divendres, 4 d’agost de 2017

Un tuf exclusivista

JOAN TAPIA

La reforma del reglament del Parlament mostra una perillosa deriva de l'independentisme a manipular el marc legal



La majoria parlamentària va aprovar ahir una reforma del reglament de la Cambra catalana que permet que qualsevol ple aprovi d’im­provís, per urgència, en lectura única i limitant els drets parlamentaris -inclosa la petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries- qualsevol llei presentada per un grup de la majoria.
El disbarat és obvi perquè la reforma pretén així aprovar al setembre ni més ni menys que la llei del referèndum i la de desconnexió d’Espanya (la independència), que violen no solament la Constitució, sinó també l’Estatut de Catalunya, que exigeix una majoria qualificada de dos terços per a la seva reforma i per a la llei electoral. A la qual el referèndum obliga, ja que s’hauria de crear una avui inexistent sindicatura electoral.
El raonament de fons és que la majoria separatista, amb els seus 72 (o 71) diputats, sobre 135, i el 47,8% dels vots a les plebiscitàries del 2015, té dret a posar entre parèntesis les lleis, incloses les catalanes, que li dificultin l’objectiu de fer un referèndum l’1 d’octubre i fer així un pas decisiu cap a la independència. I el procediment expeditiu és no solament necessari sinó obligat perquè el Govern espanyol s’oposa al referèndum amb els instruments que li dona la Constitució del 78, un text que el separatisme creu, malgrat que la majoria dels catalans el van votar, que ha perdut tota legitimitat després de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut el 2010.

Per sobre de la legalitat

Es deuen pensar que el fi legítim -que el poble català voti- està per sobre de la legalitat, i s’obliden que Catalunya vota cada quatre anys des del 1980 i que no hi ha hagut mai majoria independentista. JxSí i la CUP han d’acumular el màxim poder per fer front a un enemic -l’Estat espanyol- que s’assembla més a Turquia (Puigdemont a Harvard) que a una democràcia ­normal.
El raonament té un tuf simplista i exclusivista. I li falta coherència per molts motius. En citaré només dos. Un, no es fixa un mínim de participació. Així, si només anés a votar el 40% del cens i hi hagués majoria separatista, es proclamaria la independència. Dos, l’última enquesta del CEO de la Generalitat diu que Catalunya està molt partida. El 49%, contra el 41%, s’oposa a la independència.

Autèntics catalans

És trist. Indica que el separatisme, que ha crescut, no sense motius, els últims anys, es creu que encarna Catalunya -ha sigut la meva sensació al sentir Roger Torrent- i es veu com un moviment nacional dels autèntics catalans.
¿Què som llavors els altres? Al capdavall, el 27-S haurien saltat d’alegria amb el 50,01% dels vots, amb el suport de mig Catalunya. ­Inquietant deriva.
I greu. Agradi o no agradi, Catalunya és part d’Espanya. I el Govern espanyol pot paralitzar la reforma que s’acaba de  votar. Ahir mateix la Guàrdia Civil va comunicar al secretari general de Presidència la seva imputació per sedició. ¿On va Puigdemont? ¿Vol fer de Companys del 34, amb més gent al darrere, però sense cap ­aliat a Espanya i a Europa?