Dit això, considero que davant els 3 judicis que ha d’encadenar en els propers dies, he de donar-li el meu recolzament, encara que només sigui simbòlic.
El passat dimecres, al Facebook, vaig compartir un enllaç d’un company de sindicat i d’empresa de Barcelona i ràpidament vaig rebre suports en forma de “m’agrada”, però també opinions en contra.
Vaig argumentar que tant sols perquè va intentar jutjar al dictador xilè Pinochet i els crims del franquisme, eren para mi motius més que suficients per a donar-li suport. Finalment vaig afegir un altre motius: és del Barça!
Ni així vaig poder convèncer la “parròquia”. Tampoc és que tingui massa interès en convèncer ningú. Per a mi cadascú és molt amo dels seus propis pensaments i actes i voler convèncer a la gent de que pensen de forma incorrecta, no és propi de mi.
Estareu d’acord en mi que cada dia expresso opinions per a la reflexió. Potser no tant per al debat, ja que d’altes si que m’han intentat dir que sóc jo el que estic equivocat des d’una posició intransigent i sovint anònima.
Tornant a Garzón. Se’l jutja per “haver ordenat –suposadament- escoltes il•legals entre membres de la trama Gürtel i els seus advocats”, per “haver volgut investigar crims del franquisme, suposadament, sense tenir competències” i, finalment, per “haver cobrat del Banc Santander per donar conferències”.
Però fixem-nos que hi ha a l’altre costat. En el primer cas, els membres de l’anomenada Gürtel, una trama corrupta que van moure un bon grapat de milions d’euros procedents, principalment de la Generalitat Valenciana i que va salpicar, entre d’altres, al President Camps (que va dimitir del seu càrrec) i el secretari general del PP de la comunitat Ricardo Costa (que va ser “lleugerament” destituït pel seu partit) i que durant les darreres setmanes també s’han hagut de seure al banc dels acusats. Suposadament, el PP també es va finançar a través d’aquesta trama.
En el cas de crims del franquisme, la denúncia la va fer un pseudo sindicat anomenat “Manos Limpias” que, a part de dedicar-se a posar querelles ningú sap per a què serveix i, a sobre, és d’extrema dreta.
Finalment, en el cas de les conferències, no sé si un jutge pot cobrar o no per donar-les, però polítics de casa nostra com Felipe González i José Maria Aznar es van guanyar la vida durant molt de temps fet aquesta activitat. Llavors em sobta una mica que mentre els uns ho poden fer sense cap problema, els altres no.
Davant d’aquests fets, els qui no el recolzen, què fan? Mostrar-se indiferents? Perquè no crec que donin recolzament a la part contrària, oi?
Jo, a pesar dels pesar, i tot recordant que també va investigar el cas GAL on estaven implicats gent del meu partit, opto per “mullar-me” i donar-li suport.
Finalment us contaré una anècdota. Quan el titular del Jutjat Central número 5 de l’Audiència Nacional no era tan conegut com ara (estic parlant de quasi 20 anys enrere), una vegada em va arribar una sol•licitud d’informació sobre una persona de les nostres terres per un suposat delicte monetari. Per casualitats de la vida, coneixia a aquesta persona. La investigació tenia que veure amb una xarxa que es dedicaven a falsificar moneda i que es va localitzar a la raval de Sant Llàtzer de Tortosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada