Com es diu vulgarment, si Pere Navarro muntés un circ li creixerien els nans. Si no en tenia prou amb els resultats electoral de diumenge, els pitjors de la història, les detencions i imputacions que es van fer ahir a Sabadell on l’alcalde Manel Bustos i d’altres càrrecs polítics es van veure involucrats, perjudica molt seriosament la imatge dels socialistes catalans.
Cal recordar que tan Bustos, con Daniel
Fernández formaven par de l’executiva nacional ocupant els càrrecs de
secretaris de política municipal i d’organització del PSC. Per tant, l’afer,
afecta directament el moll de l’os del partit.
Tal i com vaig dir quan el Mundo va inculpar
als presidents Pujol i Mas de tenir diners a Suïssa, sigui o no veritat
la implicació dels càrrecs del PSC en la trama urbanística de Sabadell,
l’ombra de la sospita planeja sobre ells.
Veiem. Estiguin o no implicats, no em sembla ètic que la dona de Bustos fos la seva secretaria personal i quan ho va deixar de ser, passés a ocupar un càrrec de confiança dintre del protocol municipal i que un altre dels implicats sigui l’oncle carnal de l’alcalde. Això fa tuf, què voleu que us digui?
Al PSC, al contrari del que passa a d’altres formacions (PP i CiU), els escàndols d’aquest tipus li acaben passant factura. I ja només li fa falta això!
Per tant, demano a la cúpula del PSC, i en especial al seu Primer Secretari Pere Navarro que promogui ràpidament una regeneració política dintre del partit.
Després de nit electoral, Joan Ignasi Elena, un dels candidats que li va disputar el càrrec, li va demanar que fes un congrés extraordinari del partit, a la qual cosa Navarro s’hi va negar. Ara mateix crec del tot imprescindible. La vella guàrdia del PSC que encara queda per Nicaragua ocupant despatxos amb sou del partit, haurien de ser cessats de forma immediata. I, evidentment, la nova executiva que sortís del congrés hauria de contenir un enorme grau de renovació i, sobre tot, apel·lar a l’honradesa dels qui aspiren a ocupar càrrecs i, si se’ls hi pot retreure res, per petit que sigui, millor que hi renuncien abans que haver-se de veure obligats a fer-ho.
Malgrat tot, valoro molt positivament que el codi intern del partit insti a fer dimitir els seus càrrecs quan es veuen esquitxats per casos de corrupció, encara, tot s'ha de dir, que puguin ser presumptament innocents.
L’entrada de les CUP ha estat, des del meu punt de vista, un toc d’atenció a l’esquerra tradicional (igual que la del partit Syriza a Gràcia) Del PSC i només del PSC depèn ser creïbles. Això o la mort del partit. Els militants hauran de triar.
Mireu aquesta informació al Triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada