La trampa de la islamofòbia

Ana Belén Soage

El neologisme 'islamofòbia' s'ha popularitzat per indicar l'aversió a l'islam i els musulmans. És a dir, es refereix tant a la religió com a aquells que la professen, i equipara el rebuig de certs aspectes de l'islam amb la xenofòbia als seguidors d'aquesta fe. És com si l'antisemitisme es denominés 'judeofòbia' i inclogués no només odiar els jueus sinó també criticar els passatges de l'Antic Testament que dicten la pena de mort per desobeir els pares o treballar durant el Sàbat. Però el terme no només és ambigu; també és contraproduent.

Munició per a l'extrema dreta

Que no en quedi cap dubte: l'hostilitat amb els musulmans pel mer fet de ser-ho és una forma de racisme i, com a tal, repugnant. Però, això no hauria de significar abstenir-se d'expressar crítiques de l'islam, com si aquest mereixés un estatus diferent del de qualsevol altra religió o ideologia. Així, una societat democràtica ha d'acceptar que una dona decideixi lliurement cobrir-se els cabells amb el hijab, i protegir-la de qualsevol discriminació o abús que pugui patir. De la mateixa manera, els crítics del hijab tenen dret a qüestionar la narrativa que justifica l'ús d'aquesta peça. Lamentablement, existeix una creixent tendència a evitar aquesta i altres qüestions per por de l'etiqueta d'islamòfob. Com a resultat, només els xenòfobs s'atreveixen a plantejar-les, cosa que proporciona munició a l'extrema dreta.

Potser la qüestió que il·lustra millor el problema d'equiparar la crítica de certs aspectes de l'islam amb la xenofòbia antimusulmana és la violència gihadista. No hem d'oblidar que els musulmans són les primeres víctimes d'aquesta violència, a tres nivells. Numèricament, ja que la immensa majoria dels atacs es produeixen en països de majoria musulmana. Per associació, perquè molts continuen veient el conjunt dels musulmans com a col·lectivament responsables del comportament d'una petita minoria extremista. I a nivell emocional, perquè les accions d'aquesta minoria taquen la imatge de la seva fe i la redueixen a una caricatura odiosa i gairebé irreconeixible.

No obstant, no és cert que el terrorisme gihadista no tingui res a veure amb l'islam, malgrat les protestes de molts musulmans i alguns no musulmans benintencionats. Els gihadistes poden citar nombroses aleies i hadits per justificar les seves accions. La religió islàmica no és l'única que inclou textos amb passatges que avui dia ens semblen inacceptables, i seria anacrònic jutjar les atrocitats comeses en el passat amb els estàndards actuals; no obstant, és innegable que aquests textos existeixen i que aquestes atrocitats van tenir lloc. A més, a diferència d'altres tradicions religioses, l'islam majoritari segueix estant caracteritzat per interpretacions literalistes i la glorificació del passat, cosa que impedeix afrontar els seus aspectes més controvertits.

Els liberals, amenaçats

Els musulmans liberals són conscients d'aquest dilema, però s'enfronten a autoritats polítiques i religioses i a grups islamistes que els silencien amb amenaces a la seva llibertat, o fins i tot a la seva vida. En les societats multiculturals occidentals, aquestes mateixes forces han promogut el terme 'islamofòbia', que barreja la xenofòbia antimusulmana i la crítica de l'islam, amb la finalitat que aquesta sigui tan inacceptable com aquella. Tal és l'agenda de l'Organització per a la Cooperació Islàmica que a Islamabad el maig del 2007 va condemnar la islamofòbia com «la pitjor forma de terrorisme» en el curs d'una reunió en què es van denunciar tant els atacs contra els musulmans com les caricatures del profeta. L'OCI també pretén criminalitzar la blasfèmia a nivell internacional.

Ens hem de qüestionar si molts dels que han adoptat el terme 'islamofòbia' han reflexionat sobre les seves implicacions; en particular, que serveix els interessos de l'immobilisme religiós i alimenta el victimisme injustificat. Podem combatre actituds negatives amb els musulmans sense demonitzar aquells que facin crítiques legítimes de certs aspectes de l'islam. Per una altra part, hem de prestar atenció a les veus reformistes que clamen pel canvi des de dins de l'islam, en lloc de doblegar-nos davant els que intenten reprimir tot debat i s'aferren a les versions més tradicionalistes d'aquesta religió. Finalment, hem de reconèixer que una correcció política poc convincent permet que els xenòfobs monopolitzin la discussió sobre l'islam. No és massa tard per sortir de la trampa de la islamofòbia.