El més normal és que el Madrid s’hagués quedat amb 8 jugadors: el boig de Pepe, Carvalho i Xabi Alonso haurien pogut ser expulsats perfectament, però la pressió de Mourinho sobre els arbitratges resulta determinant. “Ese portugés...” amb les constants queixes de que el seu equip sempre acaba amb menys jugadors i que això ho aprofita el Barça per guanyar els partits, ha aconseguit que als àrbitres els hi costi molt ensenyar targetes al Madrid i si els hi treu una de groga, la segona encara costa molt més. Però ahir, a pesar de les dures entrades, ni això, van haver jugadors del Madrid que van sortir impunes. Veient el balanç de 4 targetes dels jugadors del Madrid per 3 del Barça, em pareix una total injustícia. Semblen els temps de quan era president el que avui dóna nom al seu camp, quan el Madrid, mentre passejava la seva cavallerositat pels camps, de pas, rebia els favors arbitrals, normalment, en forma de penals xiulats al seu favor. L’única diferència d’aquells temps als d’ara és que el Madrid ja no és “un cavaller” del futbol. Ara és una banda d’assassins i delinqüents. Pràcticament del primer fins el últim. Però la culpa de tot plegat, tal i com deien ahir a la SER la té l’entrenador (fins i tot ho reconeixien els periodistes de Madrid) L’entrenador és qui dicta les consignes que han de seguir els jugadors. Aquest matí he pogut escoltar un extracte de les declaracions que va fer anit. Deia Mourinho (amb el seu to d’empipament permanent) que la culpa de la derrota és només seva; què quan es guanya, tothom s’atribueix el mèrit, però quan es perd, ningú vol assumir la culpa i, per tant, ho ha de fer l’entrenador”.
Després del partit vaig baixar a la meva gosseta al carrer. L’avinguda de Catalunya d’Amposta anit a les 12 tenia una afluència de trànsit semblant a una hora punta. Es notava que els aficionats havien acudit als bars i a les cases dels amics per a poder veure el partit. Quan vaig pujar, a TV3 encara estaven un ampli resum del partit. Després vaig veure la roda de premsa de Guardiola. El seu to era moderat, amb la prudència que el caracteritza, cap retret al àrbitre o als jugadors del Madrid. La meva dona, que no és gents “futbolera” i que avui tenia que matinar menys que jo,es va voler quedar a escoltar la roda de premsa de l’entrenador portuguès. L’evidència del joc brut que havia fet el Madrid era tant evident que fins i tot ella se’n havia adonat. No entenc com més d’un, a hores d’ara no està tancat al psiquiàtric o a la presó.
L’entrenador del Madrid, després de la humiliant derrota, no va poder fer servir les seves excuses habituals: que el Barça només guanya amb 1 jugador més i que fan teatre. Ahir, “teatre del bo” en vaig veure més al costat dels blans que no dels blaugranes. Pepe va simular una agressió de Cesc a la cara. Però com deia de la Morena aquest matí, al camp això no es pot veure, però els aficionats del Madrid que el seguien per televisió, sí i sentiran vergonya del comportament dels seus seguidors. Sobre tot de la xafada a la ma que li va donar Pepe (sempre Pepe) a Messi quan aquest estava segut a terra i, tal com es veu a les imatges, amb premeditació i traïdoria.
Evidentment l’eliminatòria està oberta. Un 1-2 no garanteix que el Barça passi ronda i el Madrid quedi eliminat. S’han de jugar encara 90 minuts intensos. Això sí, al camp del Barça. Mourinho podrà fer una tàctica similar i donar ordres als jugadors per a que facin faltes constantment i trenquen així el ritme del Barça, però l’àrbitre també es sentirà més condicionat pel públic que el que va sentir-se ahir a l’hora de prendre decisions en contra dels blancs.
Amb tota seguretat, la imatge que ens quedarà ahir del partit, més que els dos gols de Puyol i Abidal (el de Puyol quin gran gol!!) serà precisament l’acció de Pepe sobre Messi, com va ser partits enrere el dit a l’ull de Mourinho a Vilanova.
El d’ahir, a pesar de tot, va tornar a ser un altre bany de futbol. Ara la pilota està al camp de Madrid i caldria esperar una reacció per part de la directiva què, segurament, no es produirà, perquè seria admetre l’error de fitxar a “segons qui” (poseu noms vosaltres mateixos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada