“ANCHA ES CASTILLA”

La lliga està perduda. Ja no cal donar-hi més voltes. Amb la victòria del Madrid al nostre estadi, va quedar sentenciada. Però ni el Madrid va fer un gran partit, ni el Barça va jugar pèssimament. Jo diria que el Madrid va fer “el seu partit”, el què més li convenia. Aquest cop l’entrenador blanc la va encertar i després d’una anys, dintre d’unes poques setmanes, podran entonar allò de “campeones, campeones”.

Però, què li està passant al Barça? Ja fa anys que es diu que la plantilla és curta. Bé que Guardiola vulgui tirar ma de la pedrera, però de vegades amb això sol no n’hi ha prou.

L’infortuni ens ha passat factura: primer Afellay, després Villa, i més tard Abidal i entre mig, Pedro, Alexis Sánchez, Adriano, Cesc Fàbregas, etc. Però sobre tot els tres primers que durant molts i molts mesos no van poder entrenar ni jugar a les ordres del seu entrenador. Si a una plantilla de per si curta, sé li sumen lesions de llarga durada, evidentment queda tocada. Potser no de forma definitiva, però important.

Però dit això, cal resoldre moltes més incògnites:

Què li passa a Cesc? Al principi semblava un revulsiu per a descongestionar defenses contràries, tenia arribada i marcava gols... Quans gols porta en els darrers 4 o 5 mesos? Durant molts de partits fins i tot la seva presència és inèdita als camps de joc.

Què li passa a Piqué? És cert que Guardiola per a renovar va demanar el seu cap? Anit tot i escalfar, no va jugar, com tampoc ho va fer el dia del Chelsea. Jugarà dimarts? El problema és la baixa forma o la vida paral·lela que porta? No pot ser que el titular de la selecció espanyola campiona del món i, sense dubte, un dels millors defenses que ha tingut el Barça en els darrers anys, no gaudeixi de minuts de joc. Inaudit!

Què li passa a Valdés? I què consti que jo sempre l’he defensat, fins i tot durant els seus principis com a porter del Barça. Crec que un porter s’ha de fer respectar i encara que les seves actituds puguin semblar una mica xulesques, penso que és el paper que ha de fer. Però igual com penso això, penso que en el gol de Drogba de dimecres passat i en els d’ahir de Khedira i Cristiano Ronaldo, hauria pogut fer alguna cosa més.

Fins i tot jugadors com Xavi i Messi ahir no en van veure “tres a dalt d’un burro”.

Aquest matí, tot passant per davant d’un bar, he pogut escoltar un comentari d’uns parroquians asseguts a la terrassa. Un d’ells preguntava: Sabeu qui va ser el millor jugador del partit d’ahir? Ell mateix responia: Xabi Alonso que va anul·lar a Messi. No hi estic d’acord. No dic que Xabi Alonso no fes un bon partit, però a Messi no l’anul·la un sol jugador. L’entrenador blanc va teixir una “xarxa d’aranya” al votant dels jugadors del Barça, tal com ho va fer els entrenadors del Llevant i del Chelsea. I davant d’aquesta tàctica el Barça no se’n pot sortir i, si a sobre les poques oportunitats de gol que té durant el partit, no les converteix, llavors anem apanyats!

Contra el Chelsea va tenir molta més mala sort que anit, possiblement perquè el Madrid també té un millor equip, al menys, en la qualitat dels seus jugadors.

Mentre anava de casa mons pares (on vaig veure el partit) a la meva, el cert és que vaig trobar molts pocs cotxes celebrant la victòria blanca, però amb algun em vaig trobar i també vaig poder escoltar petards.

I jo pregunto: per què no se’n van a Castella tota aquesta gent? Amb la gran i ampla què és la Meseta castellana tots hi podrien tenir cabuda, al igual que tots els polítics i els seus votants que no defensen els interessos de Catalunya. No trobeu?

Per acabar, sento molt que mon cosí Miquel, que viu al Pertús, com aquell que diu entre Espanya i França, no pugui penjar la bandera del Barça al límit dels dos estats. Un altre any serà, segur... No crec que sigui un final de cicle encara que, segurament, ho haurem d’escoltar molts cops en els propers dies.

Sort Barça i ara a eliminar al Chelsea dimarts!!    

EL BARÇA, EL MADRID I ELS PENALS

FELICITATS MESSI!! Prova superada amb només 24 anys!! Ja ets el més gran golejador de la història del Barça, un club amb quasi 113 anys d’història amb 234 golassos!!!...  Avui Mesi acapara portades de la premsa catalana i argentina. Tothom parla de la seva proesa.
Dita això, parlem de PENALS. Avui esperava que el Periódico fes un estudi sobre els penals que li han xiulat al Barça a favor i els en contra i el mateix al Madrid, però tant i tant parlar del millor jugador del món, que sembla que no han tingut temps o espai per a fer-ho.

No cal anar molt lluny. Ahir van siular dos penals dos penals en contra del Barça (i a casa!!) I no diré que no ho eren, per a mi sí, i l’expulsió d’Alves, justa. Però sembla que a la primera part n’hi va haver un del molt clar sobre l’Alexis Sánchez i per al “colmo” l’àrbitre del partit estava al costat mateix de la jugada i no va xiular res. A part d’aquest podríem parlar dels que no van assenyalar contra el València, contra l’Espanyol... Ho sento tinc molt mala memòria i no me’n recordo... La diferència de penals xiulats a favor i en contra igual és negativa, es a dir, al Barça li han xiulat més penals en contra que a favor.  No s’entén com un equip que juga constantment a l’atac, que, segons les estadístiques té el control absolut del joc amb una possessió d’almenys el 75 %, que crea infinitat de jugades de perill, que és el segon màxim realitzador, que té a la defensa menys golejada, li xiulin tan pocs penals. Algú hauria de sortir a explicar-ho. Però no ho veurem.

En canvi al Madrid li xiulen pràcticament un per partit (a favor es clar) Sense tenir-ho que mirar, en aquest cas el saldo és totalment favorable al Madrid i no per poc. I aquesta situació s’ha vingut produint sempre. Els que visquérem les dècades dels 60-70 (“catorze anys de passar gana” per part del Barça) ens en recordem perfectament que el Madrid sempre guanyava pels àrbitres i, evidentment, pels penals que li xiulaven a favor i els que li deixaven de xiular en contra.
Un exemple: us en recordeu de Guruceta Muro?
Finalment, s’admeten apostes. Aquesta nit el Madrid juga al camp del Vila-real, a que li xiularan algun penal a favor! No trigarem en sortir de dubtes. 


Llegeix més sobre el tema al diari ARA.  A la Web del BARÇA. A SPORT 3.I al PUNT/AVUI.

LA “SEGONA” NOTÍCIA DEL DIA: EL BARÇA-MADRID

Com amant del futbol m’ho vaig passar bé veient el partit de futbol. Com aficionat del Barça vaig patir força. Va ser un d’aquells partits que no m’acaben de deixar bon sabor de boca. Al Madrid se’l ha de “matar” sempre (futbolísticament parlant, es clar) De no fer-ho, encara que hagis estat superior, la forma de ser dels “merengues” fa que no ho reconeguin i vagin de “perdonavides” innecessàriament.
Crec que el titular d’avui del Periòdico és força eloqüent a l’hora de definir el partit d’anit: “D’infart”. Tinc un amic que en va patir un fa uns anys i des de llavors no mira els “clàssics”; s’intenta aïllar a una habitació interior de casa davant de l’ordinador.
Com era previsible, al priori, al partit d’ahir podia passar de tot. Dir una altra cosa és parlar més amb el cor que amb el cap. I així va ser. De les oportunitats inicials del Madrid, es va passar als dos gols del Barça. Un 2-0 i un resultat favorable al partit d’anada de 1-2, feia pensar que la segona part seria molt plàcida. I això mateix van d’haver de pensar els jugadors del Barça. Perquè, per a mi, hi va haver una mica de relaxació. Aquest clima el va aprofitar el Madrid per empatar el partit en un tres i no res.
Quan anaven 2-1, el locutor de Canal + Carlos Martínez va dir en diverses ocasions que “al Madrid només li mancaven dos gols per a eliminar al Barça”. Després del 2-2, la insistència de que ja només faltava un gol, va ser continua. Semblava que estava fent força per a que el Madrid pogués arribar a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest matí un company m’ha dit “pensa que és un canal privat”. D’acord, però tampoc cal que mostrin un partidisme tan desmesurat, al menys podrien “mantenir les aparences”.
Abans de començar el partit hi havia expectació de com rebria el Camp Nou a Mourinho i, sobre tot, a Pepe després de la trepitjada a Messi. Però el públic va estar correcte. Durant tot el partit van xiular Pepe i van entonat càntics dirigits a l’entrenador blanc.
Pepe, lluny d’estar cohibit, va tornar a mostrar-se violent en diverses fases del partit. Però no va ser l’únic. Lass Diarra, Sergio Ramos i companyia també s’hi van mostrar. Només cap al final del partit, l’àrbitre va començar a treure les targetes que, d’haver començat el partit amb el mateix criteri, l’equip de l’entrenador portuguès hauria acabat amb 8 o 9 jugadors. O no, ja que de vegades, treure targetes ràpidament fa reprimir els jugadors. I, a sobre, els jugadors del Madrid, al final del partit, encara es queixaven. A part, Pepe, què és un “cas apart”, va simular una agressió, tal i com ja va fer al seu camp i li va clavar una bufetada a Cesc que, fins i tot el locutor Carlos Martínez i el comentarista Michael Robinson, en veure les repeticions, van dir que podia haver estat intencionada.

El mes positiu va ser la eliminació del Madrid i ara a esperar al València, que, amb tota seguretat eliminarà avui al Llevant. El Barça encara pot somiar amb tots els títols, el Madrid ja no. Sembla ser que després de que Ramos trenques la copa l’any passat, el Rei en persona va ordenar que per res del món havien d’arribar a la final. Desig complit.  

Sabeu què li va dir Mourinho a Teixeira al final del partit?    

DOS ACCIONS SIMILARS, DOS CONSEQÜÈNCIES DIFERENTS

A la memòria de tots està el record de la trepitjada de Pepe a Messi del passat dimecres al Bernabeu. Ja sé que encara fa poc per a oblidar-se, però encara que passin els anys, sempre la recordarem, a l’igual que el “dit a l’ull” de Mourinho a Tito Vilanova. Ni l’àrbitre va sancionar l’acció (potser no la va veure, ja que Callejón, anava per allí i va distreure la seva atenció (m’imagino que de forma involuntària), ni el Comitè de Competició ha actuat d’ofici i, per tant, la violència i desconsideració de Pepe a Messi es quedarà sense sanció. Com tots sabem, Pepe és un jugador que ha protagonitzat diversos actes de violència al futbol espanyol.

Dissabte passat, a la Premier League anglesa, el jugador Balotelli va ser protagonista actiu d’una acció, si més no, similar. L’àrbitre del partit també va deixar de sancionar l’acció, però el comitè de competició anglès va actuar d’ofici i li ha posat 4 partits de sanció per joc violent.
Desafortunadament i tal com passa amb d’altres temes, els de Madrid segueixen tenint la paella pel mànec i sempre fan prevaldre els interessos del Madrid per sobre dels altres.
Diumenge un familiar em deia que els del Barça (ell és de l’Espanyol) no ens podem queixar dels àrbitres, ja que sempre ens han tingut més consideració. Jo li vaig respondre que tal vegada sí, però que al Madrid encara n’hi tenen més. El em tornava a parlar del Barça i jo li deia que “d’acord, però al Madrid més”. No el vaig acabar de convèncer. Estadístiques en ma, segur que jo tenia raó.  

SOBRE EL REIAL MADRID: VOLER JUSTIFICAR ALLÒ QUE ÉS INJUSTIFICABLE

Tinc un amic que és del Madrid. Molt del Reial Madrid... Perquè sóc d’aquells que pensen que pots tenir amics més enllà de les ideologies o dels sentiments, encara que de tant en tant hi pugues discrepar.
Realment no entenc com després de les actituds d’alguns jugadors del Madrid (no cal dir noms ja que aquests darrers dies, els mitjans de comunicació ja n’han parlat prou i jo també ho he fet), del seu entrenador i també del seu president (sí, també del seu president!) encara hi ha seguidors que no volen veure la realitat. Serà veritat aquella frase que diu que “hi ha que no veu més enllà del seu propi nas”?
Ahir un d’aquest amics justificava el joc brut del Madrid per la humiliació que els va suposar, primer el 2-6 del Bernabeu i després el 5-0 del Nou Camp. Segons ell (que recordava que havia jugat al futbol) hi ha un codi no escrit que quan “n’hi ha prou, n’hi ha prou” i no s’ha d’humiliar els rivals...
Quan aquests dies he “pegat ma” d’hemeroteca per a recordar aquella derrota per 11-1 que va patir el Barça la temporada 41/42, concretament el 13 de junt de 1942, he vist que es parlava de “gran partido” i l’expliquen com una feta històrica. Cap reconeixement que va ser un “robatori institucional” en tota regla. Per què quant tenien l’eliminatòria guanyada no van aixecar el peu i van deixar de fer gols? O per aquells temps encara no existia aquesta “regla no escrita”?
Un altre amic del Madrid, va aixecar el crit al cel quan va llegir el titular de l’esport de dijous passat: “Los putos amos del Bernabeu”. Em va dir que devíem de ser més curosos amb les paraules, ja que ho llegien molts de nens... I el comportament dels jugadors blancs, és un bon exemple per als nens?
Això sí, en honor al primer he de dir que està en contra del “clan portuguès”. Segons ell la junta directiva hauria de fer fora a Mourinho, Pepe, Carvalho, Marcelo, Cristiano Ronaldoi Coentrao.
Però no ho faran. Avui per avui encara hi ha massa integristes. Casualment llegia a la pàgina de “Punto Pelota” un comentari de Zidane (actual director del futbol de l’equip blanc) que deia que “Atacar a Mou y los jugadores es atacar al Madrid”.
No prendran cap mesura, ja ho veureu. Fer-ho seria reconèixer el fracàs de l’entitat.




Per a llegir més sobre l'11 a 1.

ELS DOS INFERNS DE MOURINHO

A ningú sé li escapa que el partir de dimecres al camp del Madrid, tot i ser molt paregut a la resta dels Barça-Madrid que s’han jugat en els darrers temps, ha estat, per la seva duresa extrema, la gota que ha fet besar el got de la paciència a can Barça.
El Madrid, davant la impotència que pateixen de no poder guanyar als seu màxim rival, acaben emprant tot tipus d’estratègies fora del reglament per mirar de frenar el joc del Barça que sempre s’acaba imposant.
Potser Pepe ha estat el boc de les garrotades (també és el que més violència usa i dimecres qui més teatre va fer), però hi ha molts d’altres jugadors blancs que n’usen tanta com ell. Un dels exemples més il·lustratius es el de Callejón (exjugador de l’Espanyol sortit de la cantera del propi Madrid) que només sortir i abans de tocar la primera pilota ja va fer una falta que li va significar una targeta groga. Però al mateix sac hi tenen cabuda Carvalho, Alonso, Ramos, Marecelo quan juga, etc.
Ahir el club va fer sortir a Pepe a demanar disculpes per una acció que va donar la volta al món: la xafada que li va donar a la ma de Messi quan aquest estava segut al terra. Per a dir el que va dir, millor no haver dit res. Les imatges emeses pel canal del propi club, van mostrar a Pepe a un passadís o sala i tot semblava fet a corre cuita. En cap moment va reconèixer el jugador portuguès d’origen brasiler que la trepitjada va ser voluntària. Segons ell va ser fortuïta i no tenia intenció, quan tothom va veure que mirava al terra i que feia una passa més curta perquè tenia tota la voluntat de fer el que va acabar fent.
Ahir ja vaig escoltar que, molt probablement, Pepe no acudirà al Nou Camp. Però Mourinho sí i aquest serà el seu primer infern. Si normalment el públic de l’estadi blaugrana ja rep al Madrid de forma poc amigable i particularment des de que Mourinho s’ha seu a la seva banqueta, dimecres, en el partit de tornada, la rebuda adversa pot ser memorable. L’entrenador portuguès haurà d’escoltar el ja famós càntic: “Ese portugués un...”. Per què Pepe i companyia poden ser el braços executors, però l’entrenador té la major part de la culpa de l’actitud dels jugadors, per més que ho disfressi, dissimuli o justifiqui. És igual, la ràbia i frustració de Mouriho condiciona el seu comportament. Una bona part ja deu d’anar implícit al seu caràcter, però la impotència de no poder guanyar el Barça encara el fa tornar més agre.

Però l’infern que patirà dimecres no serà el darrer. Dintre d’uns mesos, en lliga haurà de tornar. Ara per ara el Madrid li porta 5 punts al Barça, però quan torni no es pot assegurar els punts d’avantatge o desavantatge que portin i pot ser determinant per a decidit el campió de la lliga 2011/2012.

“Au revoire” Maurinho,” au revoire” Reial Madrid...

LA PREGUNTA DEL DIA 21-01-2012

(Aquesta es meva)


Qui és més culpable, qui incita a la violència o qui l'executa?

O dit d'una manera diferent.

Quí és més culpable, Mourinho o Pepe?

La resposta és MOURINHO. Si ell no li manés a Pepe i companyia que usessin el joc brut i els hi recriminés en cas de fer-ho, els jugadors no ho farien o acabarien per no fer-ho. Ara, com saben que compten amb l'aprovació del "mister", a manca de saber jugar a futbol, fan el que saben fer, donar puntades de peu, colzades, xafades, etc.

RECUPERANT LA MEMÒRIA

Abans del clàssic de dimecres a la SER parlaven de que, de guanyar el Barça igualaria al Madrid en partits guanyats en confrontació directa entre tots dos. El Periódico d’ahir també portava aquesta estadística.
El Barça i el Madrid s’han enfrontat, fins dimecres, en 217 ocasions. Les victòries dels uns sobre els altes han estat de 86 (86 i 86), mentre que han empatat 45 vegades. Em mèrit d’aquest honorífic empat se li ha d’atribuir en bona part a Guardiola des de que se seu a la banqueta blaugrana: de les 7 visites que ha fet el Barça sent ell l’entrenador, 5 vegades s’ha emportat la victòria i dos empats. Per tant, victòries del Madrid: 0!
L’única estadística que és una mica favorable al Madrid és el nombre de gols marcats. Mentre l’equip blan n’ha fet 362, el Barça només 352, 10 menys.
Sabeu d’on ve aquesta diferència? Precisament d’aquell 11-1 que li va fer el Madrid al Barça la temporada 42/43. Per aquell que no ho sàpiga, només cal que miri el vídeo que he penjat.



http://www.youtube.com/watch?v=oytrcVQcRAI

Posats a recordar, també cal fer memòria de com va parat Alfredo Di Stefano al Madrid, en lloc del Barcelona on sembla que tenia tots els números per haver jugat. El règim de Franco li va pispar per a donar-li en safata a l’equip blanc de la capital del regne (llavors dictadura)
I per últim, un fet (molt important) de la història del Madrid que sembla que han oblidat completament: els fundadors de l’avui màxim rival van ser dos germans catalans, els germans Padrós. També podeu llegir la història. Si els escoltes sembla que va ser Bernabeu qui va fundar el club. 
Per tant, si us agradat, feu-ne la màxima difusió i que els madridistes es sentint avergonyits de la seva pròpia història. Segurament, si Di Stefano hagués jugat al Barça, el Madrid no hauria conquerit les 5 primeres copes d’Europa i potser el Barça sí. Però “algú” va voler canviar el decurs de la història i ho va aconseguir. Avui, arbitres com Muñiz Fernández, el de dimecres, gràcies al seu pèssim i parcial arbitratge, també van estar a punt de canviar-la, encara que menys. 

LA FRASE DEL DIA 19-01-2012

"Pepe ha demanat el canvi perquè ha de tornar al manicomi abans que el tanquin a les 12"

Qui la va dir? Aguado, exjugador del Reial Zaragoza. 

ELS HEROIS DEL BERNABEU!!

El millor qualificatiu que es pot donar als jugadors del Barça després del partit d’anit és el “D’HEROIS”, i a més a més, amb majúscules. Sortir viu de l’infern que va suposar el Bernabeu és tota una proesa i, a sobre, es va guanyar per 1-2, tota una proesa.
El més normal és que el Madrid s’hagués quedat amb 8 jugadors: el boig de Pepe, Carvalho i Xabi Alonso haurien pogut ser expulsats perfectament, però la pressió de Mourinho sobre els arbitratges resulta determinant. “Ese portugés...” amb les constants queixes de que el seu equip sempre acaba amb menys jugadors i que això ho aprofita el Barça per guanyar els partits, ha aconseguit que als àrbitres els hi costi molt ensenyar targetes al Madrid i si els hi treu una de groga, la segona encara costa molt més. Però ahir, a pesar de les dures entrades, ni això, van haver jugadors del Madrid que van sortir impunes. Veient el balanç de 4 targetes dels jugadors del Madrid per 3 del Barça, em pareix una total injustícia. Semblen els temps de quan era president el que avui dóna nom al seu camp, quan el Madrid, mentre passejava la seva cavallerositat pels camps, de pas, rebia els favors arbitrals, normalment, en forma de penals xiulats al seu favor. L’única diferència d’aquells temps als d’ara és que el Madrid ja no és “un cavaller” del futbol. Ara és una banda d’assassins i delinqüents. Pràcticament del primer fins el últim. Però la culpa de tot plegat, tal i com deien ahir a la SER la té l’entrenador (fins i tot ho reconeixien els periodistes de Madrid) L’entrenador és qui dicta les consignes que han de seguir els jugadors. Aquest matí he pogut escoltar un extracte de les declaracions que va fer anit. Deia Mourinho (amb el seu to d’empipament permanent) que la culpa de la derrota és només seva; què quan es guanya, tothom s’atribueix el mèrit, però quan es perd, ningú vol assumir la culpa i, per tant, ho ha de fer l’entrenador”.
Després del partit vaig baixar a la meva gosseta al carrer. L’avinguda de Catalunya d’Amposta anit a les 12 tenia una afluència de trànsit semblant a una hora punta. Es notava que els aficionats havien acudit als bars i a les cases dels amics per a poder veure el partit. Quan vaig pujar, a TV3 encara estaven un ampli resum del partit. Després vaig veure la roda de premsa de Guardiola. El seu to era moderat, amb la prudència que el caracteritza, cap retret al àrbitre o als jugadors del Madrid. La meva dona, que no és gents “futbolera” i que avui tenia que matinar menys que jo,es  va voler quedar a escoltar la roda de premsa de l’entrenador portuguès. L’evidència del joc brut que havia fet el Madrid era tant evident que fins i tot ella se’n havia adonat. No entenc com més d’un, a hores d’ara no està tancat al psiquiàtric o a la presó.
L’entrenador del Madrid, després de la humiliant derrota, no va poder fer servir les seves excuses habituals: que el Barça només guanya amb 1 jugador més i que fan teatre. Ahir, “teatre del bo” en vaig veure més al costat dels blans que no dels blaugranes. Pepe va simular una agressió de Cesc a la cara. Però com deia de la Morena aquest matí, al camp això no es pot veure, però els aficionats del Madrid que el seguien per televisió, sí i sentiran vergonya del comportament dels seus seguidors. Sobre tot  de la xafada a la ma que li va donar Pepe (sempre Pepe) a Messi quan aquest estava segut a terra i, tal com es veu a les imatges, amb premeditació i traïdoria.  
Evidentment l’eliminatòria està oberta. Un 1-2 no garanteix que el Barça passi ronda i el Madrid quedi eliminat. S’han de jugar encara 90 minuts intensos. Això sí, al camp del Barça. Mourinho podrà fer una tàctica similar i donar ordres als jugadors per a que facin faltes constantment i trenquen així el ritme del Barça, però l’àrbitre també es sentirà més condicionat pel públic que el que va sentir-se ahir a l’hora de prendre decisions en contra dels blancs.    
Amb tota seguretat, la imatge que ens quedarà ahir del partit, més que els dos gols de Puyol i Abidal (el de Puyol quin gran gol!!) serà precisament l’acció de Pepe sobre Messi, com va ser partits enrere el dit a l’ull de Mourinho a Vilanova.
El d’ahir, a pesar de tot, va tornar a ser un altre bany de futbol. Ara la pilota està al camp de Madrid i caldria esperar una reacció per part de la directiva què, segurament, no es produirà, perquè seria admetre l’error de fitxar a “segons qui” (poseu noms vosaltres mateixos)  

MADRID-BARÇA: NI DONANT-LOS PEIXET!

El Periódico d’avui puntua a Víctor Valdes amb un “6”, perquè diu que a la jugada del gol del Madrid fa ver una “errada monumental”. No! La jugada del gol del Madrid entrava dintre dels plans del Barça. El mestre Guardiola ho havia previst així. “Començarem donant-los peixet, a veure si s’animen una mica i així els podrem jugar de tu a tu”. Un gol als 22 segons de joc, lluny de fer-los replegar (com hauria fet qualsevol equip petit), els va fer obrir més pensat en una possible golejada (tornar-nos el 5-0 de l’any passat?) i llavors el Barça va poder entrar pels passadissos que deixava la defensa blanca.

Dilluns passat vaig trobar a Tortosa a Armando Carceller de la Ràpita, un barcelonista de cap a peus i en preguntar-li pel partit de dissabte em va dir: “1 a 3; t’ho dic jo; no has de patir”. Evidentment el vaig creure i els qui heu parlat amb mi aquest dies, així us ho vaig dir o no?

Després del partit, que vaig veure amb tota la tranquil·litat del món (us ho pot confirmar la meva dona), vaig quedar-me a veure l’especial que va fer Televisió de Catalunya i que es va transmetre per TV3 i Sports 3. Vaig poder gaudir dels gols unes quantes vegades més, però vaig trobar a faltar un ampli resum del partit amb les explicacions tècniques pertinents.

Tothom coincidia que el partit no va ser tan crispat com els partits anteriors de la era Mourinho. Que ni abans del partit s’havien encès els ànims i després del partit no s’ho havien pres malament com les altres vegades. Potser sí, però l’entrenador del Madrid i això ho va dir Martí Perarnau, segueix sense acceptar que el Barça és superior tàcticament. Ahir els “analistes” del Madrid parlaven bàsicament de dues coses: de la sort que va tenir el Barça amb el gol de Xavi/Marcelo que va significar el 1-2 i la “segona” groga que li haurien d’haver tret a Messi i, per tant, hauria significat l’expulsió de l’argentí i futur guanyador de la tercera Pilota d’Or consecutiva.

Messi ahir no va marcar, però va fer un molt bon partit. El primer gol, el d’Alexis Sánchez va néixer d’una assistència seva i el tercer, el de Cesc Fàbregas, la jugada la va iniciar ell.

En canvi, Cristiano Ronaldo, un cop més fa fallar contra el Barça. En la totalitat d’enfrontament que ha tingut amb els blaugranes, només els hi ha pogut fer un gol, el que li va donar la Copa del Rei que Sergio Ramos sé va encarregar de trencar. Avui el diari Público fa un comentari lapidar sobre ell: “Sona dur, però CR7 va ser el llast que va impedir al Madrid enlairar-se”. I és que Ronaldo, quan va quedar-se tot sol davant Valdes i va fallar un gol cantat amb el cap, ja no va aixecar cap (i valgui la redundància) en tot el partit. Ni les faltes, que tan magistralment sol tirar, les va poder ficar per allí on volia.

Del Barça només comentar que ahir Guardiola va treure a la “vella guàrdia”. Ni Thiago, ni Cuenca, ni Mascherano i fins i tot Pedro i Villa, van tenir cabuda a l’equip, al menys inicialment en el cas dels dos darrers. A la defensa va tornar el gran capità: Puyol i va fer un partit perfecte, de “10”, segons el Periódico. I al seu costat Piqué. Però qui també va estar molt encertat va ser Busquets (9) i també Alves, Alexis i Iniesta, també mereixedors d’un “9”.

Què al Madrid li va mancar sort? Al Barça també. Deia el locutor que el resultat hauria pogut fer l’1 a 4 o l’1a 5... El segon resultat és del tot impossible si abans no has fet el 4.

Ara a pel mundial de clubs. VISCA EL BARÇA!!!      

AVUI, 15 D’AGOST

Avui és el dia gran de la festa major d’Amposta. La tradició cristiana estableix el 15 d’agost, dia de la Mare de Déu de l’Ascensió com a patrona de la capital del Montsià, així com a d’altres pobles com Deltebre o l’Aldea.

Però ahir (anit per a ser més exactes) va ser un d’aquells dies grans del futbol espanyol. Un Madrid-Barça com a plat fort del començament de temporada.

El partit no va decebre a ningú. bé, potser si, potser als socis i aficionats del Madrid que esperaven alguna cosa més que el 2-2 final i que ho deixa tot obert de cara la tornada al Nou Camp el proper dimecres.

Dit això, jo li preguntaria a Mourinho (Mou per als amics) diversos temes.

Per què Teixeira Vitiens va ser tan condescendent amb els jugadors del Madrid?

Per què no va expulsar a Khedira?

Per què no va expulsar a Marcelo?

Per què no va expulsar a Pepe?

Per què Benzema només marca a equips dels “bolos” com els xinesos?

Per què a Cristiano li passa el mateix?

Per què Messi li marca pràcticament al Madrid en cada partit?

Per què vostè (Mourinho) segueix fent teatre del bo?

Sobre el partit cal dir que vaig veure al Madrid molt més rodat. Al Barça hi havia jugadors com l’Alexis Sánchez que encara no havia jugat ni un sol minut amb el Barça. I d’altres com Piqué o Xavi que encara s’estan recuperat de molèsties. Alves també va jugar anit (crec) els primers minuts d’aquest any amb el Barça.

En fi, la lliga és molt llarga i temps tindrem per avaluar l’autèntic potencial de cada equip per a la temporada actual. De fet, recordem-ho, el d’ahir era un partit de supercopa, encara no de lliga.

I mentre s’estava jugant el partit, Cesc Fàbregas (al qui li poden dir l’apel·latiu del “Desitjat”) arribava a Barcelona per a fitxar i ser presentat demà. Per a molts és la gran esperança blaugrana. Fins i tot més que Sánchez. El que és evident és que significa un gran reforç per al Barça al mig del camp, però també té arribada des de la segona línia i pot fer molt mal a les defenses contràries.

De totes formes, reitero: “Jo no l’hauria fitxat”. Penso que el preu que s’ha pagat per un jugador “mig” fet a casa i que va abandonar el Barça per voluntat pròpia és desorbitat.

Però ara que ja és aquí, benvingut sigui i a veure si amb tota la resta dóna uns molts bons dies de glòria al nostre club.

VISCA EL BARÇA!!!

  

AVUI, 14 D’AGOST

S’aixeca el teló... No, avui no us penso explicar cap acudit d’aquells que comencen com jo ho he fet. Avui s’aixeca el teló de la temporada “futbolera” 2011-2012. I ho ha amb un plat fort, l’anada supercopa d’Espanya entre els que, tal vegada són, els millors equips del món ara per ara: el campió de la Copa del Rei, el Reial Madrid i el campió de la Lliga, el Barça, el nostre Barça (i si algú dels meus lectors no el considera “seu”, ho sento)

En Barça-Madrid o un Madrid-Barça, mai és un partit qualsevol, encara que la supercopa d’Espanya no sigui un d’aquells títols que et donen prestigi, tenir al davant “l’etern” (com si el món hagués començar quan ens van “birlar” a Di Stefano) rival, sempre té un plus afegit. Si el Barça avui perd, no passaria res. Si, finalment, perdés el trofeu, tampoc, però qui el vol perdre? Crec que ni culers ni merengues volen perdre la primera copa de la temporada.

Dijous a Barcelona em vaig comprar una gorra negra amb un flamant escut al davant. Ahir pel matí quan vaig anar a l’esmorzar del “dia del bou” amb un grup d’amics i coneguts, un d’aquest (coneguts) i el seu germà, a qui no coneixia, eren del Madrid. Els hi vaig dir que si volien em donava la volta a la gorra i em van respondre que no, que estaven acostumats, ja que les seves respectives dones eren del Barça. Llavors va soltar una frase força “lapidària”: “Déu vulgui que aquest any no sigui com la temporada passada; però em temo que no serà així”. Bé, ja va bé que ens comencin a tenir por des d’abans de començar a jugar el primer partit. Jo crec que els culers els hi tenim respecte, no por...

Quan aquesta nit als voltants de les 12 acabi el partit (comença a les 10), res estarà encara guanyat ni perdut, al menys que el marcador reflectís un resultat ampli a favor d’un dels dos equips, la qual cosa no sembla previsible. Guardiola sortirà, una vegada més amb el que té disponible (que no són tots els que haurien de jugar de titulars) i ho farà sortint a tocar-la i tocar-la, a controlar el partit i mirar d’explotar en els moment precís. I el Madrid de Mou, com sortirà? Aquesta és la incògnita que cal de esclarir ara com ara. Serà valent? A mi em sembla que avui sí.

El Periódico del dia tornar a portar una crònica i unes imatges dels bous a les nostres comarques, repetint tema (ja que ahir ja ens va donar la primera entrega) Avui des d’un punt de vista més anti-taurí. Una de les coses que diu, parlant d’Amposta, és que els aficionats ampostins estan recelosos dels forasters, al pensar que poden tractar-se de defensors dels animals i que poden estar gravant el que passa a la plaça. Penso que si és així, de ser cert (i per què no ho ha de ser?) és que no tenen la consciència tranquil·la.

La meva dona m’ha fet veure un article escrit per la cineasta Isabel Coixet (és que la gent que val, val i saben fer-ho quasi tot bé) i titulat “Una olivera”, al suplement Dominical del Periódico. És tracta d’una oda a aquests arbres, alguns d’ells mil·lenaris. Sense aclarir a quina olivera es refereix, a la foto hi surt el Parot d’Horta de Sant Joan, fins fa uns anys, la més coneguda de Catalunya. Personalment hauria preferit que sortís una de les fargues de l’Arion, per les que, ja ho sabeu, tinc una especial devoció.   

EL BARÇA A LA FINAL DE WEMBLEY

Mourinho dirà que, amb 11 contra 11 el Barça no els pot guanyar. Però jo dic de Mourinho que és un poruc i a sobre fa totes les trampes que pot, es igual si li deixen fer o no.

Si el Madrid hagués jugat sempre com ho ha fet avui, no sé si s’hauria pogut classificar, però els aficionats al futbol haurien vist una altra mena d’espectacle, sense cap mena de dubte molt més interessant i bonic.

Però l’essència de Mourinho ho ha impedit i, afortunadament, la sort també ha impedit que, avui, uns quants jugadors del Barça, a part de Piqué, no hagin acabat lesionats.

Quan el Madrid s’ha vist amb un gol en contra, el joc s’ha embrutat. Si a la primera part només Carvalho ha vist una targeta groga merescuda per aturar de forma violenta a Messi, a la segona part (i no dic cap disbarat), algun jugador se’n hauria pogut anar tranquil·lament al vestidor expulsat amb dues targetes grogues, com per exemple Marcelo o Adebayor. I menys mal que no estava Pepe...

Per la televisió s’ha vist com el capità del Madrid Casillas, en un parell de vegades, es donava cops a la cara indicant (suposo) la poca vergonya de l’àrbitre per no xiular faltes contra el Madrid que ell es pensava que ho eren i en contra del seu equip que pensava que no. Afortunadament les diferents repeticions, la majoria de les vegades, han donat la raó a l’àrbitre.

En quan als comentaris en català a la retransmissió de TV1, al meu parer, molt encertats i força imparcials. Si els del Madrid han seguit el partit amb el nostre idioma, no podran reprotxar-los res.

L’1 a 1 final, ha estat un resultat del tot injust. El resultat hauria d’haver estat d’un 3 a 1, per joc i per oportunitats. Però com diu el tòpic, “el futbol és el futbol” i no sempre passa els que ens agradaria o el que seria més lògic.

De totes formes, en el conjunt de la eliminatòria el Barça ha estat molt superior al Madrid i mereixedor d’estar a la final. Segurament els del Madrid no ho veuran així, però per aquest final de temporada, l’única il·lusió que els quedarà ja serà pensar amb els fitxatges milionaris que tornarà a prometre Florentino Pérez en un nou projecte on, segurament, no hi serà Mourinho, el gran culpable d’haver fet fracassar estrepitosament el Madrid. Que no busquin culpables fora, que els tenen a casa i tots sabem qui són.

Felicitats barcelonistes. Força Barça i ara a esperar el dissabte 28 per veure si es pot guanyar la final de Wembley, segurament contra el Manchester United. 

El partit. 

A gaudir del moment!!!         

BARÇA-MADRID: EL DARRER ASSALT

Aquesta nit al Nou Camp s’ha de jugar el quart i darrer partit de la sèrie Barça-Madrid. Quatre partits en 18 dies ha estat un autèntic deliri per a tots aquells que som aficionats al futbol i sobre tot per als que som seguidors d’un o de l’altre equip.
El començament del partit està previst per a ¾ de 9, i el donarà en directe TV1, però moltes emissores de ràdio començaran els seus programes molt més aviat. 
A hores d’ara no sé com acabarà. L’avantatge que porta el Barça de l’anada no és, ni molt menys definitiu. Què més voldria jo! Però si que sé, de fet ho sabem (o ens ho pensem) quasi tots, com començarà. L’ambient hostil, la xiulada, els crits en contra “l’etern rival” i, fins i tot els insults cap alguns jugadors, però sobre tot cap el seu entrenador pot arribar a ser “d’aquelles que fan història”. Al nostre record tenim la rebuda que sé li va fer a Figo amb el llançament d’un cap de garrí, per considerar-lo un traïdor als colors blaugranes. La rebuda a Mourinho (que sembla ser que seurà incomunicat a una llotja) i els seus jugadors, superarà la que sé li va fer al jugador alemany. No obstant, espero del públic del Barça un comportament exemplar i que, crits i xiulada a banda, no llencin res a camp, la qual cosa aniria en perjudici de la pròpia entitat barcelonista.
He reiterat a amics i coneguts que no vull parlar de tot l’enrenou que s’ha creat, sobre tot, després del partit de l’anada de la Champions League. I no és que no tingui opinió, que la tinc, evidentment, sinó que la premsa ja ha dit tot el que tenia que dir. I qui ho vulgui veure d’una manera ho veurà i el que ho vulgui veure d’una altra, també ho veurà. És molt difícil ser objectiu. Potser només als qui els agradi el futbol “en estat pur”, més enllà de colors, podrien fer un anàlisi totalment imparcial sobre les declaracions, contramanifestacions, polèmica, imatges molt probablement manipulades, etc. que hi ha hagut al llarg, sobre tot, dels darrers 6 dies.
De totes formes em sembla molt trist veure les “maneres” que ha mostrat l’entrenador portuguès del Reial Madrid. S’apunta como una de les causes el rebuig de l’entitat blaugrana a que fos el seu entrenador. A una persona com Mourinho,  amb un ego tan apujat que es creu el millor entrenador de la “galàxia”, és difícil que arribi assimilar que un club de futbol no el vulgui.
Afortunadament aquí sí que tenim el millor: Guardiola. I si alguns el critiquen per haver contestat a l’entrenador del Madrid, s’ha de pensar que ell, Guardiola, també és humà! I per tant, susceptible de reaccionar de la manera que ho va fer després d’haver aguantat el que va haver-se de sentir.
Ahir, al Periódico, Johan Cruyff escrivia que el culpable de tota la situació creada, no era Mouriho (que no passa de ser un “general”) i li donava tota la culpa a Florentino Pérez que és qui ha permès, entre d’altres coses, que Valdano i Bultragueño tinguin molt poc a dir dintre de l’entitat.
Penso que en altres circumstàncies, Mourinho ja hauria estat cessat. Quines circumstàncies? No tenir la possibilitat de guanyar cap títol (fins ara ha aconseguit la Copa del Rei després de 18 anys de no haver-la guanyat) També imagino que la clàusula de rescissió que sé li hauria de pagar és molt alta. Però a partir d’aquesta nit tot pot canvia (o no) Si el Madrid queda eliminat, potser el crèdit que sé li ha donat fins ara a l’entrenador portuguès sé li esgotarà totalment.
I si el Madrid elimina al Barça, tot quedarà a les mans de Mourinho. Renovarà o no en funció de l’estat d’ànim i de les promeses de cara l’any vinent.
Ja queda menys per a saber-ho.          

R. MADRID, 1 - BARCELONA, 1

Dels quatre partits que havien de jugar els dos grans del futbol espanyol en 18 dies, el d’avui era el partit més intranscendent i, segurament, el resultat més psicològic.

En el pitjor dels casos el Barça hauria sortit del Bernabeu amb 5 punts d’avantatge més el gol average a favor que és com dir 6 punts. O el que és el mateix el Barça havia de perdre dos partits d’aquí al final de la lliga i el Madrid guanyar-ho tot.

Però, amb més possessió de la pilota, s’ha avançat amb un gol de penal fet per Messi. A la jugada han expulsat a Albiol que no podrà jugar dimecres la final de la copa del Rei. Però el Madrid, quasi que “in extremis” i, també de penal convertit per Ronaldo, ha aconseguit empatar el partit.

Si el Madrid avui hagués perdut, el cop moral, al meu parer, hauria estat for. No sé si insuperable, però hauria posat molt bé les coses al Barça de cara el partit de dimecres.

Ara, tot i empatar i tot i saber que la lliga la tenen perduda, crec que han “sortit” del partit amb la moral intacta per enfrontar-se en igualtat de condicions a la primera (aquesta vegada sí) final. I ho dic així per que si bé els partits de la Champions League són de semifinals, per als dos equips es tracta de veritables finals i, quasi s’hi jugaran la supremacia del futbol continental.

El Barça amb la lliga, ha donat el primer cop. Caldrà esperar dimecres per veure si dóna el segon o s’equilibra el resultat particular.

De totes maneres, ja quasi es pot dir que el Barça, amb el títol a la butxaca de la lliga, ja “salva” la temporada. El Madrid encara ho té tot per a resoldre. De no guanyar res, el darrer projecte madridista se’n va en orris i caldrà veure, a partir de la propera temporada quina solució (enèsima solució) sé li acaba donant. El cicle del Barça seria complert!!     

L’EQUIP “DEL GOVERN”

Quan mon fill era petit, solia cantar: “Ala Madrid. Ala Madrid. El equipo del gobierno, la vegüenza del país...”.
I és que tradicionalment el Madrid (oficialment el Real Madrid) ha estat l’equip del govern d’Espanya y el màxim representant del futbol espanyol.
Ja es deia en temps del dictador i bona prova és tot l’enrenou que es va muntar quan el Barça va voler fitxar a la figura mediàtica d’aquell temps, Alfredo di Stefano. El govern de Franco va fer costat al Madrid i volia donar al cas una solució salomònica que el Barça no podia acceptar mai.  
Durant el primer govern socialista, tot i que el Madrid segui representant futbolísticament Espanya, va tenir una altra consideració per part del govern. Segurament perquè el seu president, Felipe González era del Betis.
L’arribada al poder d’Aznar, madridista de pro, va coincidir en una època força gloriosa del Madrid. A l’arribada de Zapatero (barcelonista ligth –hauria de mullar-se més del que ho fa-), en canvi, casualitat o no, el Barça ha tornat a tenir grans moments i, ara per ara, és l’indiscutible número 1 del futbol espanyol (dic espanyol perquè juga la lliga i la copa espanyoles)
Ahir, algú, no recordo qui, em va dir que el govern ni havia donat al Madrid 3 milions d’euros. Se’n feia creus! Però no va saber-me’n aportar més informació.
Avui al Periódico he llegit que només serà 1 milió i que “els hi dóna” el ministre d’Indústria Miguel Sebastián per lluir a la samarreta el lema “Visit Spain” (Visita Espanya), però també “Visit Madrid” (Visita Madrid)
Al Periódico no els apareix bé, ja que segons els del rotatiu, hi ha equips que “es passegen pel món més que el blanc” (cito la frase de forma textual) i ho considera discriminatori de cara els altres equips. Un company d’esmorzar també ho veu així.
En canvi jo sóc de l’opinió que qui millor que el Madrid per a fer campanya a favor d’Espanya.
Quan el Periódico parla de que hi ha equips que és passegen pel món més que el blanc, de qui parla exactament? Cal suposar que del Barça, no? I quan diu discriminació, suposo que aquí hi podrien entrar tots aquells que juguen competicions europees.
Us imagineu l’enrenou que es produiria entre socis i aficionats d l’equip culer si per 1 milió d’euros haguessin de portar "Visit Spain"? Per “molt menys”, en aquest cas per portar “Qatar Foundation”, que els suposa uns ingressos molt superiors (30 milions d’euros per cinc anys) ja hi va haver no poca controvèrsia. Primer per “embrutar la samarreta” i, segon, per que el fons de la publicitat era em blanc (!), el color del Madrid (?)
Per tant, em sembla totalment exagerat la polèmica que s’ha creat en torn a la subvenció del Ministeri d’Indústria i Turisme espanyol.
Per al Madrid, 1 milió d’euros és una quantitat pràcticament insignificant, una mica més que el cost d’un vol del seu president Florentino Pérez, tipus el que va fer només fa unes setmanes entre Madrid, on va assistir a la final de la Copa del Rei de bàsquet i Barcelona o l’equip de futbol jugava contra l’Espanyol.

Desitjo que per molts d’anys que el Madrid sigui “l’equip del govern d’Espanya”!!