La feina està feta. El Barça acaba de guanyar en un dels camps més difícils, allí on el Madrid no ho va poder fer... Però quin patiment!! Calia? Tot pareixia controlat, com es sol dir “dat i beneït”. Primer Messi (qui,sinó?), després Bojan (on recordeu que només fa unes setmanes em preguntava perquè Guardiola no el posava més?) i finalment Pedro (en menys d’una temporada ha passar de ser Pedrito a D. Pedro) havien posat un marcador de 0-3 que pareixia definitiu... I el Barça perdonant, el Barça controlant bé el partit i arribant... Estàvem més prop del 0-4 que de l’1-3... I a sobre amb un jugador més al camp, la qual cosa, en casos com aquest, és un plus afegit.
Però de sobte un petit defalliment d’un minut... Què ràpid que passa un minut! Tant curt que si no hagués segut pels dos gols que ha marcat el Sevilla, pràcticament hauria passat del tot desapercebut.
Ha estat l’instant on el Madrid s’ha crescut. Guanyava 2-1 i, a partir d’aquí, 3, 4, 5... Avui els gossos de totes les cases es tornaven bojos. Els coets no paraven... Quan o eren els uns eren els altes. Però el primer del Madrid ha estat de penal (sempre de penal? O quasi sempre...) Quants n’hi ha xiulat al Barça aquest any? 2, 3. No crec que molts més... I això que és l’equip que més té la pilota, que més ataca...
Si el Barça finalment guanya la lliga (tot fa indicar que sí), ningú ens haurà regalat res. Ni “Villarato” ni hòsties en vinagre... Guanyarà perquè s’ho ha merescut. Perquè ha estat superior al Madrid (ha guanyat els dos enfrontaments directes i, sobre tot el del Bernabeu, amb clara superioritat) Ara, després de més de mitja lliga, Pellegrini retreu que el partit al Nou Camp s’hauria d’haver empatat... Ara?
Una altra vegada cal fer les comparacions entre l’un i l’altre. Un Barça amb més toc, amb un futbol més bonic, contra un Madrid amb més individualitats i més pegada en els darrers metres (per això han fet més gols) Però sobre to, un Barça de “cantera” (un total de 8 jugadors han sortit avui al camp com a titulars) contra un Madrid de “cartera”. Un Barça que ve de guanya-ho tot contra un Madrid d’urgències històriques. Florentino Pérez només té una filosofia: “Gastar-se els calerons i portar les millors estrelles de l’univers futbolístic”. Ja va fracassar hi va haver de plegar.
Si el Barça guanya, el Madrid perdrà i Florentino se’n haurà d’anar amb la cua entre les cames. I el Madrid, un any més s’emportarà un “rosco” de títols o “zero patatero”. I això dol... I això costa de pair...
Encara res no s’ha guanyat, però si avui les apostes eren favorables al Barça, per a la propera jornada encara ho seran més... A veure si finalment cantem “l’alirón” i ens tornem a emportar la copa de la Lliga al museu de Can Barça!!
Ús anunciava aquest matí que seria un “cap de setmana d’emocions” i de moment, la nit m’ha donat la raó...
VISCA EL BARÇA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada