Quan acabi la jornada futbolera,
amb el Getafe-Granada que es juga avui, s’haurà acabat la jornada 19 de
la Primera divisió del futbol espanyol i, per tant, estarem a l’equador
de la lliga.
Des de fa moltes algunes jornades el
Barça ja era, matemàticament parlant, el campió d’hivern, un títol honorífic
que no serveix de res si finalment no acabes emportant-te el trofeu de
la lliga a les vitrines.
Ara per ara res fa pensar que això li
pugui arribar a passar al Barça. Els 11 punts que li treu ara mateix al
segon classificat que, és un sorprenent Atlético de Madrid, fa que,
sense relaxar-se gens ni mica, el Barça pugui mirar el futur en optimisme,
màxim amb el joc que estan fent en els darrers partits jugats. El tercer
classificat és encara un més sorprenent Real Madrid a 18 punts, un diferència
que el Barça mai havia tret al seu màxim rival en aquestes alçades de la
lliga.
Quan fas balanç, la primera cosa que
s’ha de reconèixer és que ens els primers partits jugats, el Barça va
tenir força sort. Hi van haver partits on el Barça va guanyar per la mínima
i fent un joc molt irregular. Només la classe dels seus jugadors van permetre
que anessin sumant els punts de 3 en 3. També es cert que, durant molts
de partits, no van poder comptar amb els seus defenses centrals més emblemàtics:
Puyol i Piqué.
El Barça suma, en aquest moments 55 punts.
Mai cap equip n’havia assolit tants. Això vol dir que dels 19 partits
n’ha guanyat 18 i només n’ha empatat un (contra el Real Madrid a casa)
El que voldria veure és que, si ara mateix
es repetís aquell partit, el resultat seria o no el mateix (2-2) De totes
maneres, el partit al camp de l’etern rival no trigarà molt en arribar
i si bé poden donar-se tots els resultats (mai hem de menysprear cap rival
i menys al Madrid), el que està clar és que, previsiblement, no sigui transcendental
de cara el desenllaç final de la lliga. Ara per ara, a l’única cosa que
pot aspirar l’equip blanc és a ajudar al seu rival de la capital guanyat
al Barça per a que el Atlético és situï a una distància més curta.
Però si som realistes (que no vol dir
del Real Madrid) és fàcil adonar-se’n que mentre el Barça ha seguit una
trajectòria ascendent (des d’aquell partit els ha guanyat tots), al Madrid
li ha passat tot el contrari. En aquesta darrera setmana, El Barça guanyava
a la Rosaleda de Màlaga (4 classificat i jugant la Champions)
per un solvent 3-1, mentre que el Madrid, sense Cristiano Ronaldo,
només empatava al camp del darrer classificat: l’Osasuna de Pamplona.
Literalment, ahir el Barça va donar un
bany de joc al Màlaga. Escoltava aquest matí que el defensa de l’equip
malagueny Demichelis escrivia al seu compte de Twitter que
va estar a punt de parar-se i de posar-se a aplaudir el joc que estava fent el Barça. Segons els
entesos, el partit que van jugar ahir Messi, Xavi, Iniesta, Busquets i
companyia, va ser el millor de tota la temporada. El rondo que fan fer
diversos jugadors en el transcurs de la segona part, va ser un clar exemple
de la superioritat dels blaugranes sobre el albicelestes malaguenys.
En què ha canviat el Barça 2012-2013
al de temporades anteriors. Per a mi hi ha un fet diferencial. Altres anys,
quan el rival es tancava al darrere de forma ordenada, el Barça patia molt
per a marcar i, en un contraatac li podien fer un gol que, sovint, donava
la victòria a l’equip contrari. Aquest any no és així. El Barça, a base
de paciència i de toc, acaba per descentrar el rival i marcar-li, no un,
sinó més d’un gol. I agafar-los desprevinguts darrere no és una tasca
fàcil per als seus contrincants.
El gol del Màlaga d’ahir es va produir
quan el marcador ja reflectia un clar 0-3 i només va venir quan faltaven
menys de 2 minuts per acabar el partit i gràcies a una falta directa tirada
magistralment pel petit Buonanotte.
Jugant així, i sempre que les lesions
respecten les seves màximes estrelles, serà molt difícil que al Barça,
aquest any, sé li escapi la lliga.
La copa i la Champions està per
veure, però cal ser optimistes.
EL RONDO, PER SI ENCARA NO L'HEU VIST.
