El Barça suma i segueix… Ahir, davant
l’Atlético de Madrid, el que a priori és el seu màxim rival d’aquesta
lliga, el Barça va aconseguir una victòria de mèrit. El 4-1 final potser
no reflecteix el que va passar al terreny de joc, sobre tot a la primera
part, però demostra que quan la màquina de fer futbol que és el Barça,
s’hi posa, qualsevol rival sembla molt més feble del que és. I, al capdavant
de tots, com sempre, l’indiscutible número 1, Leo Messi.
L’Atlético de Madrid, que contra el
seu rival de la capital es va mostrar com un equip de segona fila,
ahir contra el Barça, a la primera part, li va plantar cara i el va fer
patir en més d’una ocasió. El Barça, tot i tenir la possessió de la pilota,
no trobava com arribar a la porteria rival, mentre que l’Atlético, per
mediació de la seva figura Falcao, hi arribava amb certa facilitat. Fins
a dos cops va avisar abans de fer el gol que avançava els matalassers.
El Barça encara no havia xutat a porta.
Sembla ser que el gol va despertar els
jugadors del Barça que no van tardar en donar la rèplica. Adriano es va
inventar una jugada i d’un fort i col·locat tret, va aconseguir l’empat
només uns minuts més tard. El gol de Busquets (crec que és el primer que
marca aquesta temporada) va fer que els jugadors se’n anessin als vestidors
amb un 2-1 esperançador.
La segona part va ser molt diferent.
El segon gol del Barça va significar un dur cop que l’Atlético ja no va
saber superar. El Barça va passar a controlar més el partit, però encara
l’havia de tancar. Un 2 a 1 sempre és perillós (fixeu-vos amb l’Espanyol
que va empatar al darrer sospir al camp del Madrid -2 a 2-)
En una jugada molt trenada (a l’estil
Barça), Messi va acabar xutant abans d’entrar a l’àrea i establia el
3-1. El gol donava tranquil·litat i posava al Barça a l’abast d’una nova
victòria. Però encara n’havia d’arribar un altre. Com tothom sap, aquesta
lliga, quan Messi marca un gol, n’acaba fet un altre. Per tant, imagino,
tothom el devia d’estar esperant. I va ser així com va arribar el gol
del més llest. D’aquells que només poden fer jugadors de la categoria
i classe de Messi. Un jugador de l’Atlético va bada amb la pilota als
peus i, sense veure’l arribar, Mesi li va prendre i va afusellar al porter
rival. Menys mal que no va ser el gol que va donar la victòria al Barça,
perquè sinó, el defensa matalasser no hauria pogut dormir en tota la nit
somiant amb la Pulga.
La nova victòria, la número 16 del que
va de temporada (i un empat), posen al Barça en xifres estratosfèriques.
46 punts de 48 possibles és, i permeteu-me l’expressió, una animalada!
Ara mateix el Barça té al segon, l’Atlético a 9 punts (o el que és el
mateix, a 3 derrotes) i el Madrid, amb l’empat d’ahir, a 13 punts (més
de 4 partits) Aquesta lliga només la pot perdre el Barça i, si no passa
un daltabaix, sembla ser que no sé li escaparà.
Amb els dos gols d’ahir Messi col·loca
el seu particular marcador en 90 en un mateix any natural. Quan va batre
el rècord de gols l’alemany Müller, ja va dir que en volia fer més per
a posar-ho més difícil als que vinguessin després. Certament ho està posat
molt difícil, al menys per a jugadors de les grans lligues (ja sabeu que
tenen un coeficient de dificultat per a equiparar-les amb les menors a
l’hora de concedir-los la Bota d’Or) Si l’any passat en va fer 50 (encara
recordo un any que el trofeu Pichihi el van guanyar Reixach i Gárate (jugador
de l’Atlético de Madrid) amb 17 gols, aquest any, quan encara no s’ha
arribat a l’equador de la lliga, ja en porta 25. Algú en dóna més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada