A ningú sé li escapa que el partir de dimecres al camp del Madrid, tot i ser molt paregut a la resta dels Barça-Madrid que s’han jugat en els darrers temps, ha estat, per la seva duresa extrema, la gota que ha fet besar el got de la paciència a can Barça.
El Madrid, davant la impotència que pateixen de no poder guanyar als seu màxim rival, acaben emprant tot tipus d’estratègies fora del reglament per mirar de frenar el joc del Barça que sempre s’acaba imposant.
Potser Pepe ha estat el boc de les garrotades (també és el que més violència usa i dimecres qui més teatre va fer), però hi ha molts d’altres jugadors blancs que n’usen tanta com ell. Un dels exemples més il·lustratius es el de Callejón (exjugador de l’Espanyol sortit de la cantera del propi Madrid) que només sortir i abans de tocar la primera pilota ja va fer una falta que li va significar una targeta groga. Però al mateix sac hi tenen cabuda Carvalho, Alonso, Ramos, Marecelo quan juga, etc.
Ahir el club va fer sortir a Pepe a demanar disculpes per una acció que va donar la volta al món: la xafada que li va donar a la ma de Messi quan aquest estava segut al terra. Per a dir el que va dir, millor no haver dit res. Les imatges emeses pel canal del propi club, van mostrar a Pepe a un passadís o sala i tot semblava fet a corre cuita. En cap moment va reconèixer el jugador portuguès d’origen brasiler que la trepitjada va ser voluntària. Segons ell va ser fortuïta i no tenia intenció, quan tothom va veure que mirava al terra i que feia una passa més curta perquè tenia tota la voluntat de fer el que va acabar fent.
Ahir ja vaig escoltar que, molt probablement, Pepe no acudirà al Nou Camp. Però Mourinho sí i aquest serà el seu primer infern. Si normalment el públic de l’estadi blaugrana ja rep al Madrid de forma poc amigable i particularment des de que Mourinho s’ha seu a la seva banqueta, dimecres, en el partit de tornada, la rebuda adversa pot ser memorable. L’entrenador portuguès haurà d’escoltar el ja famós càntic: “Ese portugués un...”. Per què Pepe i companyia poden ser el braços executors, però l’entrenador té la major part de la culpa de l’actitud dels jugadors, per més que ho disfressi, dissimuli o justifiqui. És igual, la ràbia i frustració de Mouriho condiciona el seu comportament. Una bona part ja deu d’anar implícit al seu caràcter, però la impotència de no poder guanyar el Barça encara el fa tornar més agre.
Però l’infern que patirà dimecres no serà el darrer. Dintre d’uns mesos, en lliga haurà de tornar. Ara per ara el Madrid li porta 5 punts al Barça, però quan torni no es pot assegurar els punts d’avantatge o desavantatge que portin i pot ser determinant per a decidit el campió de la lliga 2011/2012.
“Au revoire” Maurinho,” au revoire” Reial Madrid... 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada