Com amant del futbol m’ho vaig passar bé veient el partit de futbol. Com aficionat del Barça vaig patir força. Va ser un d’aquells partits que no m’acaben de deixar bon sabor de boca. Al Madrid se’l ha de “matar” sempre (futbolísticament parlant, es clar) De no fer-ho, encara que hagis estat superior, la forma de ser dels “merengues” fa que no ho reconeguin i vagin de “perdonavides” innecessàriament.
Crec que el titular d’avui del Periòdico és força eloqüent a l’hora de definir el partit d’anit: “D’infart”. Tinc un amic que en va patir un fa uns anys i des de llavors no mira els “clàssics”; s’intenta aïllar a una habitació interior de casa davant de l’ordinador.
Com era previsible, al priori, al partit d’ahir podia passar de tot. Dir una altra cosa és parlar més amb el cor que amb el cap. I així va ser. De les oportunitats inicials del Madrid, es va passar als dos gols del Barça. Un 2-0 i un resultat favorable al partit d’anada de 1-2, feia pensar que la segona part seria molt plàcida. I això mateix van d’haver de pensar els jugadors del Barça. Perquè, per a mi, hi va haver una mica de relaxació. Aquest clima el va aprofitar el Madrid per empatar el partit en un tres i no res.
Quan anaven 2-1, el locutor de Canal + Carlos Martínez va dir en diverses ocasions que “al Madrid només li mancaven dos gols per a eliminar al Barça”. Després del 2-2, la insistència de que ja només faltava un gol, va ser continua. Semblava que estava fent força per a que el Madrid pogués arribar a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest matí un company m’ha dit “pensa que és un canal privat”. D’acord, però tampoc cal que mostrin un partidisme tan desmesurat, al menys podrien “mantenir les aparences”.
Abans de començar el partit hi havia expectació de com rebria el Camp Nou a Mourinho i, sobre tot, a Pepe després de la trepitjada a Messi. Però el públic va estar correcte. Durant tot el partit van xiular Pepe i van entonat càntics dirigits a l’entrenador blanc.
Pepe, lluny d’estar cohibit, va tornar a mostrar-se violent en diverses fases del partit. Però no va ser l’únic. Lass Diarra, Sergio Ramos i companyia també s’hi van mostrar. Només cap al final del partit, l’àrbitre va començar a treure les targetes que, d’haver començat el partit amb el mateix criteri, l’equip de l’entrenador portuguès hauria acabat amb 8 o 9 jugadors. O no, ja que de vegades, treure targetes ràpidament fa reprimir els jugadors. I, a sobre, els jugadors del Madrid, al final del partit, encara es queixaven. A part, Pepe, què és un “cas apart”, va simular una agressió, tal i com ja va fer al seu camp i li va clavar una bufetada a Cesc que, fins i tot el locutor Carlos Martínez i el comentarista Michael Robinson, en veure les repeticions, van dir que podia haver estat intencionada.
El mes positiu va ser la eliminació del Madrid i ara a esperar al València, que, amb tota seguretat eliminarà avui al Llevant. El Barça encara pot somiar amb tots els títols, el Madrid ja no. Sembla ser que després de que Ramos trenques la copa l’any passat, el Rei en persona va ordenar que per res del món havien d’arribar a la final. Desig complit.
Sabeu què li va dir Mourinho a Teixeira al final del partit?
Sabeu què li va dir Mourinho a Teixeira al final del partit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada