SANDRO, PRESIDENT PER GOLEJADA

Potser mai s’havien complit els pronòstics com a les eleccions del Barça que es van celebrar ahir.
Si des d’un bon principi Sandro Rosell sortia amb l’etiqueta de favorit i les enquestes li donaven més d’un 50 % del vot, el resultat final va esmicolar les previsions i va guanyar amb un 61,4 %. Molt lluny va quedar Agustí Benedito amb un 14,1 %, Marc Ingla amb un 12,3 % i, finalment, el candidat oficialista Jaume Ferrer amb un 10,8 %.
La primera pregunta què ve al cap és? Va ser Laporta el gran derrotat? Penso que no. Primer perquè ell no es presentava (perquè no podia) I segon, perquè el seu ‘delfí’, a la manera de veure dels votants, estava molt lluny de l’encara president.
Cal recordar també que bona part de la victòria de Laporta l’any 2003 li deu a Sandro Rosell. No Rosell no hagués format part de la candidatura de Laporta, es pot pensar que hauria guanyat Bassat. No ho sabrem ami, però hagués pogut passar.
No insistiré més en la campanya que van fer els uns i els altres, però penso que la victòria de Sandro no es deu a la casualitat. Ni tan sols al carisma que pugui tenir. És una suma de factors la que l’ha portat a ser el president més votat de la història i l’haver quedat molt per davant de qualsevol dels altres candidats. Fins i tot la suma dels altres 3 encara queda molt lluny dels que va assolir el nou i flamant president.
Sense seguir fil-per-randa la nit electoral, hi ha alguns detalls força significatius. Quan encara no s’havia escrutat l’1 % del total, Agustí Benedito, a una entrevista feta per Barça TV, ja va dir que havia felicitat a Sandro Rosell com a guanyador de les eleccions. Va ser el primer en ‘donar la noticia’ de la victòria del president electe. Fins llavors la cadena encara no havia fet públic cap pronòstic.
Més tard, ja a TV3, els espectadors anaven enviat missatges via SMS. La majoria eren de felicitació al nou candidat (com no podia ser d’una altra manera) Però em sobtar algun que ja parlava de fer eleccions en ‘menys de 6 anys’ (recordo que els nous estatuts del club estableixen mandats de 6 anys) Em sembla molt fort que quan Sandro encara no ha començat a exercir de president (de fet encara quedaven 16 dies), ja hi hagués algú que pensés en les properes eleccions (sense cap mena de dubte, no podia pair la victòria de Rosell o la derrota de Beneito –què era el cas-)
Molts missatges també es preguntaven el perquè Laporta encara no havia felicitat el president electe. Laporta, finalment ho va fer (suposo que a desgana) quan finalment la junta electoral va proclamar vencedor a Sandro Rosell.
Aquest matí he escoltat que la cara dels equips d’Ingla i Ferrer eren tot un poema... Mentre que Benedito es mostrava radiant pels resultats obtinguts (la majoria obtinguts de socis de Barcelona capital, segons el resultat de les enquestes a peu d’urna) Suposo que d’haver fet una campanya de promoció de la candidatura per la resta de comarques de Catalunya, els resultat encara haurien pogut ser millors.
Rosell té el seu equip, amb qui confia i, segurament, plegats ho faran força bé, però jo, d’ell, li allargaria la ma a Benedito. Potser junts encara ho podrien fer millor.
Felicitats, Sandro, per molts d’anys i FORÇA BARÇA!!

JORNADA DE REFLEXIÓ A CAN BARÇA

M’imagino que avui a Can Barça hi ha jornada de reflexió davant la jornada electoral de demà.
Al començar la nit, segurament, ja sé sabrà qui és el nou president escollit pel soci entre Sandro Rosell, Agustí Benedito, Jaume Ferrer i Marc Ingla.
Penso que si, efectivament, hi ha jornada de reflexió és una autèntica bajanada. Potser ho diran els estatuts, però no cal “imitar” les campanyes electorals de la política.
A la pregunta de: Qui serà el nou president del Barça? Feta des de la pàgina virtual del Punt, el resultat actual, a punt de tancar (ho fan sobre ¼ de 8 i ja falten molts pocs minuts) és el següent:
Sandro Rosell: 50,3 %
Agustí Benedito: 27,7 %
Jaume Ferrer: 15,4 % i, finalment
Marc Ingla: 9,6 %
Des de l’opinió d’un barcelonista que no pot votar, perquè no és soci (ni ho serà) crec que els resultats són els esperats.
Avui diaris com l’Sport, el Periódico de Catalunya o Plural es fan ressò del debat de candidats que va emetre ahir TV3. Tots coincideixen que Rosell va saber capejar molt bé el temporal i se’n va sortir força bé.
Mentre, Jaume Ferrer, el candidat més “oficialista”, després de que Alfons Godall es retirés de la cursa i Jan Laporta decidís que fos Ferrer qui el “representés”, va voler convertir el debat en un ma a ma entre Rosell i ell.
Marc Ingla intentant sense gaire èxit explicar el seu programa, segurament el més allunyat de l’actual directiva.
Finalment, Marc Ingla continuava amb el seu “erra que erra” per voler treure els “draps bruts” del Sandro pels els seus negocis a Brasil.
Avui, a l’hora de dinar em deia el meu fill gran: “Fa unes setmanes tenia clar que Sandro Rosell hauria de ser el nou president del Barça. Ara ja no ho tinc gens clar. No dic que no ho acabarà sent, però no ho tinc clar”.
Aquest dubte és el que ha buscat durant tota la campanya Marc Ingla. Sembrar dubtes sobre Rosell. Un joc brut que, al menys a ell, pareix que no l’hagi portat cap benefici. Es veurà demà, però segons l’enquesta del diari el Punt, és el que està més allunyat de l’objectiu de la presidència.
A Sandro en canvi, si que pareix que l’ha influït. Ha baixat una mica en intenció de vot, però en aquests moments encara és el candidat amb més opcions.
A Jaume Ferrer l’he vist manca de personalitat i per molt que estigui apadrinat per Laporta, ja sé sap que amb això no n’hi ha prou.
Per finalitzar, Agustí Benedito ha estat la gran sorpresa. Com deia ell mateix, “varen sortir els últims i han arribat segons”. Encara té l’esperança de donar la gran sorpresa.
Encara que per a mi, la gran sorpresa seria que s’unissin en contra de Rosell els altres tres candidats.
Crec que només així podrien evitar la victòria d’una de les figures claus en la victòria per primera vegada del president sortint Jan Laporta.

LES SECCIONS ESPORTIVES DEL BARÇA

El passat diumenge el FC Barcelona va assolir una altra copa d’Europa i va estar prop d’aconseguir-ne una segona.
El Barça va ser campió d’Europa de hoquei patins i subcampió de handbol. I no feia massa dies que havia estat campió d’Europa de bàsquet i no va arribar a la final de futbol per un gol. Un sol gol !
Quants clubs d’arreu del món poden competir amb garanties de poder assolir resultats semblants ?
Dilluns el Periódico en citava uns quants : CSKA de Moscou (47, cap de futbol 6 de bàsquet, 1 de handbol i 13 de voleibol masculí i 3 de femení), Luch de Moscou (30, quasi totes d’atletísme), etc. Però al meu entendre, cap d’ells arriben a tenir l’entitat del Barça i molts dels esports on han assolit el màxims guardons europeus, son esports molt minoritaris si els comparem amb el futbol, bàsquet i handbol, que, per a mi, juntament amb l’atletisme i la natació (on normalment es competeix més de forma individual que per equips), son els esports més multitudinaris. Per cert, el Barça en té un total de 31 (segon a la hipotètica classificació amb 3 de futbol, 2 de bàsquet i 7 d’handbol)
És cert que, en altres èpoques, el Madrid podia presumir de tenir unes seccions esportives força importants on, sobre tot, destacaven el futbol i el bàsquet i d’assolir també molts títols europeus. Però ara, en aquests darrers anys, el Barça en té més i, sobre tot, millors.
Bona prova d’això és que el Barça de bàsquet, de Xavi Pascual (primer) va passar a nit a la final de la lliga espanyola per la porta gran a l’aconseguir les 3 victòries contra l’Unicaja de Màlaga del recordat Aito García Reneses. I s’ha plantat a la final amb l’etiqueta de màxim favorit després de quedar el primer a la lliga regular i d’haver guanyat la Final Four de París.
En canvi, el Madrid, ho té força complicat per a guanyar, ja que va perdent la seva eliminatòria per 2-0 contra el Caja Laboral de Vitória (també conegut com a Bascònia i abans Tau Cerámica) i, en el cas de guanyar aquesta nit, encara tindria que guanyar els altres dos partits per a capgirar l’eliminatòria. La qual cosa, pareix a priori, força difícil.

UN CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DEL BARÇA ANOMENAT SANDRO ROSSELL

Què tindrà Sandro Rossell per a que bona part dels candidats i el propi president sortint, intentin desprestigiar-lo?
Des de fora, des d’on un no soci del Barça pot fer-ho, l’actitud de Jan Laporta, Jaume Ferrer, Marc Ingla, etc, em sembla del tot inversemblant.
El candidat Alexandre Rossell, tal i com volen que es digui de forma oficial el candidat a president, era, de sortida, el millor posicionat per guanyar les eleccions a can Barça. Tenia més del 50 % dels enquestats amb dret a vot a favor d’ell. I això diu molt, ja que, si no recordo malament, son 7 els precandidats que aspiren a poder optar per la presidència del club més prestigiós de casa nostra, però també del món.
Quan Jan Laporta va voler deixar enrere el grup opositor del president Josep Lluís Núñez, l’elefant Blau i optar a la presidència del Barça on ha estat finalment 7 anys, va pensar amb Sandro Rossell per a que l’acompanyés en el seu projecte.
Segons la majoria de les opinions que he escoltat, bona part de l’èxit de Laporta va ser gràcies a Rossell. Rossell, a part de ser un home de negocis reconegut a molts països arreu del món i amb infinitat de bons contactes, té el do d’arribar amb facilitat al gran públic i, pareix ser, que també té les idees molt clares.
Aviat Rossell i Laporta xoquen. Ben mirat era lògic que una cosa així pogués passar, ja que es tractava de dos personatges amb dots de lideratge i ja sé sap que dos “galls dintre del mateix galliner no tenen cabuda”. Quan Rossell va abandonar la junta directiva del Barça, els seus homes de confiança el van seguir i van deixar escapçada la directiva del Barça. Suposo que Laporta no li ha perdonat mai tots aquests fets.
Qui em segueix ja sap l’opinió que tinc de Laporta. Si en el terreny esportiu penso que ha estat el millor president de la història i bona prova son els èxits assolits, sobre tot en el terreny del futbol en aquests darrers dos anys, en el terreny personal, m’ha deixat del tot insatisfet, sobre tot quan, aprofitant-se del càrrec que ocupa, va voler posicionar-se políticament i “festejar” amb diversos partits per mirar d’encapçalar una llista a les properes eleccions autonòmiques. Ho vaig trobar del tot fora de lloc.
Però ara que el seu mandat ja s’esgota, Laporta hauria d’haver optat per la neutralitat. D’acord que, personalment, hagi volgut impulsar una candidatura, però cal recordar que primer el seu “home de confiança” va ser l’Alfons godall, fins que aquest (sense saber-ne massa el motiu) va decidir abandonar-lo per a integrar-se a una nova llista. Llavors, de marginat, Jaume Ferrer, va passar a ser-ne el “candidat oficial”. Amb aquest recolzament hauria d’acabar tot el protagonisme de Laporta. Però no, amb això no en té prou i està mirat de buscar les “pessigolles” a Rossell, tirant-li “merda” per sobre.
No sé si Rossell se’n acabarà sortint o no. Si tot quedarà com un simple rumor (em temo que sí, perquè de ser cert que està implicat en assumptes tèrbols al Brasil, ja no crec que s’hagués presentat de candidat) o la cosa seguirà endavant. Com he dit no sóc soci del Barça, però ara més que mai, de poder votar, votaria per Rossell.
Dissabte a les 7 de la tarda estarà al Casal d’Amposta on recollirà signatures de suport. També a Sports Fevi de Tortosa, a la cantonada d’on treballo, s’hi por deixar el recolzament, sempre, clar està que un sigui soci amb dret a vot.
M’empipa moltíssim aquesta manera d’actuar d’alguns mirant de treure rendibilitat a costa de desprestigiar al rival.

ELS MILLORS DE LA LLIGA 2009-2010 SEGONS PÚBLICO

Dissabte passat el diari Público portava la votació sobre els millors de la lliga de futbol de la temporada que tot just acaba d’acabar: millor jugador, millor jugador espanyol, millor entrenador, millor partit, etc.
Aquesta votació la van fer els directors esportius de tots els equips de futbol de la primera divisió.
Evidentment hi ha coses que “cauen pel seu propi pes”, com per exemple que el millor jugador hagi estat Leo Messi, que el de millor espanyol hagi recaigut amb Xavi o que el de millor entrenador se l’hagi emportat Pep Guardiola.
Però analitzant detalladament la votació hi ha coses sorprenents, força sorprenents.
Miguel Pardeza, secretari tècnic del Madrid, va votar com a millor jugador de la lliga a Xavi i com a millor entrenador Pochettino. Va ser, juntament amb Sandro Sierra del Màlaga els únics que no van escollir a Leo Messi, a part de Txiqui Beguiristain que va votar pera Cristiano Ronaldo. Penso que l’actitud de Pardeza correspon més a no voler reconèixer la realitat, ja que seria una manera implícita de considerar Messi millor jugador que Cristiano Ronaldo i Guardiola com millor que Pellegrini.
També es força evident l’actitud de l’entrenador de l’Athlètic Club que a la pregunta de “Qui ha estat el millor entrenador?” prefereixen no contestar.
Al ser preguntats pel millor partit, 6 dels enquestats escullen l’Atlético de Madrid- 2, Barcelona-1 (guanya en aquest apartat), l’únic partit (recordem-ho) que va perdre el Barça en tota la lliga. Sorprenent! Els qui han votat aquest partit han estat els directors esportius del Almeria, Deportivo, Màlaga, Osasuna, Sevilla i Vila-real. El segueix amb només 3 vots el Madrid-0, Barcelona-2. Per a mi, sinó el millor, sí el més determinant de la lliga.

El resultat de la votació va ser el següent:

Millor jugador de la Lliga: Leo Messi
Millor jugador espanyol (s’entén que el millor estranger també ho ha estat Messi)
Jugador revelació: Pedro (per davant de Canales)
Millor entrenador: Pep Guardiola
Millor partit: Atlético de Madrid- 2, Barcelona- 1
Millor porter: Victor Valdes
Millor defensa: Piqué
Millor centrecampista: Xavi (naturalment)
Millor davanter: Messi (també naturalment)
Millor jugador núm. 12: Pedro.

Sobre Messi cal afegir que feia dos anys que guanyava com a millor jugador estranger.
Suposo que si el resultat final de la lliga hagués estat diferent, o sigui, que el Madrid hagués estat campió, com sempre passa en aquests casos, hauria estat molt diferent. La victòria del Barça amb un dels dos gols de Messi va estar determinant a l’hora d’establir el resultat final de la lliga que tot just s’ha acabat.
I a partir de l’últim dissabte d’agost, començarà una nova lliga de futbol amb molts d’al•licients, encara que a data d’avui són més previsions que una altra cosa.
Acabarà Mourinho al Madrid? És de suposar que sí. Però el fitxatge del flamant guanyador de la Champions significarà una despesa molt important per al Madrid de Florentino que, segurament, acabarà condicionant (i molt) l’arribada de nous reforços en forma de jugadors. “Mou”, com qualsevol entrenador, voldrà portar jugadors de la seva confiança com Diego Milito (va fer els dos gols de la final de Madrid)
Vindrà Cesc al Barça? A part de Villa i Cesc (si acaba venint) fitxarà més jugadors el Barça o pujarà joves promeses del Barça Atlètic com el “faldut” Ivan Romeu?
Marxarà Toure Yaya?
Cal pensar que a part de l’anunciada marxa de Henry, pocs jugadors deixaran la disciplina del Barça. Amb el “reforç” d’Iniesta (s’ha perdut molts de partits aquest any, la majoria durant la fase més determinant dels diferents campionats) i l’arribada de les dues incorporacions anunciades i els que pugin del planter, la plantilla del Barça de la temporada 2010-2011 quedarà pràcticament tancada.

GRÀCIES BARÇA. FELICITATS BARÇA!!

He volgut copiar la felicitació de TV3 perquè penso que resumeix molt bé el sentiment barcelonista d’avui.
I felicitats a tots els culers!! D’allí on siguin. Com dia un amic, “Català és qualsevol ciutadà del món que sigui del Barça!”
Quina lliga! 99 punts, 98 gols a favor i 24 en contra. Una diferència de 74 gols!!
Messi, el nostre millor jugador del món ha acabat amb 34 gols igualant el rècord de Ronaldo i ha estat el màxim golejador del campionat. I bota d’or europeu. Deia temps enrere que si ho aconseguia seria una “anècdota”. Avui penso el mateix. De Messi s’esperen gols, assistències, joc i que ens doni punts. Si és el màxim realitzador d’Europa, millor, però tampoc feia cap falta. I Víctor Valdés, el porter menys golejat...
Només una derrota en tota la lliga. Al camp de l’Atlético de Madrid.
Ni el Real Madrid en ha pogut parar. 2 enfrontaments directes, 2 victòries del Barça: 1-0 a l’Estadi i 0-2 al Bernabeu. Aquí ha estat la diferència de la lliga. El Madrid només ens ha pogut guanyar en dues coses. La primera en gols. Ell n’han fet 102, tampoc és que ens hagin superat per molt. I la segona, en diners invertits per Florentino en el seu projecte de voler portar els millors “noms” del futbol mundial per mirar d’aturar al Barça.
El Barça de la temporada 2009-2010 no ha assolit els èxits de la temporada anterior. Del sis títols n’hem guanyat només un i podem guanyar-ne un altre, la supercopa d’Espanya. Però no ha estat el Madrid qui ens ho ha impedit. En canvi, el Barça si que li ha barrat el camí a l’únic títol que podia aspirar després de ser eliminat de les altres competicions molt abans que el Barça.
Aquesta ha estat la victòria de la pedrera, d’en Pep, del conjunt, de la unió, del companyerisme... Però també de l’esforç i del sacrifici.
Dos partits ens han condemnat a no guanyar-ho tot: la eliminatòria al nostre camp contra el Sevilla (realment penso que en Pep ho es va equivocar o va decidir que no era imprescindible la Copa del Rei) i a San Siro al partit d’anada de la semifinal de la Champions League contra l’Inter.
Estava clar que repetir l’èxit assolit la temporada anterior era pràcticament impossible. Per això aquest títol de lliga ens sap a “glòria”.
Ho vaig dir a principi de temporada i així li vaig respondre a un company de Las Palmas quan em preguntava si aquesta temporada no havia estat un fracàs: “Amb la lliga em conformava”. No guanyar-la si que hauria estat un fracàs. Digui el que digui Guardiola. En canvi guanyar-la vol dir “haver passat la ma per la cara al Madrid” i això, personalment, voldria repetir-ho tots els anys. Encara que no guanyéssim res més... Bé, sí, de tant en tant, alguna Champions no estaria gens malament... però només cal que sigui de tant en tan, cada 3 o 4 anys màxim!
Ara a preparar la temporada 2010-2011. Penso que amb petits retocs encara tenim equip per a molts d’anys. Segur que alguns marxaran, Henry per exemple i que d’altre en vindran (Villa, Cesc?) Segur que tindrem alguna sorpresa agradable...
Mentre, em reitero, felicitats culerada, VISCA EL MILLOR BARÇA I PER MOLTS D’ANYS!!!

VILLARATO

Demà acabarà la lliga de futbol més llarga des de fa molts d’anys. No és que s’hagin jugat més partits, de fet n’hi ha hagut de més llargues quan a la Primera divisió hi havia 22 equips perquè al final la RFEF no es va atrevir a fer-ne baixar dos a Segona B (Celta y Sevilla) i ja n’hi havia pujat dos més de Segona A (Valladolid i Albacete)
I ha estat la més llarga perquè dos equips, el Barça i Madrid, han estat fins al final en un frec a frec insòlit. També ho serà perquè es batran tots els rècord de puntuació, tant del primer com del segon (siguin quins siguin finalment els primer i el segon)
Avui, Antonio Franco, al Periódico de Catalunya, que va ser fins no fa gaire el seu director, escriu un article que porta per títol “Sempre en camp contrari”.
Antonio Franco parla de l parcialitat dels mitjans de comunicació estatals cap al Real Madrid. Aclareix que no parla “ni de Telemadrid ni de la ràdio de Pozuelo de Alarcón”, sinó d’altres (que no anomena), però que tothom té al cap: la SER, Cuatro, la COPE, Antena •, Onda Cero, Tele 5, etc., etc. Fins i tot arriba a plantejar un dilema: Davant d’una possible lesió, ¿qui haurien preferit que la patís, Xavi o Cristiano Ronaldo, encara que el primer no pogués anar al Mundial de Sud-àfrica per a defensar els colors de la “roja”?
Diaris com el Marca i l’As, merengues on els hi hagi, van ser els que van començar a parlar del “Villarato”, ja que segons ells, el Barça ha rebut un tracte de favor de l’arbitratge espanyol, pel suport “incondicional” que li va donar Jon Laporta al president de la RFEF Ángel Villar.


L’altre dia llençava una pregunta que ningú em va respondre. Quants penals li han xiulat al Barça aquesta temporada? I al Real Madrid?
Però no volia arribar aquí. Volia parlar-vos de la targeta que li van ensenyar a Xavi a Sevilla la passada jornada. Ni el comitè de competició, ni el d’apel•lació, ni l’espanyol de disciplina esportiva, li han tret per a que pugui jugar el darrer i transcendental partit contra el Valladolid de demà diumenge. I perquè no ho han fet si hi havia un precedent de només fa unes setmanes?
Recordo que no fa ni un més, precisament la setmana que el Barça havia de jugar contra l’Espanyol, el comitè de competició (format –si no ha canviat de poc- per tres socis del Madrid) van retirar la targeta que significava la suspensió d’un partit al porter de l’Espanyol Kameni i també al jugador del Madrid Albiol.
Perquè en aquells casos sí, i ara no? La versió oficial no sé si la sabrem mai, però per a mi, queda demostrat que qui rep (i ha rebut sempre) tracte de favor per part dels estaments espanyols de futbol, és el Real Madrid. Villarato per a ells!!

BARÇA DE BÀSQUET: CAMPIÓ D'EUROPA!!

Quin cap de setmana d’emocions fortes i intenses!! Tal i com ho preveia ahir pel dematí.
86 a 68. El resultat ho diu tot, però és el de menys. Si només s'hagués guanyat d'un i a la pròrroga, igualment seríem campions d'Europa, però és que a sobre s'ha guanyat per 18!
Quin equip! L’equip de bàsquet del FC Barcelona han demostrat que són sense cap mena de dubte el millor equip d’Europa. Si ja en la lligueta i, amb posterioritat amb les eliminatòries van ser els que millors estadístiques van tenir (sobre tot de partits guanyats), a l’arribar a la Final Four de París, hauria estat una decepció que, aquest any no s’hagués acabat assolint el campionat.
I com a fet tothom pinya! Exjugadors de l’entitat. Velles glòries com s’ha dit per televisió. Amb Rodrigo de la Fuente, l’únic capità que l’havia aixecada abans de Roger Grimau. Directius, encapçalats pel president Jan Laporta (aquests dies no ha parat: Barcelona, París, Sevilla, Barcelona i un altre cop París) Però, sobre tot, vull destacar els jugadors del primer equip de futbol que hi eren presents: Xavi, Piquè, Bojan... ¿Quants clubs del món poden presumir de jugar una final europea i tenir asseguts a la fila zero donant-los tot el suport jugadors de futbol del mateix club i, a sobre, del milloret que hi ha pel món? Penso que molts pocs clubs tenen la categoria que té el nostre. I no sóc soci, però com aficionat em sento part integrant d’aquesta gran família blaugrana. Faltaria més!!
Felicitats a Xavi Pasqual (un entrenador de la casa que, l’any passat ja va ser escollit el millor entrenador de la lliga espanyola) i a tot els seus jugadors. Aquest any han demostrat que són els més grans.
El que no s’haurà pogut guanyar amb el futbol, al menys es guanyarà amb el bàsquet... I qui sap si també en handbol.
Una menció especial per a Joan Carles Navarro, el millor jugador d'Europa i que aquesta nit ha estat elegit el MVP de la gran final. Tot un reconeixement!
Ara només cal arrodonir la temporada guanyat la lliga (la de bàsquet i la de futbol) Amb això, amics i amigues culers, aquest any ja ens podríem donar per satisfets.
I acabo com ahir: VISCA EL BARÇA!!

UNA “PÀJARA” D'1 MINUT ENS HA FET SOFRIR FINS AL FINAL

La feina està feta. El Barça acaba de guanyar en un dels camps més difícils, allí on el Madrid no ho va poder fer... Però quin patiment!! Calia? Tot pareixia controlat, com es sol dir “dat i beneït”. Primer Messi (qui,sinó?), després Bojan (on recordeu que només fa unes setmanes em preguntava perquè Guardiola no el posava més?) i finalment Pedro (en menys d’una temporada ha passar de ser Pedrito a D. Pedro) havien posat un marcador de 0-3 que pareixia definitiu... I el Barça perdonant, el Barça controlant bé el partit i arribant... Estàvem més prop del 0-4 que de l’1-3... I a sobre amb un jugador més al camp, la qual cosa, en casos com aquest, és un plus afegit.
Però de sobte un petit defalliment d’un minut... Què ràpid que passa un minut! Tant curt que si no hagués segut pels dos gols que ha marcat el Sevilla, pràcticament hauria passat del tot desapercebut.
Ha estat l’instant on el Madrid s’ha crescut. Guanyava 2-1 i, a partir d’aquí, 3, 4, 5... Avui els gossos de totes les cases es tornaven bojos. Els coets no paraven... Quan o eren els uns eren els altes. Però el primer del Madrid ha estat de penal (sempre de penal? O quasi sempre...) Quants n’hi ha xiulat al Barça aquest any? 2, 3. No crec que molts més... I això que és l’equip que més té la pilota, que més ataca...
Si el Barça finalment guanya la lliga (tot fa indicar que sí), ningú ens haurà regalat res. Ni “Villarato” ni hòsties en vinagre... Guanyarà perquè s’ho ha merescut. Perquè ha estat superior al Madrid (ha guanyat els dos enfrontaments directes i, sobre tot el del Bernabeu, amb clara superioritat) Ara, després de més de mitja lliga, Pellegrini retreu que el partit al Nou Camp s’hauria d’haver empatat... Ara?
Una altra vegada cal fer les comparacions entre l’un i l’altre. Un Barça amb més toc, amb un futbol més bonic, contra un Madrid amb més individualitats i més pegada en els darrers metres (per això han fet més gols) Però sobre to, un Barça de “cantera” (un total de 8 jugadors han sortit avui al camp com a titulars) contra un Madrid de “cartera”. Un Barça que ve de guanya-ho tot contra un Madrid d’urgències històriques. Florentino Pérez només té una filosofia: “Gastar-se els calerons i portar les millors estrelles de l’univers futbolístic”. Ja va fracassar hi va haver de plegar.
Si el Barça guanya, el Madrid perdrà i Florentino se’n haurà d’anar amb la cua entre les cames. I el Madrid, un any més s’emportarà un “rosco” de títols o “zero patatero”. I això dol... I això costa de pair...
Encara res no s’ha guanyat, però si avui les apostes eren favorables al Barça, per a la propera jornada encara ho seran més... A veure si finalment cantem “l’alirón” i ens tornem a emportar la copa de la Lliga al museu de Can Barça!!
Ús anunciava aquest matí que seria un “cap de setmana d’emocions” i de moment, la nit m’ha donat la raó...
VISCA EL BARÇA!!

UN CAP DE SETMANA D'EMOCIONS (FORTES!)

Ha arribat l’hora de la veritat. A partir d’ara ja no queda marge d’error. Si el Barça aquesta nit perd o empata a Sevilla i el Madrid guanya al Athlètic de Bilbao, la lliga serà blanca. Per tant, el Barça, si vol guanyar alguna cosa aquesta temporada, passa per guanyar al Sánchez Pizcuán sevillà. El Barça depèn d’ell mateix, el Madrid, no. És l’única avantatja que té el Barcelona i, ho ha d’aprofitar!
És d’esperar que el Sevilla surti com va sortit el Vila-real l’altre dia. Vol jugar la Champions League l’any que ve i ha de sortir a guanyar. Però davant s’hi trobarà un Barça decidit a no deixar perdre el tren de la lliga. Una defensa ferma on es previsible que jugui Piqué malgrat les molèsties i els dubtes d’aquesta setmana. “L’únic” que no hi serà, com durant un bon grapat de partits aquesta temporada, és Iniesta. Però Xavi, Busquets i Keita es multiplicaran per a que el de Fuentealbilla no es trobi a faltar.
Com és costum, aquesta nit s’escoltaran coets. L’altre dia em deia una companya de treball de Tortosa que el seu home, depenent d’on ve el so, sap si ha marcat el Barça o el Madrid. Jo encara no he arribat a tant... Però és cert (faltaria més!) que se’n sentiran molts més si marca i guanya el Barça que si ho fa l’equip de la capital del regne.
Espero i desitjo que al final se’n sentint més per la victòria del Barça!
I demà, la gran final de la Final Four contra l’Olympiacos grec. Ja ho deia l’altre dia: “Si no guanyem al futbol, sempre ens quedarà el bàsquet... i l’handbol!” (Sempre ens quedarà París!) I és que el Barça és un club molt gran. S’hauria de fer algun reconeixement a qui es va inventar allò de “Més que un club”. Encara que la revista satírica “Barrabás”, en aquells difícils anys on el Barça de futbol no guanyava quasi que res, va sentenciar: “Més que un club i menys que un equip!”.
Ara no. Es guanyi o es perdi, el Barça de Guardiola és més que un equip! Encara que es evident que si es falla en la darrera competició que ens queda si volem guanyar alguna cosa, haurem passat de 6 títols assolits l’any passat, a cap. I si guanyem la lliga, encara podrem aspirar a guanyar la supercopa d’Espanya. On s’ha de signar?
Tornant al bàsquet, el Barça, demà, a París, té tot al seu favor per guanyar la segona Final Four de la seva història. Pareix mentida, però de les 9 vegades que s’ha arribat a la final fins ara, només l’hem pogut guanyar un cop. Demà serà la segona.
Caldrà veure demà diumenge amb quines ganes escriure el meu comentari. Si ho faig carregat d’alegria, “bohèmia” i emoció (com “Las noches de Bohèmia”) o ple de tristesa, però esperançat que el dia pot acabar millor.


(L'acudit es puboica avui al diari Sport)