Cronològicament parlant, el primer tema transcendent del dia va ser l’absolució de l’expresident de la Xeneralitat Paco Camps. Per 5 vots a favor i 4 en contra, el jutjat popular el va declarar “no culpable” dels delictes que havia estat imputat.
Quan es va conèixer la notícia, la indignació entre el la gent d’esquerres, sobre tot els del País Valencià va ser gran. Però aquest matí, també m’han arribat opinions en contra de persones que res tenen que veure amb l’esquerra política.
La primera notícia sobre l’absolució de Camps la vaig llegir al Facebook on un amic de Sagunt, company de treball i sindicat, l’havia penjat. El comentari que vaig deixar va ser que “estava indignat” i que, a partir de sentències així, ja es pot considerar que hi haurà “barra lliure”, per a tots els “espavilats de torn”.
Encara que el tribunal popular digués el contrari, els fets estaven més que provats, ja que d’altres imputats com Betoret, van admetre la seva culpabilitat.
El ajustat resultat de 5-4 fa pensar que “qualsevol altre resultat podria haver possible”. Però també es pot pensar que “es podria haver influït amb el jutjat”. De fet, informacions periodístiques asseguren que es va veure a “una persona de l’entorn de l’expresident” fent una aperitiu a la terrassa de l’hotel on estaven allotjats els membres del jurat popular. Casualitat? Potser sí, però després de tot el que s’ha dit i que s’ha escoltat durant el judici, però sobre tot, de veure de què han estat capaços els de la trama Gürtel, perdoneu, però penso que de casualitat res.
Us vaig dir que en parlaria i ho faig. Què passa amb el jutge Garzón? Si la passada setmana se’l va jutjar per haver manat escoltar les entrevistes dels advocats i acusats de la trama Gürtel, de forma irregular, aquesta setmana li toca judici per voler investigar els crims del franquisme. Ni el fiscal del cas hi està d’acord. Recordo que la Fiscalia representa a l’Estat i, per tant, a priori, és la part acusadora. Per tant, és significatiu que el fiscal carregui contra el propi jutge i denunciï irregularitats del cas.
Ara imagineu-vos una cosa que pot passar. Que els corruptes i els assassins (em refereixo als qui van matar en nom d’Espanya durant la guerra i en la dictadura) quedin lliures de tota culpabilitat i, en canvi, es condemni al jutge que ho ha volgut investigar.
Sembla ser que som la riota de mig món (i de l’altre mig, perquè no se’n han assabentat) Per acabar unes frases de “domini públic”: “Espanya és diferent” i la “Justícia és una disbauxa (cachondeo)
M'enteneu, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada