EL MADRI

Altres vegades, quan arribem per aquestes dates, a manca de notícies polítiques, us he parlat del Barça. Però aquest any, i sense que serveixi de precedent, us parlaré del Real Madrid, l’equip de la capital d’Espanya i, també, el favorit del govern de la nació.

Us seré sincer. Si el Madrid anés per davant del Barça, no em vendria de gust parlar-ne, però com la situació és ben diferent, deixeu-me que m’esplaï una mica.

Ara mateix, el Madrid està allà on tots els culers voldríem que estigués sempre: a més de 10 puts del Barça, concretament a 16. O el que és el mateix, perdent el Barça 5 partits d’aquí al que resta de lliga, encara acabaria 1 punt per davant. És cert que al mig tenim al Atlético (quina temporada que esta fent!), però 9 punts també són molts i cal comptar que el dia que juguin a casa contra el Madrid, perdran.

Com aficionat al Barça, sempre he dit que m’agrada quasi tant que guanyi el meu equip com que perdi el Madrid. Desgraciadament no sempre he pogut gaudir d’aquest plaer. Per això, durant els anys que va estar Guardiola al Barça (tret de l’any passat), vaig gaudir com un camell, sobre tot amb aquell 2-6 de fa uns anys. Per a mi, aquell resultat va significar el sisè títol de la temporada.

Però aquest any el Madrid està pitjor que mai o al menys, des de que jo recordo. Amb el millor entrenador del món (Mourinho) i amb el millor jugador del món (Cristiano Ronaldo), a part d’altres estrelles del firmament futbolístic com Modric, Benzema, Higuain, Marcelo, Carvalho, Pepe, özil, di Maria, Coentraom etc., el Madrid té un equip que desitjarien, segurament, els millors clubs (menys el Barça, es clar), però que, a l’hora de la veritat no estan rendint com d’ells cabria esperar.

Des de la Central Lechera (ja sabeu, la premsa afí al Real Madrid), l’any passat, quan el Madrid va guanyar la Lliga, ja parlaven de canvi de cicle. De què? Perquè jo, al Barça d’aquest any el veig millor que mai.

Diuen el que entenen de futbol que la crisi del Madrid es deu a motius psicològics, no futbolístics. Potser si, però està clar que a l’hora de buscar un culpable s’ha d’apuntar directament al seu president. Florentino ha estat, des de sempre, massa condescendent amb l’entrenador millor del món (ho diu ell, no jo; per a mi fins i tot Roura és millor) Mourinho, amb el beneplàcit del seu president ha anat apartant del seu camí a tots aquells que li destorbaven i que, sovint, entenien de futbol molt més que ell, com Valdano, Zidane i companyia. Florentino li demanava títols i, sobre tot, quedar per davant del Barça. Fa dos anys, mentre el Barça ho guanyava quasi que tot, el Madrid s’havia de conformar amb la Copa del Rei (la que li va caure a Ramos de les mans, recordeu) que la van gaudir com si fos la interplanetària. L’any passat, amb un Barça que no va fer una bona temporada, van guanyar la Lliga i van menysprear la Copa del Rei que va guanyar el Barça a part de la Intercontinental i d’altres tornejos menors.

Diuen el que entenen de futbol que Mourinho pretén provocar el seu cessament. La darrera mesura de força amb els socis i aficionats del Madrid va ser deixar a Iker Casillas a la banqueta durant el darrer partit de lliga, fent-lo així (aparentment) responsable de les darreres derrotes patides.

Mourinho és un megalòman que té una sèrie de frustracions cròniques. Segur que un dia, la seva manera de ser, serà tema d’estudi a les facultats de psiquiatria.

Però al Real Madrid hi ha moltes més frustracions. Mourinho és va d’haver de trobar pel camí amb Guardiola igual que Cristiano Ronaldo ho va haver de fer amb Messi i el Real Madrid de Florentino (durant la primera etapa de president va haver de sortir per la porta del darrere i ara ja ho veurem) amb el millor Barça de la història.
El gran problema del Madrid és que no té un model de futbol. Ara mateix, la política esportiva el Barça i del Madrid és antagònica. Mentre que el Madrid ho basa tot en la cartera, el Barça o fa en la cantera. Només una lletra de diferència, però el matís és molt més gran.  

L’any passat potser ens van vèncer, però no van convèncer ningú.

Que tot segueixi així molts anys amics barcelonistes!!