El Barça i el Madrid s’han enfrontat, fins dimecres, en 217 ocasions. Les victòries dels uns sobre els altes han estat de 86 (86 i 86), mentre que han empatat 45 vegades. Em mèrit d’aquest honorífic empat se li ha d’atribuir en bona part a Guardiola des de que se seu a la banqueta blaugrana: de les 7 visites que ha fet el Barça sent ell l’entrenador, 5 vegades s’ha emportat la victòria i dos empats. Per tant, victòries del Madrid: 0!
L’única estadística que és una mica favorable al Madrid és el nombre de gols marcats. Mentre l’equip blan n’ha fet 362, el Barça només 352, 10 menys.
Sabeu d’on ve aquesta diferència? Precisament d’aquell 11-1 que li va fer el Madrid al Barça la temporada 42/43. Per aquell que no ho sàpiga, només cal que miri el vídeo que he penjat.
http://www.youtube.com/watch?v=oytrcVQcRAI
Posats a recordar, també cal fer memòria de com va parat Alfredo Di Stefano al Madrid, en lloc del Barcelona on sembla que tenia tots els números per haver jugat. El règim de Franco li va pispar per a donar-li en safata a l’equip blanc de la capital del regne (llavors dictadura)
I per últim, un fet (molt important) de la història del Madrid que sembla que han oblidat completament: els fundadors de l’avui màxim rival van ser dos germans catalans, els germans Padrós. També podeu llegir la història. Si els escoltes sembla que va ser Bernabeu qui va fundar el club.
Per tant, si us agradat, feu-ne la màxima difusió i que els madridistes es sentint avergonyits de la seva pròpia història. Segurament, si Di Stefano hagués jugat al Barça, el Madrid no hauria conquerit les 5 primeres copes d’Europa i potser el Barça sí. Però “algú” va voler canviar el decurs de la història i ho va aconseguir. Avui, arbitres com Muñiz Fernández, el de dimecres, gràcies al seu pèssim i parcial arbitratge, també van estar a punt de canviar-la, encara que menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada