ÉS CEGA LA JUSTÍCIA?

Sempre ens han dit que la Justícia (amb majúscula) és cega... Però els que imparteixen justícia, són també cecs? Evidentment, no.

Els jutges i magistrats, però també els fiscals que exerceixen l’acusació i que en teoria representen a l’estat i va a favor del agreujat, no són cecs, el que tenen la majoria és color polític.

Només així s’entén que mentre els morts de gana, sovint defensats per un advocat del torn d’ofici van a la presó, els lladres de guant blanc, com ho són molts de polítics, sen surten, con diuen els castellans, de rositas...

En els darrers anys hi ha hagut tants de casos de corrupció política en aquest país que és difícil recordar-se’n de tots. Segurament el més gran de tots ha estat el Gürtel que ha afectat nombroses comunitats autònomes i diferents polítics del PP. El Bárcenas, l’extresorer del PP és una conseqüència del Gürtel i de tota la resta de casos on els del PP s’han vist involucrats. Però també el Palau, el Malaia, el Brugal, l’Emarsa, el Pretoria, els ERO’s d’Andalusia.

Parlant del cas dels ERO’s. Quina insistència per part de la jutge del cas de voler imputar als expresidents de la Junta d’Andalusia, no?

En canvi d’altres jutges no piquen tant alt. Perquè qui porta el cas Gürtel no mira d’Imputar a Rajoy i Aznar i el del Palau a Jordi Pujol i Arturo Mas o el que porta la trama del Nóos a la infanta Cristina o al propi Rei, que sembla que també estava al cas.   

La Justícia pot estar cega, però els jutges no ho estan. Hi estaran el dia que deixen de dependre dels polítics que són els que els escullen per a ocupar els carrers importants dintre de la Judicatura.

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 5

DONES. Per cert, el mundial de natació només va ser en categoria femenina? No? Llavors, la delegació espanyola només estava composta per dones? Tampoc? Llavors, què passa amb la natació masculina? Potser hauran d’inventar-se una natació sincronitzada per a homes... M’agradaria veure-ho per a riure una estona. 

 

IMPOSTOS. ERC demana al govern de la Generalitat que per a l’any 2014 la Generalitat apliqui nous impostos. Descartat crear per controvertit l’impost que gravaria les begudes amb gran quantitat de sucre (coles, taronjades, llimonades...), ara sembla que s’ha pensat en gravar el envasos. D’aquesta manera es gravaria el mateix sector, la qual cosa no sé si seria del grat del sector de les begudes carbonades. 

 

Aquesta notícia xoca frontalment amb l’extens reportatge que publica avui el Periódico de Catalunya on es diu que els fabricants d’envasos han reduït considerablement el seu pes, per tant, sembla que la feina ja l’estan fent bé. Si, a sobre, els vols gravar amb un impost que, com tots, acabaria afectant el consumidor, la polèmica ja la tenim servida. 

 

PRESSUPOSTOS. Per a controvèrsia la que s’ha creat amb el tema dels pressupostos de la Generalitat. Per un costat si s’ha d’elaborar el del 2013 i per l’altra si s’opta per prorrogar el del 2012 per aquest anys i es comença a fer el de 2014.

Per l’altra banda estan les declaracions de Pere Navarro que, segons diu, els partits que donen suport al govern (implícita o explícitament) haurien arribat a un acord amb el govern central per a que el sostre de dèficit de la Generalitat de Catalunya s’establís en un 1,5. Normalment quan es fan afirmacions així, l’altra part ho desmenteix i, en aquest cas, fins ara (després no ho sé) encara no hi ha ningú que ho hagi fet. Però encara que fos així, em pregunto: Que en treu Navarro de dir-ho si no és veritat? El govern de la Generalitat necessita una bona excusa per a seguir retallant i el sostre de dèficit és la ideal.

Mentre, ICV-EUA estén la ma al govern català per elaborar plegats uns pressupostos que es passin pel folre el límit d’endeutament. Quan aquest matí Joan Herrera deia que estava esperant la trucada dels responsables econòmics del govern català no he pogut més que riure.

Però encara hi ha una cosa que em sorprèn més. Els ecosocialistes han estat un partit que, tradicionalment, mai han volgut arribar a cap acord amb CiU. A què ve ara aquest canvi d’actitud? O és que es tracta d’un gest de cara a la galeria sabent que aquest fet no es produirà? 

 

ADVOCATS. Diu la dita popular que advocats i procuradors a ‘infern de dos en dos... Bromes a part, el govern del PP (en aquest cas personificat per Gallardón), ha decidit retallar els honoraris als advocats del torn d’ofici. Després d’apujar les taxes judicials dificultant l’accés a una Justícia universal i gratuïta, aquest cop s’ha optat per retallar als següents en la línia de feblesa del sistema: els del torn d’ofici. Encara que tots els advocats estan obligats prestar el servei, a la pràctica, són els novells els qui acaben per defensar els ciutadans amb escassos recursos econòmics. Segons tinc entès, quan els hi toca als advocats de prestigi, aquests, els hi passen la feina als joves. Seran com una mena de becaris a càrrec de l’administració de Justícia. 

 

JUNTS i revolts. Ja fa temps que els convergents estan madurant la idea de anar a les europees en una candidatura conjunta de tots els partits que estiguin pel dret a decidir. Més difícil que l’aglutinar a la majoria de partits que han votat en alguna ocasió pel dret a decidir, serà trobar un nom adient. A mi el d’Entesa, m’agrada, però sembla ser que es patrimoni d’ERC i no crec que el cedeixen per les bones. Com que treballa on treballo, en vaig a proposar un: CDC, UDC, ERC, CUP (més els que es vulguin afegir) Unió Temporal de Partits. Què us sembla la idea?  

CREAR CONFLICTES INNECESSARIS?

Devia de ser sobre el mes de maig de 1974 perquè estàvem a les acaballes d’aquell curs escolar. A la cafeteria de l’institut de Batxillerat Antoni Martí i Franquès de Tarragona (per aquell temps Instituto Nacional de Enseñanza Media), ens havíem reunit la majoria dels alumnes del la classe 6è 6 amb la nostra professora de francès.

La professora, que havia estudiat Història, era basca i havia demanat plaça només als instituts de les poblacions que tinguessin mar o muntanya. L’institut de Tarragona va ser l’únic que va respondre la seva demanda, això si, sé li va preguntar si sabia francès, perquè seria l’assignatura que acabaria donant.

La conversa era distesa i afable. Explicàvem anècdotes i acudits i riem. De sobte, la professora, que tenia un nom d’aquells que quan els aprens ja no te’n oblides, ens va dir (en castellà, evidentment): El que jo admiro dels catalans és que entre vosaltres sempre us adreceu en català; al País Basc, quan en una reunió hi ha un castellanoparlant, encara que tota la resta sàpiguen parlar l’idioma basc, automàticament la conversa canvia al castellà.

Si sou perspicaços, segurament us haureu adonat de la coincidència de cas que us acabo d’explicar amb la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)respecte a l’obligatorietat de fer la classe en castellà només que un alumne ho demani. La polèmica estava servida.  

Podria donar-vos tota una sèrie d’arguments pels quals, trobo, que la sentència del TSJC és injusta i discriminatòria amb el català, però no ho faré. Segurament el diputat d’ERC Joan Tardà va ser qui millor ho va escenificar el dia posterior al Congrés dels Diputats. Si s’aplica fil per randa l’esperit de la llei i es pogués extrapolar a d’altres àmbits de la vida pública i social, si un diputat demana poder parlar en català al Congrés, tota la resta de diputats ho haurien de fer. Evidentment és un cas portat a l’extrem, però molt il·lustratiu a l’hora de demostrar la incongruència de la sentència. Joan Tardà primer i el també diputat republicà Alfred Bosch més tard, van ser cridats a l’ordre 3 vegades pel president del Congrés Jesús Posada i retirat el torn de paraula del que disposaven.

Tornant a la sentència del TSJC, si s’apliqués la mateixa filosofia que al Congrés, el xiquet que demanés que es donés la classe en castellà, no hauria de ser cridat a l’ordre i finalment expulsat? Veritat que estaríem davant d’una situació totalment inversemblant?

A Jesús Posada sé li va escolar dir dirigint-se a Joan Tardà: No creï conflictes innecessaris on no els hi ha... Desgraciadament, massa sovint se’n creen de forma gratuïta. Quan tres famílies castellanoparlants van presentar una demanda per a que els seus fils rebessin l’ensenyament en català, no s’estava creant un conflicte allà on es portava anys sense haver-ne cap? Els xiquets més que ningú tenen una extraordinària capacitat d’adaptació i assimilació. La prova és que els xiquets estrangers que, acompanyant els seus pares han arribat a Catalunya en aquests darrers anys, parlen català i s’han integrat perfectament a la nostra societat. Són alguns pares, els més intransigents i intolerants, els que provoquen conflictes innecessaris del no res.

Si aquests mateixos pares en lloc de vindre a treballar a Catalunya ho haguessin fet a un altre país, no els hauria quedat més remei que mirar d’integrar-se el més ràpidament possible a la seva cultura i aprendre l’idioma.

Però alguns polítics li saben treure rendibilitat d’aquests tipus de conflictes i fins i tot alimenten que sigui així perquè saben que en l’aspecte idiomàtic, la societat sol ser molt sensible. Per tant, res fa pensar que aquestes situacions es puguin arribar a solucionar en un futur relativament curt; aquest conflictes els hi són molt necessaris per a poder seguir fent la seva política excloent i demagògica. Els hi va perfecte!  

Per cert, si algú s’ha quedat amb la curiositat de com es deia la professora basca, us ho dic: Maria del Amor Hermoso Uribe-Echeverria Garmendia, però per a la vostra tranquil·litat, us diré que es feia dir Marimor i els seus alumnes la solíem cridar senyoreta.    

EN LLIBERTAT VIGILADA

El cas de la renúncia del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Martín Rodríguez Sol ha posat en evidència que des de Madrid s’exerceix sobre Catalunya una mena de llibertat vigilada.

Si econòmicament, la Generalitat ha hagut d’acollir-se al fons de rescat, políticament, el govern central està disposat, costi el que costi, a que els catalans no puguem decidir en llibertat el nostre futur com a poble.

Vaig escoltar per la ràdio que un govern, quan més dèbil es troba, més autoritari es torna. Segurament que el govern de Rajoy, degut a la seva política contrària als interessos de la ciutadania per un costat i, per l’altre, a la seva crisi interna produïda per una persona a qui els del PP no poden nomenar. Aquí ho posarem en majúscules per a que soni més fort: BÁRCENAS, durant molts anys, l’amo dels diners del partit.

En pocs dies des de la capital i cort s’han exercit dues mesures de pressió que confirmen la situació de tutela sobre Catalunya. La primera va ser recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) la resolució sobiranista aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya, una resolució que, pel que sembla, no té cap transcendència jurídica. Malgrat això, el govern de Rajoy no va dubtar en portar-ho davant del màxim tribunal per a que aquest decretés la seva inconstitucionalitat. Es de suposar que, de ser cert que el seu contingut és purament polític, el Tribunal Constitucional s’hauria de declarar incompetent per a emetre cap dictamen, ja que no tindrà cap base legal per a fer-ho.

El segon cas (amb el que he començat l’escrit), és encara més insòlit. Quins són els antecedents per a que tot un fiscal en cap presenti la dimissió del seu càrrec? Rodríguez Sol, membre de la conservadora associació de Francisco de Vitoria va tenir l’atreviment de dir que tots els pobles tenien el dret a ser consultats sobre el seu futur dintre del marc legal. Seria ben bé la resolució que, només fa uns dies, va rebutjar el Congrés dels Diputats i que va produir, per primera vegada, que la majoria dels diputats del PSC votessin diferent a la resta dels diputats del grup socialista.

Sembla ser que els declaracions del fiscal en cap del TSJC li van causar algun tipus de trauma al Fiscal General de l’Estat Torres-Dulce i, ràpidament, li va obrir un expedient disciplinari per a rellevar-lo de la seva responsabilitat.

La reacció dels jutges i fiscals més progressistes tampoc es va fer esperar i van elaborar un manifest de recolzament a Rodríguez Sol on es qualificava la mesura com a exagerada.

Guerres judicials a banda, si una persona, a títol personal, no pot expressar el que realment pensa, s’està davant d’una manca de llibertat d’expressió colossal.  I jo pregunto, la llibertat d’expressió no està reconeguda com un dret constitucional?

En canvi, si un militar a la reserva fa unes declaracions parlant d’intervenir Catalunya en el cas de que s’arribi a celebrar la consulta sobiranista, no passa res. Imagino que, en la intimitat, els fatxes, molts d’ells membres del govern de Rajoy, aplaudeixen la idea.

Aquesta és la democràcia del PP. Una democràcia en la que jo no tens ni el dret a posar-te malalt, perquè si ho fas, patiràs una reducció de sou sense contemplacions de cap tipus. 

 

JO NO VAIG VOTAR EL PP... I TU? 

Llegeix un article del Plural.  

L'ABANS DE I EL DESPRÉS DE

Un acudit del mestre Ferreres publicat al Periódico.

Com a ciutadà, espero que el cas Bárcenas marqui un abans i un després amb el tracte que es dispensa als delinqüents de guant blanc.

Fins ara, la majoria dels polítics que s’havien enriquit il·lícitament gràcies a dispensar tractes de favor a determinats empresaris , financers que havien estafat, constructors que havien subornat els polítics per tal d’aconseguir requalificacions de terrenys o determinats contractes, etc. han rebut un tracte de favor per part de la Justícia. El ciutadà del carrer, el que treballa o està aturat, el que paga el seus impostos o sobreviu com pot gràcies a l’ajut dels serveis socials i determinades oenegés, percep que els components dels col·lectius esmentats solen sortir molt ben parats del seu pas per les dependències judicials. Quan no se’ls absolt (o se’ls condemna a penes mínimes), al cap de poc, els indulta el govern de tort, davant l’estupefacció de la societat.

Encara que de casos de corrupció política i financera n’hi ha hagut sempre (hi ha qui opina que van intrínsecament lligats a la manera de ser del propi humà), la realitat és que durant els anys de la bombolla immobiliària van créixer de forma desmesurada. Precisament, tots els que ara estan pels tribunals deriven d’aquella època.

De tots ells, els qui afecten a Iñaqui Urdangarin, el gendre del Rei i a alts càrrecs del PP són els més mediàtics i, en menor mesura, els que afecten a l’Oriol Pujol per un costat i a alguns dels seus germans per l’altre.

Ara mateix, la societat no entendria que, si es demostra que són culpables, no se’ls condemni d’acord amb les penes comeses i el volum de diners que han obtingut irregularment.

Per tant, la societat espera que la Justícia faci un gir si no de 180 graus, al menys important i que consideri a tots els delinqüents per igual.

Si no és així, i els que ara estan imputats, se’n surten, com diuen els castellans, de rositas, la societat, que ara mateix ja està al límit de la saturació, pot acabar per rebel·lant-se en contra d’un sistema que, a hores d’ara, molts ja consideren corrupte.

L’AGULLA DE LA BALANÇA

Imagino que teniu ben presenta l’al·legoria de la Justícia, cert? Està representada per una figura femenina amb els ulls tapats, una espasa (normalment a la ma dreta) i una balança a la ma esquerra. Els ulls embenats volen dir que no veu a qui implanta justícia, es a dir, es imparcial; la espasa significa fermesa a l’hora de dictar sentències;  i les balances (sempre equilibrades) signifiquen que tots som iguals davant d’ella.

Ara podeu somriure tranquil·lament, ja que entendré perfectament que penseu com jo. Tots iguals davant de la Justícia, de què moreno?

Els ciutadans no només som diferents referent a la raça, creença, ideologia, etc., també som diferents segons el patrimoni que tinguis i si tens padrins o no. Oi què m’enteneu?

Ara sóc jo el que entenc. Entenc que estiguéssiu emprenyats per que jo també ho estic; entenc que tingueu fàstics, perquè jo també en tinc; finalment entenc que clameu justícia perquè, evidentment, sabeu tan bé com jo que no és igual per a tots ni molt menys!

Què tu has matat a una persona conduint com un kamikaze, però ets familiar d’un del PP i et busques un advocat que treballa al mateix bufet que el fill del Ministre de Justícia... Indultat!

Què tu has estat el tresorer del PP i imputat pel cas Gürtel, tranquil que et sobreseuran al cas per manca de probes. Què després et troben 22 milions d’euros (uns 4.000 milions de pessetes –ho posa per aquells que no acabin de tenir clar la magnitud de la xifra), segur que li sabran donar la volta per a que surti indemne i se’n pugui anar cap a casa tranquil·lament. Per cert amb 22 milions de pessetes es pot fitxar un jugador de futbol per a un equip mig de la Primera Divisió. Millor així?

Que tu formes part d’una família de la burgesia catalana amb antecedents polítics importants... Encara que des de Madrid vulguin marejar la perdiu, segur que el jutge de torn sé les enginyarà per a demostrar que ets més innocent que un recent nascut.

I no diguem si tu formes part de la família reial i t’has fet retrats amb el Rei i has format part de les felicitacions que la Casa Reial a fet servir per a felicitar a les altres famílies reials i a les que tallen el bacallà d’arreu del món (per cert jo no n’he rebut mai cap) En aquest cas acabaran trobant un culpable encara que se’l hagi d’untar ben untant i després se’l enviï a un paradís llunyà (si es fiscal millor, així podrà administrar millor la fortuna dipositada al seus bancs)

Ara bé, si ets un pobre desgraciat, pobre de tu (i valgui la redundància) Si no pots pagar la hipoteca, el banc t’executarà i acabaràs al carrer, encara que després el banc no sàpiga que fer amb el teu pis i acabi per no pagar la quota de l’escala)

Si has robat una gallina (abans només es deia això dels gitanos) perquè la teva família no té que menjar, perquè tots els seus membres estan a l’atur, segurament acabaràs a la presó i oblidat de que t’indultin, l’indult només és per als poderosos!

I si tenies participacions preferents... Ai, si tenies participacions preferents! Ja te’n pots anar oblidant i si vols presentar una denúncia a l’entitat bancària, hauràs de pagar 2.000 euros de taxes judicials. Sabeu com sé li diu a això? Banyut i paga el beure!      

Podríem seguir amb el cas dels vestits de València, amb el del palauet de les Balears... Però per a què, per a que la nostra indignació vagi in crescendo?

De totes maneres, si voleu ampliar els vostres coneixements en la matèria, us recomano aquestes lectures:  

Bárcenas lavó diez millones con la amnistía y a Hacienda no le consta 

El nombre de Mariano Rajoy aparece en un informe del banco suizo sobre Luis Bárcenas

Urdangarin endosó a la Generalitat la factura de alojamiento de la amiga del rey

Un hijo de Gallardón trabaja en el bufete del conductor kamikaze indultado

Una mochila llena de billetes de 500 euros con destino Andorra, nueva sombra sobre la familia Pujol

Cospedal dice que el dinero no es del PP y se niega a dimitir

Las cuentas suizas acorralan a Rajoy

Trabajadores del Ayuntamiento de Madrid protestan por el reingreso de Ángel Carromero como asesor

 

Conclusió final: Desgraciadament per a la gent corrent, l'agulla de la balança sempre està decantada a favor de les castes poderoses que doninen el cotarro polític i financer.

LA NECESSÀRIA REGENERACIÓ DEL PSC

El déu Mercuri ha sortit de les aigües turbulentes del riu Ripoll per a esquitxar directament l’Ajuntament de Sabadell i, de pas, el cor del PSC.
Com es diu vulgarment, si Pere Navarro muntés un circ li creixerien els nans. Si no en tenia prou amb els resultats electoral de diumenge, els pitjors de la història, les detencions i imputacions que es van fer ahir a Sabadell on l’alcalde Manel Bustos i d’altres càrrecs polítics es van veure involucrats, perjudica molt seriosament la imatge dels socialistes catalans.

Cal recordar que tan Bustos, con Daniel Fernández formaven par de l’executiva nacional ocupant els càrrecs de secretaris de política municipal i d’organització del PSC. Per tant, l’afer, afecta directament el moll de l’os del partit.

Tal i com vaig dir quan el Mundo va inculpar als presidents Pujol i Mas de tenir diners a Suïssa, sigui o no veritat la implicació dels càrrecs del PSC en la trama urbanística de Sabadell, l’ombra de la sospita planeja sobre ells.
Veiem. Estiguin o no implicats, no em sembla ètic que la dona de Bustos fos la seva secretaria personal i quan ho va deixar de ser, passés a ocupar un càrrec de confiança dintre del protocol municipal i que un altre dels implicats sigui l’oncle carnal de l’alcalde. Això fa tuf, què voleu que us digui?
Al PSC, al contrari del que passa a d’altres formacions (PP i CiU), els escàndols d’aquest tipus li acaben passant factura. I ja només li fa falta això!
Per tant, demano a la cúpula del PSC, i en especial al seu Primer Secretari Pere Navarro que promogui ràpidament una regeneració política dintre del partit.
Després de nit electoral, Joan Ignasi Elena, un dels candidats que li va disputar el càrrec, li va demanar que fes un congrés extraordinari del partit, a la qual cosa Navarro s’hi va negar. Ara mateix crec del tot imprescindible. La vella guàrdia del PSC que encara queda per Nicaragua ocupant despatxos amb sou del partit, haurien de ser cessats de forma immediata. I, evidentment, la nova executiva que sortís del congrés hauria de contenir un enorme grau de renovació i, sobre tot, apel·lar a l’honradesa dels qui aspiren a ocupar càrrecs i, si se’ls hi pot retreure res, per petit que sigui, millor que hi renuncien abans que haver-se de veure obligats a fer-ho. 
Malgrat tot, valoro molt positivament que el codi intern del partit insti a fer dimitir els seus càrrecs quan es veuen esquitxats per casos de corrupció, encara, tot s'ha de dir, que puguin ser presumptament innocents.    
L’entrada de les CUP ha estat, des del meu punt de vista, un toc d’atenció a l’esquerra tradicional (igual que la del partit Syriza a Gràcia) Del PSC i només del PSC depèn ser creïbles. Això o la mort del partit. Els militants hauran de triar.  

Mireu aquesta informació al Triangle.  

DIARI DE L'AGOST. DIA 2 (dijous)

PRIMERA MEDALLA PER A LA DELEGACIÓ ESPANYOLA 
Finalment Espanya va aconseguir situar-se al medaller dels JJ.OO. de Londres. La nedadora badalonina del CN Sabadell Mireia Belmonte va aconseguir una medalla de plata en la prova de 200 metres papallona, aconseguint també el rècord d’Espanya de la especialitat. Ha estat la primera i esperem que no sigui l’última. 
 

LES PREGUNTES DE RITA BARBERÀ
Per segon dia consecutiu té presència a aquest apartat la totpoderosa alcaldessa de València l’excel·lentíssima Doña Rita Barberá. Igual a final de mes faig un rànquing sobre les persones que més han aparegut (amb honor o sense)
Doña Rita, més que honor, el que fa és treure’ls-hi (o al menys ho intenta) als aspirants a ocupar una plaça al seu ajuntament. Rita (o els seus assessors, em dóna igual) s’han tret de la màniga un qüestionari considerat denigrants per molta gent i que, com deia abans, atempta contra l’honor i la intimitat dels aspirants.  
Com que per a mostra un botó, heu aquí algunes de les preguntes que se’ls hi fa a les xiques: Quina ha estat la data de la darrera regla?, ha sagnat alguna vegada fora del període menstrual?, utilitza algun anticonceptiu hormonal?, controla el tractament amb el seu ginecòleg?...
Algunes són per als dos sexes: S’ha engreixat sense justificació aparent?, s’ha notat alguna inflor o embalum (bulto) al coll, aixelles, o engonal?, expectora amb freqüència o sagna? pateix hemorroides? Té estrenyiment habitual? Sé sent amb ànsia o deprimit? Té alguna malaltia de la qual no sé li hagi preguntat?... Etc. 
No és inconstitucional? 
 

EL “CULEBROT” DE L’ESTIU 
I si no ho és, té tota la pinta de que ho serà. Em refereixo al conflicte creat per l’Ernest Maragall quan va votar a favor del “pacte fiscal”. Al trencar la disciplina de vot al si del PSC, ara, l’executiva s’està rumiant expulsar-lo al negar-se a entregar-los l’acta de diputat. Però Maragall (Ernest) també té qui el defensa, com ara Nadal, la Tura i la Geli, del sector més catalanista del partit.
I parlant de “trencar”, jo també vull trencar una llança a favor del germà de qui va ser President de la Generalitat i tot un símbol dintre dels socialistes catalans. Ja sabeu el que penso sobre l’oportunitat de debatre ara el pacte fiscal, però d’haver-me trobat en la mateixa situació, jo també hi hauria votat a favor.   
 

EL PRÒFUG RUIZ MATEOS

José María Ruiz-Mateos, el patriarca del clan, està en recerca i captura per ordre d’un jutge al negar-se a comparèixer al jutjat al·legant que s’havia fet mal. Ruiz-Mateos havia de declarar sobre l’enèsima estafa.

No és la primera vegada que està pròfug de la Justícia. Als anys 80 ja es va fugir i, sembla ser (al menys es va dir) que es podria haver amagat a Ulldecona, concretament a la casa del seu amic Ramón Forcadell, el que va ser alcalde franquista. 
 

HA PASSAT A AMPOSTA
Va, una xafarderia d’àmbit local. Ahir em van dir que han fet fora a l’encarregat d’un cèntric restaurant d’Amposta. Sembla ser que els propietaris eren els seus tiets que tindrien un altre restaurant a una població veïna.
Sembla ser (i ho dic en totes les precaucions del món) que de tant en tant, “s’apartava” els diners d’algun menú dels que servien. Però com passa quasi sempre en aquests casos, l’avarícia trenca el sac (no sé si la frase feta és correcta) i poc a poc, anava “apartant-se” més diners. Em van dir que de cada 10 menús, en liquidava 4 als seus tiets, mentre que “s’apartava” els diners dels altres 6.      

ENS ELS VOLEN ROBAR

El dia de la inauguració del jutjat nún. 3 d'Amposta.

Quan la setmana passada vaig escoltar per la ràdio que es volien reduir els “partits judicials” de la província de Tarragona, no li vaig donar més importància a la notícia. Però al cap de poques hores, una companya de treball em va dir això: “Saps que volen treure els jutjats d’Amposta?”. Ep! Això ja canvia. La veritat és que dit d’una manera o d’una altra, queda clar el propòsit del Ministeri de Justícia o no.

Fins avui no he pogut confirmar la notícia. De moment, no l’he vist publicada a cap diari o setmanari dels que he consultat. I crec, que de ser cert que es volen eliminar els jutjats d’Amposta (també els de Gandesa i, segurament els de Valls), la notícia és prou important per a tenir-la en consideració.

Encara recordo quan l’únic jutjat d’Amposta estava als baixos de l’edifici consistorial. Més tard es va ampliar a 2 i es va traslladar al principi de l’avinguda de Catalunya, ocupant part dels baixos de l’edifici anomenat popularment com “la bolera”. I, des d’allí, a la seu actual, a la part del darrere del Consell Comarca. Encara recordo quan va venir a inaugurar-lo el Conseller de Justícia del govern de Maragall Josep Maria Vallès.

La seu actual és un modern edifici que té capacitat de fins a 4 jutjats (actualment n’hi ha 3)

Des de fa mol de temps, el grup municipal de PSC d’Amposta ve reclamant un fiscal (fins i tot va presentar una moció al ple de l’Ajuntament sol·licitant-ho), ja que els fiscals que actuen al jutjat d’Amposta només “baixen” uns determinats dies de la setmana de Tortosa.

Sembla ser que el Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón vol reformar la Justícia. Feina li dono. El món de la justícia és un gegant que no es deixa canvia. La majoria de procediments són arcaic. Jo mateix m’hi trobo pràcticament a diari. Per a demanar justícia gratuïta els hi demanen un certificat de renda. Pràcticament la totalitat dels organismes oficials (sobre tot els que donen tot tipus d’ajuts, ja siguin beques d’estudi, subvencions, etc.) tenen signat un conveni amb l’Agència Tributària pel qual, poden veure les dades dels peticionari sempre que no hi hagi cap incidència, com per exemple no haver fet la renda i tenir obligació de fer-la. Justícia no. Ni en tenen ni el volen. Per ells els hi és molt més còmode així. S’excusen que el conveni el tindria que signar el Consell General del Poder Judicial. Em dona el mateix...

Però tornen al cas que ens ocupa. De ser cert el rumor de que volen eliminar seus judicials, què passarà amb els jutges, funcionaris i resta de personal? Cabrà tot el personal d’Amposta i Gandesa a Tortosa? O és que es pensa tirar personal al carrer i reubicar jutges, fiscals i secretaris judicials?

Si la Justícia ja de per si és lenta i hi ha procediments que es fan vells pels jutjats, pensen millorar-la reduint efectius? De ser així, penso que s’equivoquen.

Recordo que fa anys hi va haver una campanya a favor de la n-340 quan es parlava de desdoblament per l’interior que deia: “Què no ens la robin” (o alguna cosa així, d’aquí el títol d’aquest comentari) Per tant, crec (i ho dic una vegada més, de ser cert el rumor que corre) que tots els organismes en seu al territori (començant per l’Ajuntament d’Amposta, però també de la resta del Montsià, així com el Consell Comarcal, delegacions del Govern de la Generalitat, etc.) s’haurien de moure per a conservar els jutjats... Què no ens els robin!!

Posicionament de la UGT, sector Justícia. 

Hemos solicitado formalmente por escrito integrar la nueva Comisión  Institucional para la elaboración de propuestas  de reforma de Ley Orgánica del Poder judicial y de Ley de Demarcación y  Planta Judicial, en las cuales se prevé que estén representados todos los colectivos de la Administración de Justicia y que actualmente integran, Jueces, Abogados, Procuradores, excepto las organizaciones sindicales que somos los representantes legales de todos los trabajadores.

Desde UGT creemos que debemos de participar, aportando un punto de vista distinto a las voces que se están oyendo y que únicamente hacen hincapié en el recorte y en una pretendida eficacia.

Asimismo manifestamos nuestra oposición al informe emitido por el Consejo General del Poder Judicial, aprobado por el pleno del mismo con fecha  3 de Mayo último, sobre los recortes de determinados partidos judiciales.

Aún siendo conscientes que dicho informe no es vinculante y únicamente es orientativo para la futura Ley de Demarcación y Planta Judicial, en la que también tienen que emitir informe las Comunidades Autónomas con transferencias en materia de justicia, consideramos un gran recorte en el servicio que presta la Administración de Justicia al ciudadano al alejarlo cada vez más de los servicios públicos. En las Comunidades con peso rural se condena a esas zonas, a una mayor marginación.

Tampoco, una vez más, se ha pensado en los trabajadores al preverse su traslado  forzoso y lo que todo eso implica para ellos y sus familias. Económicamente tampoco lo consideramos adecuado pues para llevar a cabo la amplia reforma pretendida se tendría que remodelar muchos edificios y abandonar otros que son relativamente nuevos, que fueron muy costosos y que en su momento se pusieron como ejemplo de la importancia de acercar la justicia al ciudadano.

Desde UGT exigimos ejercer la legitimación y participar en todo aquello que afecte a los derechos de  todos los trabajadores de la Administración de Justicia como pilares fundamentales de la misma, y nos opondremos a unos nuevos recortes de nuestros derechos con todos los medios a nuestro alcance.

 

    

“TAS PASAO” (A favor d'Alberto Contador)

Ahir es va fer pública la sentència del TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu) sobre el cas de dopatge del ciclista Alberto Contador.
Trobo bé que si Contador fa ver trampa i es va prendre una substància prohibida al món de l’esport, per a millorar el seu rendiment, se’l sancioni. Ara bé, no es pot tenir a una persona amb una incertesa permanent durant 1 any i mig.
En aquest país estem acostumats que la justícia trigui una eternitat abans no jutja una persona i dicta sentència, però em pensava que a la resta dels països civilitzats funcionava diferent, es a dir, millor. Sembla ser que no és així.
Aquest matí José Ramón de la Morena, a la SER, en el seu comentari diari, ha parlat d’aquest tema i ha dit diverses coses. Una d’elles és que Contador va estar mal aconsellat, ja que algú li va dir que acceptés 1 any de sanció i que li retiressin el títol de guanyador del Tour del 2010. Això seria un reconeixement implícit de que era culpable. També ha dit que les declaracions que certes persones van fer a favor seu, li han fet més mal que bé. Entre elles ha nomenat a l’expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero i al director d’un diari. Perdoneu però aquí discrepo de de la Morena que, de vegades sembla que també està en possessió de la veritat absoluta. Si no hi surts en defensa, malament; si ho fas i després les coses no surten com voldries, també. Cada vegada caldrà trucar al periodista i director del Larguero per a demanar-li consell...
També ha dit de la Morena que el TAS va retardar la seva sentència per “pressions”, referint-se a les persones que he esmentat anteriorment. Em consta creure que les pressions (si cal considerar-les així) fetes aquí puguin influir en un tribunal que no sé ni on està, però segur que a milers de quilòmetres de distància.
Finalment ha dit que se’l condemnava a 2 anys d’inhabilitació (a partir del 6 d’agost de 2010) i a pagar una multa d’uns 2 milions d’euros (sobre el 70 % dels seus ingressos) El que passa és que Contador, mentre, ha disputat diverses curses, entre elles un Giro d’Itàlia que va guanyar i del que ara el desposseeixen. Em sembla una total desconsideració a una persona de la que només tenen sospites de dopatge.
Perquè, per a mi, abans que res, està la presumpció d’innocència i, que, en aquest cas, el TAS s’ha passat pel folre i ha aplicat no sé quin article, pel qual al considerar provat els fets, es a dir, el consum de substàncies no permeses per part del ciclista, se’l declara culpable.
Per acabar només una pregunta: Els controls que s’apliquen al ciclisme a tot el món, també s’apliquen a d’altres esports? Deixeu-me que ho posi en dubte. 

LA “PRIMERA” NOTÍCIA DEL DIA: L’ABSOLUCIÓ DE CAMPS

Cronològicament parlant, el primer tema transcendent del dia va ser l’absolució de l’expresident de la Xeneralitat Paco Camps. Per 5 vots a favor i 4 en contra, el jutjat popular el va declarar “no culpable” dels delictes que havia estat imputat.
Quan es va conèixer la notícia, la indignació entre el la gent d’esquerres, sobre tot els del País Valencià va ser gran. Però aquest matí, també m’han arribat opinions en contra de persones que res tenen que veure amb l’esquerra política.  
La primera notícia sobre l’absolució de Camps la vaig llegir al Facebook on un amic de Sagunt, company de treball i sindicat, l’havia penjat. El comentari que vaig deixar va ser que “estava indignat” i que, a partir de sentències així, ja es pot considerar que hi haurà “barra lliure”, per a tots els “espavilats de torn”.
Encara que el tribunal popular digués el contrari, els fets estaven més que provats, ja que d’altres imputats com Betoret, van admetre la seva culpabilitat.
El ajustat resultat de 5-4 fa pensar que “qualsevol altre resultat podria haver possible”. Però també es pot pensar que “es podria haver influït amb el jutjat”.  De fet, informacions periodístiques asseguren que es va veure a  “una persona de l’entorn de l’expresident” fent una aperitiu a la terrassa de l’hotel on estaven allotjats els membres del jurat popular. Casualitat? Potser sí, però després de tot el que s’ha dit i que s’ha escoltat durant el judici, però sobre tot, de veure de què han estat capaços els de la trama Gürtel, perdoneu, però penso que de casualitat res.
Us vaig dir que en parlaria i ho faig. Què passa amb el jutge Garzón? Si la passada setmana se’l va jutjar per haver manat escoltar les entrevistes dels advocats i acusats de la trama Gürtel, de forma irregular, aquesta setmana li toca judici per voler investigar els crims del franquisme. Ni el fiscal del cas hi està d’acord. Recordo que la Fiscalia representa a l’Estat i, per tant, a priori, és la part acusadora. Per tant, és significatiu que el fiscal carregui contra el propi jutge i denunciï irregularitats del cas.

Ara imagineu-vos una cosa que pot passar. Que els corruptes i els assassins (em refereixo als qui van matar en nom d’Espanya durant la guerra i en la dictadura) quedin lliures de tota culpabilitat i, en canvi, es condemni al jutge que ho ha volgut investigar.

Sembla ser que som la riota de mig món (i de l’altre mig, perquè no se’n han assabentat)
Per acabar unes frases de “domini públic”: “Espanya és diferent” i la “Justícia és una disbauxa (cachondeo)
M'enteneu, no?    

EN DEFENSA DE BALTASAR GARZÓN

Sóc conscient que el jutge Baltasar Garzón pot despertar tantes simpaties con detraccions. Segurament, un dels jutges estrella de la judicatura espanyola, és un egocèntric i moltes que moltes vegades ha actuat buscant el seu lluïment personal.
Dit això, considero que davant els 3 judicis que ha d’encadenar en els propers dies, he de donar-li el meu recolzament, encara que només sigui simbòlic.
El passat dimecres, al Facebook, vaig compartir un enllaç d’un company de sindicat i d’empresa de Barcelona i ràpidament vaig rebre suports en forma de “m’agrada”, però també opinions en contra.
Vaig argumentar que tant sols perquè va intentar jutjar al dictador xilè Pinochet i els crims del franquisme, eren para mi motius més que suficients per a donar-li suport. Finalment vaig afegir un altre motius: és del Barça!
Ni així vaig poder convèncer la “parròquia”. Tampoc és que tingui massa interès en convèncer ningú. Per a mi cadascú és molt amo dels seus propis pensaments i actes i voler convèncer a la gent de que pensen de forma incorrecta, no és propi de mi.  
Estareu d’acord en mi que cada dia expresso opinions per a la reflexió. Potser no tant per al debat, ja que d’altes si que m’han intentat dir que sóc jo el que estic equivocat des d’una posició intransigent i sovint anònima.

Tornant a Garzón. Se’l jutja per “haver ordenat –suposadament- escoltes il•legals entre membres de la trama Gürtel i els seus advocats”, per “haver volgut investigar crims del franquisme, suposadament, sense tenir competències” i, finalment, per “haver cobrat del Banc Santander per donar conferències”.
Però fixem-nos que hi ha a l’altre costat. En el primer cas, els membres de l’anomenada Gürtel, una trama corrupta que van moure un bon grapat de milions d’euros procedents, principalment de la Generalitat Valenciana i que va salpicar, entre d’altres, al President Camps (que va dimitir del seu càrrec) i el secretari general del PP de la comunitat Ricardo Costa (que va ser “lleugerament” destituït pel seu partit) i que durant les darreres setmanes també s’han hagut de seure al banc dels acusats. Suposadament, el PP també es va finançar a través d’aquesta trama.
En el cas de crims del franquisme, la denúncia la va fer un pseudo sindicat anomenat “Manos Limpias” que, a part de dedicar-se a posar querelles ningú sap per a què serveix i, a sobre, és d’extrema dreta.
Finalment, en el cas de les conferències, no sé si un jutge pot cobrar o no per donar-les, però polítics de casa nostra com Felipe González i José Maria Aznar es van guanyar la vida durant molt de temps fet aquesta activitat. Llavors em sobta una mica que mentre els uns ho poden fer sense cap problema, els altres no.
Davant d’aquests fets, els qui no el recolzen, què fan? Mostrar-se indiferents? Perquè no crec que donin recolzament a la part contrària, oi?
Jo, a pesar dels pesar, i tot recordant que també va investigar el cas GAL on estaven implicats gent del meu partit, opto per “mullar-me” i donar-li suport.
Finalment us contaré una anècdota. Quan el titular del Jutjat Central número 5 de l’Audiència Nacional no era tan conegut com ara (estic parlant de quasi 20 anys enrere), una vegada em va arribar una sol•licitud d’informació sobre una persona de les nostres terres per un suposat delicte monetari. Per casualitats de la vida, coneixia a aquesta persona. La investigació tenia que veure amb una xarxa que es dedicaven a falsificar moneda i que es va localitzar a la raval de Sant Llàtzer de Tortosa.  

“EN ROMÁN PALADINO” (*)

Ahir, en llegir el Periódico, una notícia em va cridar especialment l’atenció. Segurament serà una d’aquelles notícies de les que se’n parlarà poc i més ara que la campanya electoral aclapararà la major part de la informació.

La notícia ocupa dues pàgines (la 36 i la 37) i a la primera es parla de que el govern està preparant un manual d’usos per a que els jutges escrigui en un llenguatge entenedor. De vegades les sentències estan escrites en un llenguatge tan tècnic i rebuscat i que és de difícil comprensió i per això susceptibles d’interpretacions diverses.

La segona pàgina és molt més divertida. Dona un parell d’exemples de la forma d’escriure d’alguns jutges. Segons diu el diari, una jutgessa de Canàries redacta les sentencies de divorci en vers, mentre que un altre jutge, també en una sentència de divorci esmenta a “Adam i Eva”, dos personatges bíblics que segurament mai van existir, al menys tal i com els presenta la Bíblia.
La meva amiga Cati Brusca és la jutgessa de pau d’Ulldecona. No crec que ella tingui que redactar sentències, la seva tasca és molt més senzilla, la de conciliació entre les diferents parts. Però Cati és molt aficionada a la poesia i sovint escriu poemes. De totes formes no crec que, en el cas de tenir-ho que fer, redactés sentències compaginant la seva activitat i la seva afició, però de tenir-ho que fer, segur que en sortirien uns versos preciosos.
 

 (*) El significat de “román paladino” és “escriure de forma clara i entenedora”. En català potser se'n diria "clar i català", però ja sé sap, ni els jutges que treballen a casa nostra el solen emprar als seus escrits. 

ENDARRERITS 3 PASSOS

De tant en tant he parlar de la poca vocació que té la Justícia per adoptar les noves tecnologies i evolucionar cap els temps actuals, malgrat els intents dels polítics de torn en aconseguir-ho. Conec personalment el treball de la consellera Tura al respecte.  

Sembla que vulguin seguir ancorats al passat i que el temps no passi per ells.

De no ser així, no s’entén que aquesta mateixa setmana es demanés copia de les rendes d’una determinada persona des de 1977 a 1982. No es tracta de cap error, de rendes de fa 30 anys!

El jutjat hauria de saber que des de fa uns anys, la prescripció per aquest tipus de documents és de 4 anys (o exercicis) i ningú, al menys que la prescripció s’ha interromput per causes legals, podria demanar documents d’exercicis anteriors.

Evidentment totes les administracions tenen les sefes formes de treballar, més enllà de les peculiaritats de cada individu.

Afortunadament l’Agència Tributaria és una de les administracions més modernes. Només cal donar un cop d’ull a la seva web per comprovar les possibilitats que dóna.

La presentació en paper està caducada i avui en dia, només unes poques persones (un percentatge molt baix sobre la totalitat de presentacions) ho fa encara en paper i cada cop aquest percentatge es va reduint més i més.

Un dels problemes que tenia la presentació en paper era l’emmagatzemen (arxiu) dels documents. Quan l’arxiu de Tortosa es va omplir, es va d’haver d’habilitar l’antiga seu de duanes de la Ràpita (la duana també pertany a l’Agència Tributària) Més tar s’habilitaria a Barcelona un arxiu general per a totes les dependències de Catalunya.

Primer, demanar una renda (o qualsevol altre document) era relativament fàcil. De vegades hi havia retards i d’altres problemes (deteriorament pel pas del temps, humitats, etc), però t’acabava arribant, però des de fa uns anys, ja no es poden demanar.

En el cas del que us parlava abans, resulta que el titular de les rendes (si és que existien, no sempre existeixen el models sol·licitats) no estava identificat a la base de dades.

Les primeres bases de dades (provincial i nacional) es van començar a elaborar l’any 1985 i, com s’ha dit, les rendes demanades són anteriors. Segurament que per aquell temps, l’individu ja havia mort. Perquè després ens assabentarem que es tractava d’un litigi per una herència.... Més de trenta anys litigant per una herència! Un altre exemple més del mal funcionament de la Justícia.

SI LA JUSTÍCIA NO ES UNA DISBAUXA... REALMENT NO SÉ EL QUÈ ÉS.

Per la dècada dels anys 80, Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera (Cadis), va afirmar que “la Justícia es un cachondeo”. En aquells moments van ser molts els que es van posar les mans al cap i van exclamar: “Però què diu!”. Però Pedro Pacheco, del Partit Andalucista, els seus motius tenia per dir una cosa com aquella.
Han passat 25 anys i la Justícia espanyola, simplement, no ha millorat. I quan dic això em refereixo a que no ha millorat en “cap aspecte”. Ni informàticament, ja que l’ús de les noves tecnologies encara està en una fase incipient respecte a d’altres administracions de l’Estat o Autonòmiques.
Però el tema del que us vull parlar és molt més important (des de el meu punt de vista) que si els jutjats usen o no les noves tecnologies. Us vull parlar de la incoherència en les formes a l’hora d’actuar en contra del Jutge Garzón o els imputats del cas Gürtel.

Resulta que Baltasar Garzón ja ha tingut que acudir al jutjat a declarar per haver ordenat efectuar escoltes telefòniques entre els imputats de la trama corrupta que afecta diversos càrrecs del PP.
Mentre, els diputats (estatals, autonòmics, provincials...), altres càrrecs orgànics del partit i, fins i tot el propi president de la Cheneralitat, imputat per suborn pel tema dels "trajes", encara no s’han assegut davant els jutges.
La situació és inversemblant, més pròpia d’una república bananera que d’un país que “diuen” que és un estat de dret.
Mentre a Garzón el poden condemnar a 17 anys d’inhabilitació per exercir de jutge, els imputats per la trama corrupta Gürtel es poden presentar sense cap mena de problema a les eleccions autonòmiques i locals de les eleccions del dia 22 de maig.
Això sí, amb el beneplàcit d’aquell que aspira a ser president del govern d’Espanya Mariano Rajoy i amb la connivència de determinats jutges i tribunals.     





(Els acudits el publica ahir i avui el diari Público)