DIARI DE L’AGOST. DIA 21 (dimarts)

UN GÀMPER DESNATURALITZAT
TV3 va retransmetre ahir el tradicional torneig Joan Gàmper en honor al seu fundador. Com que feia 20 anys de la primera copa d’Europa guanyada a la Sampdoria, res millor que portar a l’equip italià per a commemora l’efemèride.
Però aquesta edició del Gàmper va ser desnaturalitzada i no va correspondre al que ha significat al llarg de la seva història aquest torneig.
L’avançament de la lliga a mitjans d’agost ha trastocat els plans de la majoria d’organitzadors dels tornejos estivals, tan arrelats al nostre territori.
Tornejos com el Ramón de Carranza de Cádiz, el Teresa Herrera de la Corunya, el Taronja de València, el Colombí de Huelva, etc. em sembla que no s’han jugat, al menys no he escoltat ni he llegit res la celebració dels mateixos.
Potser el Barcelona també s’hauria pogut plantejar l’anul·lació del seu torneig o, en tot cas, jugar-se en una altra data (si és que n’hi ha cap de disponible) Jugar el Gàmper amb només uns pocs jugadors del primer equip (Villa, Pinto, Afelay, Montoya, Dos Santos, Sergi Roberto... –alguns d’aquests jugaran més amb el Barça B que no amb el primer equip-)  
La Sampdoria va marcar al primer minut un gran gol i poca cosa més, com el Barça, però sense fer cap gol. Als joves jugadors els fa faltar ofici per a guanyar el partit. Combinaven bé fins arriba a l’àrea rival, però allí s’estavellaven una vegada i una altra contra la defensa rival.
Si el que es pretenia ahir era fer un homenatge als Bakero, Zubizarreta, Koeman, Stoichkof, Begueristain i companyia, potser millor haver fet un Gàmper de veterans que enfrontés als dos equips que van disputar la final de la copa d’Europa de l’any 92.
Al menys va servir per a presentar l’equip amb Song, el nou fitxatge. 
 
L’11 DE SETEMBRE I EL SENTIT COMÚ
Quan encara falten 3 setmanes per a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, els diferents partits estan debaten com ha de ser aquesta jornada i la conveniència o no de l’assistència dels membres del govern català a la manifestació que es farà a Barcelona.
Dintre del mateix govern, la vicepresidenta Joana Ortega i el Conseller d’Interior Felip Puig (dimissió ja!!) mantenen postures contraposades sobre l’assistència de Mas i la resta de consellers.  
Jaume Bosch, d’ICV creu que el President no hauria d’anar perquè el sostre reivindicatiu que tindrà la manifestació està mol per damunt de les expectatives de CDC.
En canvi, Oriol Junqueras està encantat de que Mas i la resta de consellers puguin assistir-hi i parla de que independència és igual a llibertat. Personalment crec que és com mesclar naps i cols. Es pot ser lliure sense haver de ser forçosament independent.
L’Alicia Sánchez-Camacho ha apel·lat al sentit comú de Mas per a que no acudeixi a la manifestació de la Diada. Algú li hauria de dir a l’Alicia que en català, el sentit comú es diu 
SENY.
Finalment Pere Navarro, primer secretari del PSC ha dit que ha de ser una jornada reivindicativa a favor del dret de tenir una sanitat pública de qualitat, un ensenyament públic de qualitat, un lloc de treball estable. Sense renunciar a la independència de Catalunya, penso que és molt més sensat recuperar els drets que entre els governs d’Espanya i de Catalunya ens han usurpat. Amb aquesta postura crec que Pere Navarro mostra tenir molt més seny que ningú. 
 
A LA DRETA DE LA DRETA
Estar a la dreta de la dreta, no és estar a l’extrema dreta?
L’exministre Jaime Mayor Oreja i l’europarlamentari Alejo Vidal-Quadras discrepen del govern del PP en el tema de les polítiques que pretén aplicar el govern a determinats membres de la banda terrorista ETA.
El PP, ara que governa (i per a variar) vol fer tot el contrari del que deia quan eren oposició.  
Per un costat vol variar la política penitenciària i per l’altre perdonar els fugits que no tinguin delictes de sang i que vulguin retornar al País Basc.
Vull recordar que el PP de la Galera va convidar a Vidal-Quadras quan era candidat al Parlament Europeu a visitar la Fira de la Terrissa, amagant el fet als membres d’ERC que eren socis del govern municipal. Aquest fet va propiciar que les relacions entre tots dos partits s’acabessin de deteriorar. 
 

CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT DE SOMÀLIA

Algú ha vist les imatges? Res a veure amb les parafernàlies dels països occidentals, sobre tot Anglaterra. El parlament somalí es va constituir a l’aire lliure al costat de l’aeroport. Motiu? Sembla ser que és el lloc més segur del país. A més, no ha sortit d’unes eleccions lliures (sufragi universal), sinó que els seus membres han estat escollits pels caps trivials davant la manca de garanties a l’hora de fer uns comicis electorals.