diumenge, 28 d’octubre del 2012

M’AGRADA EL BARÇA DE TITO




Tito Vilanova no assolirà el rècord de Guardiola de guanyar 6 títols en un any, ja que la súpercopa espanyola la va perdre a les primeres de canvi contra el Madrid. Però sinó recordo malament el Barça de Guardiola no van guanyar-la fins al cal d’un any de jugar junts, ja que l’equip venia de no guanyar res la temporada anterior.
Aquest títol, segurament, és el menys important de la temporada. Malgrat aquest petit contratemps, el començament de la temporada porta camí de batre altres rècords: 22 punts a la lliga de 24 possibles (7 partits guanyats i un d’empatat), tres de tres a la lliga de campions... Algú en dóna més?
Ja sé que alguns partits s’han guanyat sofrint: Sevilla, Corunya, a casa contra el Cèltic... I què, però si de guanyar es tracta, el Barça els va acabar guanyant i això diu molt de l’esperit de lluita dels jugadors del planter.
Ara voldria fer una pregunta que no té resposta: Hauria patit tant el Barça si haguessin jugat Puyol i Piqué o sempre un dels dos? El capità Carles Puyol dóna molta confiança i seguretat a l’equip i encara ara, és un jugador imprescindible per al Barça. Només la mala sort de les lesions (fractura de pòmul i braç) l’han deixat a la grada més partits dels que ha jugat.
I ara anem on volia arribar. A tot aquest contra temps sé li han de sumar les lesions de Alves, Abidal, Thiago Alcàntara, Alexis Sánchez, Cuenca, etc.; o la expulsió de Mascherano. No obstant això el jugadors de la cantera que les han substituït el jugadors que no han pogut saltar al camp, ho han fet de forma extraordinària.
Montoya ha demostrat que pot ser un dels millors laterals drets del país; de fet ja ha és internacional sub-23 amb la selecció espanyola. Quan Tito va decidir que jugues Marc Bartra contra el Cèltic, aquest fa ver un partit extraordinari i va demostrar que té fusta de central i que pot ser el recanvi natural de Carles Puyol quan aquest decideixi penjar les botes.
Encara hi ha un altre jugador a qui no he mencionat i que penso que també pot arribar lluny. Em refereixo a Cristian Tello.
Sovint em pregunto que deuen pensar (i no diuen) els aficionats d’altres equips d’Espanya i del món quan veuen jugar al Barça de la forma que juga i guanyar partits i títols amb 8 i 9 jugadors fets al planter. Fixeu-vos que per una vegada m’he deixat de nomenar els millors i de tots, els millor del món o, perquè no dir-ho tres jugadors de la pedrera que bé poden estar entre els 5 millors del món en la actualitat.
Però el bonic és que puguin tenir recanvi. Substituir a Messi serà impossible, al menys a curt termini, però a Xavi, Iniesta, Busquets, Cesc (feliçment recuperat) i Pedro, potser no tant.
L’arribada de Neymar, segurament per a la temporada que ve, culminarà un planter de somni. De vegades penso que si no serà, fins i tot, contraproduent que recali al Barça. Assumirà el rol de estar pel darrere de Messi? Caldrà veure-ho.
El model Barça s’ha posat de moda al món i ja hi ha equips que miren d’imitar-lo. Els equips grans sospiren per contractar Guardiola quan aquest vulgui tornar a entrenar i altres com el Manchester City han fitxat a cop de talonari un directiu com Ferran Soriano y ara un tècnic com Txiqui Beguiristain. S’hauria d’haver patentat el model i cobrar drets per imitar-lo.
I tot això amb un entrenador que també és de casa. Tito Vilanova ha demostrat ser un alumne avantatjat de Guardiola que, a la vegada, va posar en pràctica tot el saber de Cruyff.
Algú en dóna més?

VISCA EL BARÇA!!