. La pregunta, si fa o no fa, era: Quin dels dos despertadors sona més fort? La
meva resposta va ser: Igual.
Més tard, durant l’entrevista amb el psicòleg,
vam repassar aquelles preguntes que no havia respost bé i me va dir que en la
dels despertadors, sonava més fort el que estava sobre la ràdio, perquè aquest
li feia de caixa de ressonància.
-Hi
discrepo, li vaig dir... Tot i que li he d’admetre que no tenia ni idea, però no estic
conforme. Sonar, el que es diu sonar, sonaran tots dos igual, el que passa és
que un sé sentirà més fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada