DIARI DE L’AGOST. DISSABTE DIA 22

Treball de camp

Aquest matí he anat a donar un tomb. Ha estat una sortida intencionada, ja que he fet un recorregut per a fer fotos que em poden ser útils en un futur proper.

Com sabeu, el més de setembre, dintre de la Setmana Cultural de la Galera, vaig ser convidat a donar una xerrada. Sobre què? Poc a poc ho aniré desvetllant... De moment permeteu-me que hi posi una mica de misteri.

Segurament serà entre el 21 i el 23. Ja sé que no és massa bon dia, però que hi farem... Aquest és un dels casos en els que tu no hi pots intervenir i és l’organització de l’esdeveniment qui elabora el calendari d’actes.

De totes formes vull donar-vos les primeres pistes. M’he desplaçat fins el camí de l’Arboç (o Arbós), per la part de la carretera de Santa Bàrbara a Ulldecona. Allí mateix he pogut veure oliveres monumentals. No sé si mil·lenàries, però sinó ho són sé hi ha d’apropar molt. He continuat per aquest camí fins arribar a la carretera de la Galera a Godall, i he aturat el cotxe al costat del barranc de la Caldera. Allí mateix està el cementiri vell de Godall ple d’esteles discoïdals que, per aquells que no ho sàpiguen, tenen un origen càtar.

Ha continuat pel mateix camí i he passat pels pous de la Figuera primer i pel Carrascal més tard. He continuat per aquell camí (per on ja havia passat alguna vegada) i he sortit a la carretera de la Galera a la Miliana (a la Galera li diem Millana) De seguida l’he abandonat per a endinsar-me pel camí de les oliveres mil·lenàries de l’Arion. La portalada estava tancada, però tampoc era la meva intenció entrar-hi. Llavors he girat cua i he continuar per un camí asfaltat, encara que el darrer tram no hi està. He tornat a sortir a la carretera de la Miliana i ja cap a la Galera i després cap Amposta.  

Si creieu que la meva xerrada anirà sobre oliveres mil·lenàries, us ben equivoqueu...

Doble infracció

Me diu la meva dona que estic obsessionat amb els cotxes que cometen infraccions... Segurament té raó. I qui no té les seves dèries? Jo mateix, quan parlo sobre el meu blog, sempre dic que allí hi penjo les meves dèries. De no tenir-ne, segurament acabaria ràpid.

El cotxe en qüestió ha sortit pel lateral del supermercat Mercadona, per allí on es baixa quan sé ve del col·legi de les monges o dels concessionaris dels cotxes que hi ha sobre el supermercat (i quan dic sobre és que hi estan) Des d’allí només es pot anar cap a la dreta, ja que hi ha una doble ratlla contínua. Tot i que veníem dos cotxes (en portava un al davant), el cotxe (un Ford de color girs), ha girat cap a l’esquerra i no content amb això, en arribar a l’altre costat del supermercat, ha tornat a creuar la doble ratlla continua i ha marxat cap amunt. O sigui, ha vet una U. Normalment aquestes coses es fan quan no et veu ningú, però així, a plena llum del dia i en una hora amb prou afluència de trànsit (eren sobre les 13:45) no sé solen fer.

A mi m’ha semblat molt fort... Però segur que és debut a la meva obsessió. Tampoc cal fer-li més cas.

S’ha mort el tio Maso

Avui he rebut la notícia del traspàs del tio Maso, el més jove de la colla com li acostumava dir fins fa pocs anys. I és que el tio Maso, pare del meu bon amic Maso, ja feia anys que havia complit els 90. Tot i això va estar lúcid fins el darrer dia. Havia estat un home que durant la seva llarga vida havia llegit molt, sobre tot als clàssics grecs. Quan ens vèiem sempre en parlava. Era el seu tema de conversa favorit. També li agradava estar al corrent de les notícies i per això sé solia comprar el País. Encara que de política en parlava poc, tenia un pensament d’esquerres.

Sempre recordaré el dia que vaig conèixer a Mercedes, la seva dona, que ja fa molts anys que va morir. Em va dir això:

-I ell (el ‘tio Maso’) no es volia casar... Al final el vaig convèncer per a que ens casés el capella de Godall (el seu poble natal), que era comunista...    

En pau reposi.

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 21

De Leonard Beard al Periódico de Catalunya. 

Crear necessitats

Una de les notícies que s’han donat avui a TV3 anava d’un brot de contaminació a les aigües subterrànies d’uns determinats pobles de la Conca de Barberà. Aquesta contaminació seria deguda a la utilització d’herbicides, plaguicides i altres productes que fan servir els pagesos a l’hora de fer tractaments a les seves explotacions.

Degut a això, els veïns dels pobles afectats no poden veure aigua de l’aixeta i l’han de comprar quan van al municipi d’Esplugues del Francolí aprofitant el dia que hi ha mercat a dita població.

Com a solució del greu problema no s’ha parlat de prohibir o limitar l’ús dels productes químics, sinó de perllongar el canal Segarra-Garrigues fins aquella zona.

He buscat la notícia per Internet i no l’he trobat ni a la pàgina de TV3 ni en lloc. Segur que alguna cosa ha de dir, però no ho he trobat...

Curiosament, a la pàgina de l’Agència Catalana de Notícies, he llegit aquest titular: Ciuraneta reclama un ‘front comú’ de la societat civil lleidatana per ampliar els usos del canal Segarra-Garrigues.

O sigui, primer es crea la necessitat i se’ls hi dóna la solució a la població. Després, si tot va bé, es perllongarà el canal per a que les empreses constructores puguin realitzar les obres i problema solucionat. Veieu si és fàcil!

Per a situar-vos, el canal Segarra-Garrigues capta l’aigua directament del Segre, un dels afluents de l’Ebre i que, a sobre té un aigua de gran qualitat. Com menys aigua porti el Segre, menys aigua arribarà a l’Ebre i, evidentment, menys sediments, encara que el problema dels sediments està més amb els embassaments que no en els metres cúbics d’aigua que arribin al delta.  

Si des del territori ens oposem al perllongament del canal, enseguida ens diran que som uns insolidaris... Són ganes d’enfrontar a la societat catalana, als de les comarques de Lleida i com es veu, també de Tarragona, amb els de les del Baix Ebre i Montsià.

Com veieu, Convergència segueix posant al capdavant de la conselleria a gent molt fidel i que fan el joc a Mas i els seus interessos. És així de senzill. 

Recurs arxivat

És evident que els del PP no volen que sé sàpiga el tema de la reunió entre el responsable d’Interior Jorge Fernandez Díaz i qui va ser el vicepresident primer del govern d’Aznar Rodrigo Rato. Per això, davant la denúncia que van presentar els socialistes la setmana passada, la fiscalia del Tribunal Suprem, l’ha manat arxivar.

Des del meu punt de vista és una prova més de la submissió que hi ha ara mateix del Poder Judicials cap al Poder Executiu. I si tenim en compte que l’Executiu també controla el Legislatiu, tanquem el cercle. Afortunadament els resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques van canviar el color dels grans municipis així com de les comunitats autònomes. I és que el PP ha fet molt de mal a aquest país: el que es veu i els que no, però que està allí.

Sortir d’Amposta

Si no sou d’Amposta segur que em donareu la raó i si ho sou, segurament també. I és que circular per Amposta no és gens fàcil. I més en època de festes on durant determinades hores (o dies) es tallen carrers i accessos degut als actes taurins que s’hi fan.

Jo que no sóc ampostí (i potser per això sigui més crític que la majoria) encara que porti quasi 27 anys vivint-hi, de vegades, de les poques que agafo el cotxer per a desplaçar-me per la població, m’he de fer un croquis mental per tal d’arribar a la meva destinació pel lloc més curt i més òptim.

Darrerament he viscut dues experiències. Divendres de la setmana passada, una nebot de França que va estar uns dies de visita, se’n havia d’anar. Tenia el cotxe aparcat al carrer Ruiz de Alda (a veure si el nou govern li canvia el nom) i se’n havia d’anar cap a casa. En lloc d’enviar-lo pel pont penjant, la qual cosa hauria significat dir que fes diversos girs cap a l’esquerra i cap a la dreta, el vaig enviar cap a la rotonda del bou (que ve tot recte) i d’allí que continués fins sortir d’Amposta i seguís els senyals per anar cap a Tarragona i Barcelona. Se’n va sortir ja que a les poques hores em va enviar un missatge de que ja havia arribat.

Diumenge ens va visitar un dels metges que em porten per la meva malaltia amb la seva dona i uns amics. Després d’una intensa jornada, finalment varem aparcar a carrer del canalet de la Ràpita i des d’allí anàrem a prendre alguna cosa als Xiribecs.

A l’hora de marxar els vaig acompanyar fins la sortida. Tot i que veníem del delta i que no feia gaire havíem passat per sota el pont de la N-340, com que no es podia fer un canvi de sentit degut a la quantitat de circulació i cotxes aparcats, vaig optar per anar cap al canal, d’allí al Mestre Sunyer, Carles I, plaça de la Pau, avinguda de Sant Jaume i, en arribar al ramal que puja cap al pont, els vaig deixar indicant-los-hi que ja podien sortir sense problemes.

Per cert, pel matí, el GPS els va deixar al mig dels arrossars amb la indicació: Ha llegado usted a su destino...   

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 20

Uns altres que no havien actuat mai…

Sembla ser que aquest any tothom s’ha confabulat per actuar a Amposta. Primer va ser el grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, després la cantautora Montse Castellà i anit Pepet i Marieta... Des del meu record mai tants artistes del territori havien actuat a les Festes Majors d’Amposta.

És cert que Pepet i Marieta ho va fer a les festes alternatives de Surt al Castell un fet que es pot considerar casual, però que a l’hora de comptabilitzar-lo, suma.

Abans de Pepet i Marieta va actuar el grup Ojo de Buen Cubero.

https://www.youtube.com/watch?v=GVMI9Swh64k

https://www.youtube.com/watch?v=4TWjGeHnZC8

Una recomanació que arriba tard

El Butlletí Oficial de l’Estat d’avui publica una recomanació del ministre Montoro. Si més no, crida l’atenció que sigui una recomanació i no un precepte d’obligat compliment. O sigui, si vols ho fas i sió, no i jo quedo bé... O no.

Montoro recomana als alts càrrecs d’empreses públiques i d’altres estaments de l’estat que no sigui el propi govern, que mirin de reduir despeses com per exemple de viatge, renunciant als cotxes oficials (aquells que en tinguin), viatjant en classe turista en lloc de primera o fer videoconferències com alternativa a desplaçar-se per a fer reunions de treball. I es clar, davant d’aquesta situació només cal fer-se una pregunta:

-I perquè no s’estava fent?  

L’estafa econòmica que anomenen crisi fa molts anys que dura, tants com 7 i sobta que sigui, precisament ara, quan la legislatura de Rajoy està a punt d’acabar, que es vulgui aplicar aquesta mesura que, com ja he dit i reitero, no serà d’obligat compliment ja que es queda en recomanació. Igual és la primera vegada que una recomanació quedi recollida al BOE. Imagino qu3 s’ha fet per a que consti en acta (o en diari oficial), ja que una cosa així bé s’hauria pogut divulgar mitjançant una simple nota ministerial.

Ràpidament l’oposició ha sortit a criticar la mesura. També els socialistes. Aquí també sobta que quan una mesura així es va votar al si del Parlament Europeu, el socialistes espanyo0ls hi van votar en contra... Contradiccions que té la vida.

El tercer rescat a Grècia    

Difícil analitzar detalladament per aquells que no som economistes el significat del tercer rescat a Grècia. Però hi ha coses que m’han cridat l’atenció, com per exemple que una part de les primeres transferències siguin per a pagar creditors... Em sembla que això serà com el conte de mai acabar. Ja sé que els estats (i sobre tot Alemanya) estan en contra de que es perdoni una part del deute, però una mesura així seria un gest de generositat de cara els ciutadans del país hel·lè.

Tsipras acaba de dimitir per a convocar ràpidament eleccions. Una vegada més es demostra la ingovernabilitat del país davant la impossibilitat de poder aplicar les mesures més adequades. El dilema és veure qui podrà formar el proper govern. No cull cridar al mal temps, però davant dels fracassos successius dels partits de dreta i d’esquerra, la desesperació de la població podria donar el poder a l’extrema dreta, la qual cosa sí que significaria un veritable perill per Europa, potser més que l’hipotètica sortida de l’Euro.

Millora adequadament, però...  

L’altre dia, quan vaig anar a tirar la brossa als contenidors que tinc més prop de casa, un veí em deia que es veia una milloria. Efectivament i normalment, les illes de contenidors solen mostrar una millor imatge, però no sempre.

M’explicava el veí que els xofers dels camions tenen més cura de no embrutar i fins i tot netegen la zona amb aigua a pressió quan al buidar es vesa suc.

Li vaig dir que d’acord, però que no fa gaires dies, aquella mateixa illa mostrava un aspecte com mai havia vist, ja que les caixes de cartró, els envasos i tot tipus de residus s’amuntegaven fins al punt de que es feia difícil passar per la vorera. Li vaig explicar que les botigues, els bars, els restaurants i qualsevol empresa que generi residus se’ls ha de gestionar portant-los a la deixalleria i no dipositant-los als contenidors o a l’àrea que ocupen aquests.

Fa un moment hi he anat a portar plàstic i al costat del contenidor de vidre hi havia dues bosses plenes de botelles petites. O la farra va ser gran o procedeixen d’un bar de la zona. Em decanto per la segona opció.

I al costat d’un dels dos contenidors que hi ha de fracció resta, hi havia una bossa negra que no deixava veure el seu interior. El contenidor estava buit o, al menys, no ple del tot i per tant, hi cabia perfectament.  

      

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 19

Música per tot arreu…

A la plaça de la Vila es va fer el tradicional concert de festes Majors. No hi vaig anar, però les crítiques tant a la interpretació de les dues bandes com a l’organització ha estat molt bona.

Sembla ser que tant la Filharmònica com La lira van actuar a gran nivell. Mentre, abans d’entrar a la plaça, es va col·locar per primera vegada una pantalla i cadires per a que poguessin seguir el concert aquelles persones que no hi van poder accedir.

I per aquells que van voler quedar-se a casa, també van poder seguir el concert (jo per exemple el vaig seguir un moment) al Canal Terres de l’Ebre, ja que la Xarxa d’Emissores locals el va retransmetre en directe.

Encara anava el concert i al castells, on es venen fent des de fa 5 anys festes alternatives organitzades per l’associació Surt al Castell, gran concert a càrrec de le Petit Ramon i Waldorf Astoria primer, per a continuar amb los Ignorantes que ens van oferir un concert de molta qualitat i a més molt divertir.  

https://www.youtube.com/watch?v=G8JgacyMPDs

https://www.youtube.com/watch?v=bbyzL_haQNs

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 18

Campanya encoberta

No es tracta de cap campanya institucional, com per exemple la que es va presentar el passat juliol sobre la recollida d’escombraries. Aquesta és molt més subtil, però, imagino, des de l’equip de govern d’Amposta deuen d’esperar que tingui més incidència que la primera, ja que aquella té una incidència força desigual, es a dir, igual passes per una illa de contenidors i veus que no han deixat cap tipus d’objecte com un altre dia apareixen caixes de cartró, envasos de plàstic i altres deixalles amuntegades per tota aquella zona.

Precisament, sembla que al nostre equip de govern no li agrada que es faci difusió d’imatges que venen a demostrar el fracàs de la primera campanya del nou equip de govern.

Quan te’n adones que està circulant per diversos canal el missatge de que no és convenient que s’incideixi sobre el problema (que segueix ben present) d’abocar brossa fora dels contenidors, arribes a la conclusió de que tot plegat té un origen més enllà de les persones que participen activament dels fòrums existent per a denunciar aquests tipus de males pràctiques. O sigui, que a l’actual govern d’EA d’Amposta no els agrada gents que sé segueixi parlant del tema i ho fa saber a través d’altres persones.

Un dels motius que més m’ha cridat l’atenció és que als governs de CiU no se’ls hi donava tanta llenya... Ai! Què poc que m’han llegit la gent que així ho creu... Fa anys, però molts d’anys, fins i tot abans de que s’inventés el Facebook que ja donava guerra encara que per altres mitjans, com són per exemple les cartes al director o les fotos denúncia que apareixen a molts diaris. Fins i tot vaig crear el blog la Ciutat sense llei... ni ordre per a denunciar tot el que em semblava denunciable i que era molt. La darrera entrada al esmentat blog va ser a principis de 2011, la qual cosa no vol dir que no continués denunciant aquelles coses que em semblaven intolerables.

Mireu, si la memòria no em falla, el proper mes de setembre farà 8 anys que col·laboro amb Vinaròs News, una de les primeres revistes digitals de les nostres terres i que sempre m’ha donat llibertat sobre aquells temes dels que m’apetia escriure.

8 anys, amb una incidència d’un article cada quinze dies, donen per a molt. És cert que he fet articles de tota mena, d’aquells temes sobre els que m’ha apetit escriure en cada moment. Però un bon grapat d’aquest han estat denúncies per la forma de fer dels anteriors equips de govern, com per exemple els model de festes majors o irregularitats comeses com quan van permetre durant 7 anys i mig que els cinemes de la nostra ciutat no disposessin del corresponent permís d’obertura. Mireu, se’m acaba d’ocórrer una idea. La propera setmana republicaré a la Via Augusta alguns d’aquests articles per a demostra fefaentment el que estic dient.

Segona campanya encoberta       

Quan un arriba a la meva edat ha viscut moltes vivències i algunes d’elles s’ha convertit en record i d’altres han passat a millor vida. I és que la memòria sol ser molt selectiva i al final sembla que només te’n recordes d’allò que vols recordar.

Aquests records poden ser importants o, simplement petits detalls que, de vegades un fet fa que surtin de l’oblit.

Fa anys, segurament quan era adolescent, em van explicar que entre els fotogrames del cinema, se’n intercalaven alguns sobre determinats productes de consum. L’ull humà era incapaç de percebre’ls, però no el subconscient que, en acabar la projecció t’enviava missatges per a que compressis aquell determinat producte. Finalment, aquesta mena de publicitat subliminal va ser declarada il·legal i per tant prohibida.

Avui en dia és difícil inventar res de nou, al menys de que es tracti d’alta tecnologia. Tota la resta són variacions (millorades si voleu) sobre coses ja existents.

Ahir varem saber que la Junta Electoral va manar a TV3 retirar l’eslògan Junts que s’emetia conjuntament amb imatges enviades pels espectadors mentre sonaven algunes notes de la cançó de l’estiu promoguda per la pròpia televisió, per coincidència amb el logotip de la llista Junts pel Sí. El partit que va denunciar el que consideraven una vulneració de les regles de joc electorals va se el PSC. Fins i tot abans d’assabentar-me del que havia passat, ja vaig llegir per les xarxes socials dures crítiques en contra del socialistes catalans, als quals encara milito.

Tal com ja he dit al punt anterior, sóc partidari de denunciar totes aquelles situacions irregulars que es poden percebre i això és el que em sembla que ha fet el PSC. Simplement...

Entenc que hagi gent a qui no els agradi i que creguin que es tracta d’una estupidesa. No fa gaires dies vaig publicar en aquest mateix blog un article del crític televisiu Ferran Monegal sobre la manera d’adoctrinar-nos tant de TV3 com de TVE. Res de nou... Com deia abans, tot està intentat...

Malgrat tot, i tal com publica el setmanari el Triangle, però també ho he pogut veure jo mateix sense necessitat de que se’m adverteixi del tema, avui, TV3 continuava emeten l’eslògan fent cas omís de la sentencia dictada pel la Junta Electoral. Imagino que han estat els propis directius de la cadena televisiva que han donat les ordres oportunes per a que es continués fent els que feia dies s’estava fent.

I ja per acabar, em sembla que el PSC és l’ase dels cops i si el proper 27-S alguna cosa no va bé (al menys per als interessos dels partits polítics que estan a favor de la independència) trobaran amb el PSC a qui donar les culpes, tot i els paupèrrims resultats que sembla que tindran.  

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 17

Montse Castella

La nit de dissabte, al Castell, gran recital de Montse Castellà la cantautora tortosina que està immersa en mil i una lluites (contra qualsevol transvasament de l’Ebre, pel trens dignes...) Tal com havien fet els Quicos la nit de divendres, no es va estar de criticar l’actitud dels anteriors governs de CiU a Amposta que havien impedit que pogués actuar a la nostra ciutat. Potser encara molt més crítica i fins i tot irònica.

Però un dia més l’absència de membres destacats de CiU era ben patent. De regidors, de 7, zero. I es clar, et crida l’atenció i més a persones com jo que els vaig tenir de companys de consistori durant 8 anys i acudien en massa a tots els actes i acaparaven el protagonisme juntament amb el cantant, escriptor, pintor o qui fos el que havia arribat fins a Amposta per fer mostrar-nos un tast del seu art.

Per cert, ens va passar una cosa que no havia passat mai (i així m’ho va confirmar un regidor en actiu) Com que el lloc era menut i no havia seients per a tots, van demorar l’actuació uns minuts mentre es van anar a buscar cadires per a que tothom pogués seure. Un ges que s’agraeix, ja que jo mateix, tot i arribar prompte, m’hauria quedat dret.

CDC creu que no votar Junts pel Sí és avalar la política de Rajoy

Aquest era un titular que portava ahir el Periódico, concretament a la pàgina 21. Només llegir-lo i renegar, vaig pensar que parlaria sobre el mateix.

Tot i això, avui un amic se’m ha avançat i ho ha publicat a FB. He tornat a renegar: Ja m’he cagat amb la mare que els va parir... Haureu de perdonar-me per l’expressió però és el que es mereixen. Ells que han avalat al Congrés les polítiques de retallades del PP i que també les han aplicat a Catalunya, ells que han pactat quan els ha interessat amb el PP per tot arreu: govern d’Espanya, Parlament, diputacions, ajuntaments... Ells que sovint han callat quan per exemple s’han volgut fer els transvasaments del riu... Ara resulta que a aquells que no els votarem, ens acusen de fer el joc al govern de Rajoy...

On estaven els convergents quan jo em vaig manifestar contra les polítiques d’austeritat i retallades? On estaven el convergents quan als pressupostos de l’Estat van contemplar la meva congelació salarial i pràcticament la dels jubilats i aturats?

I després diuen que els odio... Jo diria simplement que no els estimo perquè al llarg de la meva vida he tingut molt de temps per a conèixer-los i per tant saber com són i perquè fan les coses´

El dia 27-S no votaré Junts pel Sí i no tindré cap remordimentsi no guanyen o al menys no ho fan amb la majoria desitjada. Ni un! I fins i tot els faré una gran botifarra... I si a conseqüència d’això Mas se’n va (cosa que dubto) una altra para ell i a poder ser molt més grossa!

 

Tot el dia pel delta de l’Ebre

Ahir vaig estar tot el dia ocupat. Vaig fer una de les activitats que més m’apassionen: poder ensenyar el nostre territori a gent que no hi havia estat mai. Ahir va tocar el delta, però el mateix èmfasi hauria posat si les hagués ensenyat altres indrets com les oliveres mil·lenàries o qualsevol poble de la Terra Alta, el Matarranya o el Maestrat.

I a part d’això varem tenir mota sort. No només perquè els dia ens va acompanyar, sinó perquè tot ens va venir rodat.

Quan entravem al restaurant el Racó del Riu, el que hi ha a la part de Sant Jaume de l’encantador Passador, els vaig poder presentar a Joan Castor Gonell, l’alcalde de la localitat.

A l’hora de dinar ens varem decantar per un arròs de popets i gambes, però com que en volíem tastar un altre, ens deixarem aconsellar per Damià, el cap de sala i a qui conec des de fa molts d’anys. Després d’alguns suggeriments, al final ens varem decantar pel de galeres i rap. Si el primer estava bo, el segon estava magnífic. El via escollit va ser un Bàrbara Forés de la do Terra Alta que també va encantar als meus acompanyants.

Després de dinar anàrem cal al trabucador i allí pogueren contemplar el ball acolorit dels estels del kiteboard.

Varem passar per alguns miradors, però ni rastre de flamencs (potser va ser l’única taca negra a la gran jornada) Al del costat de baix de la Tancada ens van dir que es veien, però arrecerats i a molta distància.

No podia faltar la visita obligada al Poble Nou, el que és, des del meu punt de vista una de les joies del nostre delta. Els hi vaig dir als nostres acompanyats que miraria de poder aconseguir pujar al campanar de l’església, el millor mirador del Delta. La sort va voler que quan ja enfilàvem cap al poblet varem trobar a Josep Juan, l’alcalde, que anava en bicicleta i el vaig aturar i li vaig demanar. No s’ho va pensar ni un moment i em va dir que així com arribaria a casa ens deixaria les claus.

Agafarem la posta de sol i ja us podeu imaginar que varem fer unes fotos impressionants, dignes dels paisatges que veiem.

Els nostres acompanyants van marxar meravellats. Aquest matí encara he rebut un missatge d’agraïment al mòbil.

Participació a la Setmana Cultural de la Galera

Divendres, després de l’esmorzar del bou, vaig rebre una trucada d’un número que no tenia codificat. L’interlocutor, conegut per mi, em va demanar si podia donar una xerrada dintre de la Setmana Cultural de la Galera que s’ha de celebrar a la segona quinzena de setembre. Li vaig preguntar sobre que volia que parlés i em va dir:

-D’aquestes coses que expliques tu...  

Bé, jo explico moltes coses, però no aprofundeixo en cap, per la qual cosa, parlar molta estona sobre el mateix tema, no m’és fàcil. Tot i això, no em va costar gaire pensar en un que pot estar bé. Però de moment els hi he dit a molt poques persones... Ja sé sabrà...

Entre els que van comentar l’entrada que vaig fer al FB parlant d’això, l’amic Jesús Ávila Granados em donava els primer consells: fes-te un bon guió. I mon fill Alber em va dir:

-Prepara-te’l bé i fes un powerpoint amb les fotos que tries. Si vols ja te’l acabaré jo d’enllestir.  

Serà la primera vegada que intervinc en una xerrada així, però no l’única, ja que em vaig comprometre també per a l’any que ve. Fins i tot ja vaig estar rumiant sobre quin seria aquest segon tema i finalment ja ho tinc clar. Un episodi no massa conegut de la batalla de l’Ebre. I fins aquí puc llegir... O escriure.... 

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS DIA 13

De Manel Fontdevila a Público. 

La millor defensa un bon atac

Fa dos dies que parlo del PP i del cas (perquè hi ha cas) Jorge Fernández Díaz. Sembla ser que, finalment, els populars després de donar-li voltes i més voltes ha trobat l’excusa: el ministre va rebre a Rato perquè aquest va anar a intercedir per un familiar que estaria rebent amenaces...

Com bé sabeu es tracta de la tercera versió dels fets. La primera va ser per un tema personal i després per transparència... Molta transparència però jo només hi veig opacitat!  

Quan algú ha de donar diverses opinions sobre el mateix fet, o bé no se’n assabenta de la pel·lícula o bé menteix descaradament. La sensació que tinc és que tant Jorge Fernández Díaz con el portaveu Popular Rafael Hernando, meneteixen descaradament.  

I per mirar de posar una mica de llum, l’altre Hernándo, Antonio, el portaveu socialista, ha presentat una denuncia davant la fiscalia per a que aquesta investigui el rerefons de la trobada.

Ràpidament ha sortit Rafael Hernando per a dir que estan estudiant, a la vegada, querellar-se contra el PSOE per haver vist delicte on, segons ells, no l’hi ha.

L’actitud del PP em sembla pròpia d’un règim autoritari i em recorda moltíssim a vivències pròpies de la meva època de regidor a l’ajuntament d’Amposta.

El paper de l’oposició és, sobre tot, fiscalitzar l’acció del govern, però hi ha governs que no toleren ni això i sempre van amb amenaces i miren com poden donar la volta a la situació per a que, questa se’ls hi torni en contra.

A l’argot futbolístic ja ho diuen: la millor defensa és un bon atac. Encara que l’atac sigui sense sentit, sense cap tipus de tàctica, al tun-tun.  

Un Madrid que no genera notícies

Avui he mirat les notícies a la Sexta. I jo em pregunto: No hi haurà cap cadena que informin des d’un punt de vista rigorós i que a sobre siguin del Barça. La Sexta és, objectivament parlant, una de les poques cadenes que donen una informació rigorosa i veraç, però a l’hora dels esports, preval els madridisme. Sobre tot quan li toca el torn a Josep Pedrerol i el seu espai: Jugones.

Quan encara falten uns dies per a començar la lliga espanyola, el Madrid no té cap compromís oficial, mentre el Barça va jugar la Supercopa d’Europa i encara té per davant la Supercopa espanyola contra l’Athlètic Club.

I es clar, si no hi ha noticies futboleres, de que han de parlar els seguidors blancs?

Per això, avui, quasi 48 hores després de que es jugués la final de la Supercopa d’Europa, han tret unes imatges, però sobre tot un so, on es podia escoltar a Gerard Piqué menyspreant al Madrid.

Ho han avançar a les notícies i quan ja ha començat el programa de Pedrerol, aquest ha estat més de 5 minuts parlant del tema. Després d’analitzar-les ben analitzades, han anat pels voltats del Bernabeu a preguntar a la gent que, casualment, devien de passar per allí i, tauleta en ma (es podia veure com els entrevistats miraven tots cap avall) per a mostrar-los la seqüència, els hi demanaven l’opinió... I es clar, què han de dir? Tots en contra del Barça...

Si fossin objectius, haurien pogut desplaçar-se fins el Nou Camp per a demanar l’opinió als seguidors del Barça. Segurament les opinions haurien estat del tot diferents.

Roig: viu o cuejant!     

Us deia l’altre dia que m’havien dit que feia temps que no veien a Rojo y Gualdo. Bé, per als seus fans (si és que entre els que em segui n’hi ha algun), us diré que està viu i cuejant. Aquest matí l’haurien vist pels voltants del Mercat entrat a un establiment. Ha tornat a casa per ... La festa Major!

Un altre cap de soca (i perdoneu-me l’expressió)  

Ja sabeu que molt poques vegades uso l’insult o la desqualificació, però les declaracions d’avui del secretari de l’Institut de la Joventut (INJUVE) del govern d’Espanya, precisament el dia que es commemora el dia mundial de la joventut, són més pròpies d’una analfabet en temes d’ocupació que d’un alt càrrec.

Entre les perles que ha deixat anar, en destaco dues.

1.-Segons Ruben Urosa Sánchez (recordeu aquest nom, perquè no trigarà en escalar llocs dintre de l’organigrama del PP), que un jove tingui una feina temporal, no vol dir que sigui precària.  

Des del meu punt de vista, si un treball és temporal, de per sí, ja es precari, perquè el jove no pot tenir una estabilitat i, per tant, no es pot plantejar el futur amb l’optimisme que caldria. I una matisació més: Què penseu d’un jove que després d’acabar la carrera tingui que realitzar tasques per les que no calgui cap tipus de formació prèvia? És o no és per aquell jove un treball precari encara que l’hagin contractar per a 3 mesos?

2.- Rebutjava el secretari de l’INJUVE que hi haguessin falsos autònoms. El falç autònom seria aquella persona a qui un empresari contracta per a una determinada tasca, però en lloc d’assegurar-lo, el fa donar d’alta al règim d’autònoms de la Seguret Social.

Com sabeu treballo a l’Agència Tributària i sabeu quin és el pas previ a donar-se d’alta d’autònoms? Passar per la nostra oficina a complimentar el model 037. Segurament que no tots, però algun d’aquest ens ho diu:

-Vinc a donar-me d’alta perquè un empresari m’ha donat feina, però m’ha dit que m’havia de fer autònom. Un exemple? Un senyor amb una situació familiar difícil a qui van contractar per anar a repartir ous amb la seva furgoneta.  

Una vergonya que s’aprofitin així de la gent que passa moments difícils i, com es veu, amb la tolerància del nostre govern que fins i tot nega la situació.  

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 12

Un Barça amb moltes llacunes

Els dos gols de falta directa que va marcar Messi que van contrarestar el que va fer Elder Banega, van ser el preludi d’una nit màgica, d’una nit de somni i per emmarcar. Els posteriors gols de Rafinha i Luis Suárez que posaven un contundent marcador de 4-1 encara feien presagiar més gols i encara quedava tota la segona part per a demostrar-ho.

Però de sobte, entre l’àrbitre que semblava que només veia les faltes comeses pel Barça i fins i tot va anul·lar un gol legal al Barça, el Sevilla que davant de sa situació on ja ho tenia tot perdut, es va refer i se’n va anar cap a munt a buscar la fortuna del gol i la defensa blaugrana que, incomprensiblement va fer aigües, van posar el marcador en un empat (4-4) Un resultat increïble per aquells que havíem vist la primera part on el Barça va brodar el seu futbol...

No s’havien complert els 90 minuts, però tot feia preveure que s’arribaria a la pròrroga, tot i que el Barça hauria pogut fer el quint i definitiu.

I quan ja semblava que s’aniria als penals (5 gols a la primera part, 3 a la segona i zero a la primera part de la pròrroga), una falta prop de l’àrea del Sevilla, que va tirar Messi i que un defensor va treure amb la ma i l’àrbitre escocès (devia de ser unionista) tampoc va veure, Pedro, el més llest de tots, va arreplegar el rebot i va marcar el definitiu 5-4. Segurament va ser l’últim gol de Pedro amb la samarreta del Barça, però el seu nom sempre quedarà en la memòria col·lectiva de socis i aficionats. Qui no recorda que ha estat l’únic jugador que va ser capaç de marcar a les 6 competicions l’any del sextet?  

I per acabar aquesta petita crònica, dir que és una barbaritat disputar una final a Tiblisi quan els dos equips són espanyols. I més si tenim en compte que dissabte el Barça té l’anada de la final de la Supercopa d’Espanya... Tant la UEFA com la Federació Espanyola de Futbol s’ho haurien de fer mirar...

Increïble, però cert!

Dintre de pocs mesos Rajoy l’immòbil arribarà al final de la seva legislatura. I no només ell, sinó la majoria dels seus ministres. El fet és força insòlit si tenim en compte que ha estat la legislatura dels despropòsits. Es pot resumir amb una sola frase: Més malament no s’hauria pogut fer! I a partir d’aquí que cadascú de vosaltres digui o pensi la seva.

-La Mato es va veure esquitxada pel cas Gürtel i va haver de dimitir...

-Però de fet, tot el govern hi està i en canvi, com Rajoy, aguantant com un cavaller o com un escuder, ja no ho sé...

-Wert, criticat i estomacat per tots menys pels seus, se’n va del govern quan li dona la gana i a sobre li donen una destinació de luxe a Paris, precisament on treballa la seva dona...

-Jorge Fernández Díaz, el darrer en crear polèmica, es va reunir amb Rodrigo Rato, vicepresident econòmic amb Aznar i més que presumpte delinqüent (per molt que sigui de guant blanc) al despatx del ministre. Segons Rato es van reunir per a parlar del seu tema. I segons el Ministre de l’Interior ho van fer per a parlar de temes personals... A veure, si jo quedo amb un amic per a parlar de temes personals o el convido a casa, o em convida ell a la seva o quedem al bar... Però no al seu lloc de treball. Assetjat per l’oposició, el ministre té pensat comparèixer divendres per a donar explicacions... Si no dimiteix em decebrà... Bé com tota la resta.

A Rajoy li van preguntar ahir pel tema i va derivar els periodistes a la compareixença del ministre. La seva intervenció senzillament patètica.  

I per cert, la penúltima. Diu ara Rajoy que va pensar en modificar la Constitució després del 9-N. Aquest home o peca de prudent o és lent com una tortuga gallega.

Ja arriben les festes!        

I com no, ho fan amb polèmica. Per una part, les JNC, la branca jove de Convergència, va publicar un escrit on es criticava a l’equip de govern. Jo entenc que es puguin sentir incòmodes. No és el mateix tenir els seus supervisors controlant-ho tot que no tenir-los i això sempre es troba a faltar.

Segons la informació de la que disposo, van ser les JNC d’Amposta (evidentment) les que van decidir cancel·lar l’acte, això sí, donant la culpa a l’ajuntament actual.

Massa prompte per a buscar enemics...

Micromecenatge

Suposo que més d’un cop he escoltat la paraula micromecenatge. Al nostre país el més popular és el Verkami, però n’hi ha d’altres. També suposo que sabeu que és Wikileaks, la pàgina d’Internet que ha desvetlla mil i un secret dels millors guardats que tenen els estats. I tercer, coneixeu el tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats Units, conegut oficialment com Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i inversions (TTIP)

Ara, ajunteu tots tres conceptes i què en surt? Que Wikileaks està mirant de recaptar via micromecenatge dos milions d’euros (crec que van dir per la ràdio) per a qui filtre la lletra petita del tractat. Un tractat que a penes coneixen els eurodiputats i que donaria, en alguns aspectes, més poder a les empreses que als propis governs sobirans.

Es coneix al menys el nom d’un d’aquests mecenes: l’exministre grec de finances Iannis Varufakis.     

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 11

Continua l’incivisme

Tot i que l’Ajuntament va engegar fa uns dies una campanya per a sensibilitzar els ciutadans de que han de ser curosos a l’hora de dipositar la brossa als contenidors, encara són ven visibles les males praxis d’alguns d’aquests ciutadans.

Quan penges alguna d’aquestes fotos a les xarxes socials, la gent hi fica comentaris de tot tipus, com per exemple: s’haurien de posar càmeres per a identificar els infractors, s’haurien de canviar els contenidors per uns que tinguessin la boca més grossa, haurien de passar a recollir la brossa més sovint...   

Quasi mai cometo aquests comentaris (i valgui la redundància), encara que, normalment poso un m’agrada, però la veritat és que sovint aquest m’agrada vol dir que l’he llegit.

El tema de les càmeres, a part de car (us imagineu que es tinguin que instal·lar a totes les illes de contenidors d’Amposta?) té que estar autoritzat per pel departament de Governació de la Generalitat i posar-se respectant escrupolosament la normativa. Personalment no m’agradaria viure sota un estat policial i sentir-me vigilat constantment com si d’un Gran Hermano es tractés.

A aquells que reclamen que els contenidors han de tenir una boca més gran, jo els hi pregunto: Però que és el que teniu que tirar?    

Els contenidors que hi ha arreu d’Amposta i una bona part de les poblacions dels voltants, estan pensats i dissenyats per a que es pugui tirar la brossa domèstica que normalment consta de la fracció orgànica, envasos lleugers (ampolles de plàstic, llaunes i altra mena d’envasos), vidre (que no cristall) com per exemple ampolles, pots, etc., paper i cartró i, finalment la fracció resta que també es pot fer servir per a tirar-ho tot aquella persona que no vulgui reciclar pel motiu que sigui, tan em dóna.

Segurament els residus més conflictius són el de la fracció orgànica, pels mals olors que comporta, sobre tot a l’estiu (imagineu el que pensa el veïnat quan s’amunteguen fora dels contenidors...) i el cartró, ja que tal com s’indica al contenidor blau, els cartrons hauran d’estar plegats i lligats per a que ocupin el menor volum possible. Si no es fa així, evidentment, poden quedar enganxats a les parets de la bústia i impedir que se’n pugui tirar més.

Però en tots els casos, si passa una de les coses que he esmentat amb anterioritat, és per culpa del ciutadà (les males praxis de les que parlava)

Després hi ha un altre comportament incorrecte que hauria de ser sancionat severament: els que dipositen fora o dintre residus comercials. Es a dir, aquells que tenen un establiment (bar, comerç, etc.) i que en lloc de gestionar els seus residus tal i com contempla la normativa, opten per a deixar-los com si es tractessin de residus domèstics.

Aquest són els que normalment deixen les ampolles de vidre dintre d’una bossa de plàstic al costat del contenidor de vidre, els que amunteguen els embalatges de cartró per sobre la vorera (ja que l’espai que solen ocupar és molt gran, etc.

I tot el que no sigui això (excepte l’oli d’ús domèstics per al que s’han habilitat contenidors especials, piles i restes de medicaments que es poden deixar a alguns establiments com les farmàcies, bombetes i fluorescents a les botigues del ram), s’han de portar a la deixalleria. Per tant, no cal fer una llista. Descartant els que es poden deixar als contenidors, tota la resta.

Una pregunta indiscreta, amic lector: Quantes vegades has anat fins la deixalleria per a portar, per exemple material electrònic (pantalla d’ordinador, mòdem, teclat...), discs d’ordinador o cintes de vídeo, etc. O has avist al telèfon habilitat per l’ajuntament per a que passin per casa a recollir els voluminosos? Bé, no cal que em responguis...

Rectificació

L’altre dia parlava sobre la presa de possessió de Juan Manuel Martín Masdeu com a director de l’IDECE i deia que el seu predecessor al càrrec o bé s’hauria jubilat o hauria tornat a la seva antiga professió (crec recordar que era el gerent d’una indústria de Móra d’Ebre on també hi treballava l’amic Mellado) Bé, el també amic Miquel Castelló em va dir que Jordi Borràs hauria ocupat el càrrec de gerent al Consello Comarcal de la Ribera d’Ebre) Per tant, queda dit.

No obstant, remarco que a la foto de l’acte de presa de possessió, no sortia. Pot ser, evidentment, per motius personals o laborals. Voldria recordar que el director de l’IDECE té rang de sots-director general de la Generalitat i, per tant, el mateix sou.   

Contratemps        

Si algú no va anar a veure l’escultura Emmirallar que es va instal·lar ara fa una mica més d’un mes a la platja del Trabucador d’Amposta, ja no ho podrà fer. El temporal d’aquests passats dies la va malmetre i ja ha estat retirada. Llàstima!

Però sempre ens quedaran les fotos i els vídeos... 

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS DIA 10

Festa major de la Galera

L’any passat, mossèn Toni, el rector de l’església del Sagrat Cor a Amposta, però que també oficia les misses de la Galera i Godall, va insistir molt er a que aquest any portés a ma mare. Ahir li vaig recordar, però ma mare està molt gran i no n’ha tingut ganes...

Bé, espero que tots els galerencs i galerenques puguin gaudir d’unes molt bones festes majors. Una abraçada a tots els meus amics!

Prou cafè per a tots!

Sembla mentida que encara estiguem amb el mateix discurs de fa 40 anys! Ho dic pel PSOE, per qui ho havia de dir? Bé, suposo que el PP encara està més ancorat cap el passat, però hi ha situacions en que s’hi assemblen bastant.

Sembla ser que Maurici Lucena, un dels actuals dirigents del socialisme català va demanr un pacte especial per a Catalunya i... Què m’ha dit!!! O millor: ¡Qué me has dicho!!! Una bona part dels barons territorials del PSOE sembla que han donat el crit al cel, com si el temps no hagués passat, com si la Constitució no estigués totalment desfasada...

Un dels grans error en el moment de redactar l’actual Carta Magna va ser el anomenat café para todos, amb la qual cosa totes les comunitats entravem al mateix sac: fossin o pobres, tinguessin unes necessitats o unes altres, aportessin més o menys al PIB nacional... Aquest és un dels motius pels quals Catalunya sé sent agreujada respecte a la majoria dels territoris. A més, si es mira cap amunt (no cap al cel, sinó cap al N d’Espanya) es troben uns territoris que tenen un status econòmic totalment diferenciat. Bé que hi tinguin uns drets històrics, però m’ensumo que Catalunya també els té i que constantment han estat trepitjats. Potser al final sigui l’hora de plantar-se. I no parlo del poble català en general, que ja ho està fent; ho dic pels meus companys socialistes que sembla que no se’n assabenten de com està el pati. Tampoc no demano un canvi radical, però al menys que donin suport al dret a decidir i que uneixin esforços amb la resta de l’esquerra catalana. És molt de demanar?

Ministre polèmic

Què sé pot dir d’un ministre del govern d’Espanya que condecora a no sé quina Verge?

Segurament que si sé li preguntés a un europeu tipus, et diria que està malament del cap. I segurament ho encertaria. La mitjana d’edat dels dirigents del PP és molt alta i, en alguns casos, trobo que ja se’n deuen d’anar de l’olla dia si, dia també...

Ho heu encertat, estic parlant de Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’Interior, el germà català d’Alberto...

Aquest matí li donaven tota mena de totxo a la SER i és que no n’hi ha per a menys. Com es pot reunir amb un imputat i, segurament més que presumpte delinqüent com és Rodrigo Rato?

Per molt que des del seu gabinet s’afirmi que la reunió no va ser secreta i que està dintre de la normalitat... I un be negre! El que passa és que són companys de partit i ja sigui per pròpia iniciativa del ministre o bé, perquè algú que està per damunt li va demanar, el que va fer D. Jorge frega els límits de la legalitat i ell, com a cap de la policia espanyola ho sap.

Suposo que Rato va demanar entrevistar-se amb el ministre per a veure com es podria trobar una sortida legal a la seva situació, com per exemple declarar nul·la la seva detenció o ves a veure per quin constat ens la poden pegar. A mi ja no m’estranya res del que puguin fer alguns polítics espanyols, però cuita, també d’alguns de catalans!! Ho teniu clar això o no?     

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE DIA 9

Darrera Hora

M’han dit aquest matí que Manel Ferré podrà seguint sent el president del Consorci de Salut i Social de Catalunya com a representant d’un poble... Qui m’ha informat no se’n recordava del poble que era. Després de que li demanés a Adam Tomàs poder seguir al consell d’administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta i després de que l’actual alcalde li digués que això no podia ser perquè no era regidor, sembla ser que ha remogut cel i terra per a trobar una solució al seu màxim desig: seguir amassant diners. 

Retrobada

Sabeu que acostumo a parlar poc de mi, però avui ho faré.

El dia d’ahir no va ser un dia qualsevol. Tampoc és que passés un fet considerat rellevant, però per a mi va ser extraordinari, però sobre tot entranyable.

Ahir, després de més de 41 anys (que es diu aviat, però que des de llavors ha plogut molt, tot i els anys de sequera), em vaig retrobar amb una petita, però representativa part de la classe de 6è 6 de l’institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona (encara que per aquell temps s’ometia la preposició de i, sobre tot, l’accent era tancat)

Dels antics companys només hi eren Lali Amorós, Cabe Garcia, Cori Duran, Gloria Delgado i Joan Maria Vianney Pons. També hi eren (encara que no ens coneixíem, una tal Nancy i un tal Joan Rafel. Però sense cap mena de dubte, l’estrella del dinar va ser Jordi Gual, el professor de religió que va ser expulsat de l’institut. Evidentment era capellà i ho segueix sent, però ja m’agradaria a mi que tots els capellans tingueren una ment tan oberta com ell. Jordi té en l’actualitat més de 80 anys, però pel que vaig poder veure, està en plena forma.

La trobada va ser al restaurant Va de Gust del carrer Sevilla i després, per acabar-ho bé, la majoria dels assistents anàrem a casa la Lali, a uns 25 metres de distància del restaurant per a seguir parlant sobre temes diversos: records de joventut, situació actual, etc.

Per cert, una vegada em van explicar que quan es trobar un grup de persones (sobre les 7) sempre hi algú que coneix a un altre algú que res té que veure amb el grup. Ahir em va passar. Jordi Gual coneix a Toni, el capellà de l’església del Sagrat Cor d’Amposta. Pensareu que, com que tots dos són capellans, és normal... Però no ho és tant, ja que pertanyen a dos diòcesis diferents (Jordi Tarragona i Toni Tortosa) i tampoc són de la mateixa generació (és porten d’uns 20 anys) 


 Absència

Ahir pel matí, abans de marxar cap a Tarragona, em van dir que fa temps que no es veu pel poble a l’exalcalde Rojo y Gualdo. Igual està reclòs a la seva mansió de Favaret, però el més lògic és que estigui fora d’Amposta, ja que sé suposa, que si estigués a Favaret, de tant en tant, s’aproparia pel poble.

Us explicaré uns fet que potser alguns de vosaltres ja coneixeu, però que tenen la seva gràcia.   

Mentre Roig va ser alcalde vivia a l’avinguda de Catalunya, concretament al bloc de pisos anomenat Unión y Futuro. No se’n va anar a viure a Favaret fins que ja va anunciar que no repetiria com a cap de cartell de CiU. Sembla ser que no volia fer ostentació i fins i tot portava un cotxe (un Mercedes, això sí) que tenia més de 10 anys, potser quinze.

Tot indica que va aconsella el mateix al seu successor al càrrec que, com ell, va mirar també de cuidar aquests detalla: un àtic a tocar de l’avinguda de Catalunya i un Mazda, no de quinze anys, sinó de més de 20! Encara que darrerament se’l veia molt més amb el Range Rover que li va cedir (al menys això és el que ell diu), el Consorci de Salut i Social de Catalunya o el que és el mateix, la patronal de la salut privada del Principat.

Ocupació

Sempre és per estar content quan baixa el nombre d’aturats per què algú ha trobat feina. Qui n’ha trobat durant els darrers dies ha estat l’exalcalde de la Ràpita i expresident del Consell Comarcal del Montsià Juan Manuel Martín Masdeu. Ni Joan Masdeu ni Joan Martí. El seu veritable nom és en castellà. Això sí, segur que com qualsevol convergent sempre ha estat catalanista i ara és independentista. Què tingui el nom en castellà és un petit detall sense importància.

Bé, com os deia, Juan Martín Masdeu ha trobat feina. L’han fet director de l’Institut per al desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE)

A la foto que van publicar els mitjans de la presa de possessió del nou director es podia veure al Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila i a l’inefable delegat del Govern Xavier Pallarès, però no al antic director, el morenc Jordi Borràs.

Imagino que, en aquest cas, s’ha fet valer la fortalesa i els suports de l’exalcalde rapitenc davant l’antic director. I és evident, segurament, Jordi Borràs, que devia d’esperar, al menys esgotar la legislatura, s’ha vist al carrer.

Per tant, l’alegria no és completa ja que Jordi Borràs, al menys que hagi recuperat el seu antic lloc de  treball, s’ha quedat sense feina.      

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE DIA 8

L’herència convergent d'Amposta 

El que avui us explicaré encara que per alguns els pugui sonar a novetat, el cert és que ahir ho van publicar els mitjans de comunicació locals. Tot i això en full incidir per a que us en adoneu, una vegada més, com funcionava el nostre poble fins el passat 13 de juny que va ser quan va prendre possessió el nou consistori.

Primer que res vull recordar-vos les paraules que em van dir personalment l’alcalde i un dels seus regidors: No ens podíem pensar mai trobar-nos tot el que en estem trobat!  

Tot hi això, heu de pensar que només una part transcendirà als canals de comunicació habituals, es a dir, es farà públic; mentre que una gran part, potser perquè no tindrà la mateixa importància, no es farà i potser ens haurem d’assabentar emmarcant-ho dintre de la categoria de xafarderies.

Segons van informar els diaris digitals territorials, el centre de rehabilitació d’Amposta, depenent de l’Hospital Comarcal i, per tant, de SAGESA, tampoc tenia llicència d’obertura. I dic també, perquè si ho recordeu, els multicinemes de Tosses van estar al menys 7 anys i mig sense tenir-ne.  

Si ho recordeu, el centre de rehabilitació no és la primera vegada que es notícia. Fa anys ja ho va ser quan es va saber l’import que es pagava a una empresa d’Amposta pel lloguer de les instal·lacions. A part d’això, una gran part de la superfície (sobre el 40% que és altell) no s’aprofitava ni s’aprofita encara.

L’oposició va demanar a l’equip de govern que traslladés el centre de rehabilitació a alguna dependència buida (que les hi ha) de l’Hospital Comarcal o que negociés a la baixa el preu del lloguer. Al cap d’un temps, l’equip de govern va comunicar a l’oposició que tot hi que havien demanat al propietari una reducció substancial del lloguer, aquest no havia accedit a fer-ho. No ho sé vosaltres, però jo no m’ho crec i opino que hi ha gat amagat en tot aquest tema.

Sembla ser que el problema és que no hi ha una porta alternativa per a fer servir en cas d’emergència. Però això, les nostres autoritats municipals de l’època, amb els seus tècnics i assessors ja ho havien de saber abans de signar el contracte d’arrendament per a no sé quants anys... Molts, perquè deu de fer als voltants de 8 o 9 anys que ocupen els locals del carrer Amèrica. Fa 10 anys quan em va atropellar un bòxer encara vaig anar a rehabilitació al primer pis de l’hospital (que els ampostins anomenen la Clínica)

Avui he tingut ocasió de parlar amb un dels fisios:

-Mira que assabentar-me’n per la premsa que esteu il·legal –li he dit-

-Sí, nosaltres també ens hem assabentat avui per pa premsa. Quan s’ha comprovat que així era, ens han dit que ho solucionaran en pocs dies...    

Mireu, ja sabeu que (com sempre dic) sóc malfiat de mena en aquests tipus de coses.

L’any 2008 també es va conèixer que els multicinemes Amposta no disposaven de llicencia d’obertura després de 7 anys i mig de funcionament. La culpa també la tenia una sortida d’emergència o millor dit, hi havia una sala que no disposava de sortida d’emergència. És la primera que hi ha pel passadís de l’esquerra. La sortida d’emergència s’hauria d’haver fet allà on estan les taquilles. Tot i que van dir que s’havia solucionat i que l’ajuntament ja els hi havia atorgat el permís corresponent, jo ho dubto. Heu vist que s’hagin desplaçat les taquilles o hagin inhabilitat la sala?

Sé segueixen deixant les bosses de brossa fora dels contenidors

Tot i la campanya de sensibilització engegada per l’actual equip de govern sobre no deixar les bosses de brossa, així com d’altres objectes fora dels contenidors, tot indica que, fins ara, no han tingut la incidència que seria desitjable.

Avui mateix (m’he aturat per a fer la foto) passant pel carrer Amèrica, he vist com s’ amuntegaven una gran quantitat de bosses fora del contenidor de la fracció resta. Sinó es prenen mesures més contundents, està clar que no s’acabarà amb el problema.

Una imatge insòlita  

Moments abans he vist a l’alcalde passejant per l’avinguda de la Ràpita xerrant distesament amb algú. I per què qualifico la imatge d’insòlita? Perquè un escena com aquesta ni la recordo de Roig ni de Ferré: ells agafaven el cotxe fins i tot per arribar a la cantonada... Què duri!  

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES DIA 7

Barcelona.

Ahir vaig haver d’anar a Barcelona. És el camí que he de recórrer al menys un cop al mes des de l’agost de l’any passat. Ja sé sap, quan has patit algun problema de salut després tens que fer un viacrucis que sembla que no ha d’acabar mai.

Per això ahir no vaig poder publicar el meu diari.

Per cert, per a la sorpresa de tots els viatgers (i quan dic tots, dic tots) que ahir anàvem a Barcelona, el tren, en lloc d’agafar-lo a la segona andana (tal i com era habitual), el varem agafar a l’andana principal (molt més lògic, ja que des d’aquesta andana quasi mai se’n agafa cap, de fet, jo no recordo haver-lo agafat mai) Sembla ser que aquesta mesura ja ve funcionant des del passat dilluns. Això sí, en arribar per la tarda ens va deixar al lloc habitual, es a dir a la segona andana... Si pel matí vaig poder escriure al meu compte de Facebook que al·lucinava en colors, per la tarda ja no vaig poder escriure el mateix... I és que la felicitat mai pot arribar a ser completa!

Buscant al votat rar.

Mentre feia el recorregut d’Amposta a l’Aldea anava escoltant la SER. Parlaven de l’enquesta del CIS de la que ja us vaig parlar dimecres. Ja sabeu que aquestes enquestes, a part de preguntar per qui votaran, també pregunten quin govern els agradaria més. Bé, un 1,5% dels enquestats volen un govern del PP amb... (tatxín, tatxín) Podemos!

O bé no saben el que diuen o bé s’han begut l’enteniment. I és que hi ha gent per a tot.

També demanen que es valori als principals líders polítics. Sobre aquells pels que van preguntar, no n’aprova ningú. La qui treu una millor puntuació és la presidenta navarresa Uxue Barkos. Suposo que com ningú sap qui nassos és aquesta, la va valorar al tum-tum: posa-li un 5! Però com he dit, no aprova, ja que es queda amb un 4,72. El segon a la classificació és Pedro Sánchez amb un 3,84. I sabeu quina puntuació li donen a Rajoy? Un 2,61, menys encara que a Rosa Díez (2,97)

Si jo fos un polític de nivell nacional, aquests resultats em donarien que pensar...

Barça i Messi. 

Dimecres per la nit, el Barça i la Roma es van disputar el trofeu Joan Gamper que des de fa 50 anys organitzar el club blaugrana. A aquesta efemèride se’n ha d’afegir una altra, tal vegada més important: a l’edició de fa 10 anys (encara que no coincideixi exactament amb la data), va arribar l’eclosió del qui, segurament és, el jugador més gran de la història del futbol i, sense cap mena de dubte, el millor jugador que ha tingut al Barça amb els més de 100 anys d’existència.  

No te’n refiïs de Convergència.

Ahir vaig veure circular pel Facebook un post on només consideraven bons els vots que anirien a parar a la candidatura de Mas o a les CUP. Tota la resta, anava a dir, seria com si anessin a parar a la paperera...

Evidentment si un té clar que ha de votar per la independència, només té dues opcions, però hi ha d’altres candidatures que sense ser obertament independentistes són favorables al dret a decidir i, per tant, posteriorment s’hauria de fer un referèndum pactat amb l’Estat per a veure quin és el veritable posicionament dels ciutadans de Catalunya, com per exemple la de Catalunya Sí que es pot.

Fins aquí podeu estar en més o menys acord o desacord amb mi, tot depèn del vostre posicionament polític, però vull fer una advertència a tots aquells que encara no tenen clar si votaran a les CUP o, finalment es decantaran per la llista de Junts pel sí.

I el que us vaig a dir no fa sinó reafirmar el que penso i expresso de Mas i els convergents. Felip puig, l’inefable Felip Puig, considera que votar a les CUP és igual que fer-ho per Catalunya Sí que es pot, en una clara al·lusió a que la llista de Mas és l’única opció que garanteix que després del 27-S es donaran tots els passos per assolir l’estat sobirà. En canvi, ves per on, jo penso tot el contrari, què l’única formació que tindria pebrots per a proclamar (ni que fos unilateralment) la independència seria la CUP, mentre que Mas i els seus acòlits s’arronsaran i posaran qualsevol excusa per a no fer-ho.

Ah1 I el millor de tot: aquells que ara se’ls creuen i els segueixen sense dir ni piu, donaran per vàlids els seus arguments.     

TEMOR DE QUEDAR AÏLLATS?

Quasi perdut entre les pàgines del Periódico de diumenge hi vaig trobar el següent titular:

Iceta s’ofereix al ‘Sí es pot’.

Mentre d’altres partits de l’esquerra catalana, partits de sempre, però també d’altres acabats d’arribar al panorama polític miren de configurar una llista conjunta que contraresti  l’exclusiva idea d’una Catalunya independent, en front d’una Catalunya que defensi els drets de la ciutadania, entre ells, el de decidir. Per a entendre’ns, seria una candidatura més social que independentista, una candidatura formada per partits d’esquerra que no volen caminar de la ma de Convergència, però tampoc d’Esquerra.  

La candidatura en qüestió, a la que el Periódico anomena Si es pot, però que encara no té nom, estarà formada, en principi, per ICV-EUA, Podem i Procés Constituent. Les CUP no s’hi volen integrar i tot indica que concorreran a les eleccions del 27-S en solitari.

Però de moment cap contacte amb el PSC, i d’això es queixa Iceta. El primer secretari del PSC i, de moment, candidat socialista a la presidència de la Generalitat, segur que llegeix el Periódico y, per tant, va veure (i estudiar detengudament) el resultat de la consulta que va publicar aquest  rotatiu la setmana passada i on el PSC treia uns paupèrrims resultats.

No cal ser un analista polític per adonar-se’n d’aquest fet: el PSC, a hores d’ara és un partit en caiguda lliure. Per no tenir, no té ni un líder carismàtic (Iceta és un líder temporal que sap que té el càrrec supeditat a un resultat digne i a l’arribada d’algú amb més carisma que ell)

D’aquestes declaracions es desprèn que Iceta (i cal pensar que la cúpula actual del partit)sospiren per integrar-se en aquesta candidatura. Però anar-hi té un cost: estar a favor del dret a decidir, cosa que, com sabeu, els dogmàtics del PSC rebutgen contundentment.

Així, tot depèn de que, per a les altres formacions, finalment, estar a favor o no del dret a decidir no sigui un requisit indispensable. Només així tindria cabuda la gent del PSC. Ja sabeu que en política tot està per veure i tot és possible i sinó, només cal mirar els pactes que s’han configurat a les Terres de l’Ebre després de les municipals.

La maniobra que vol fer Iceta, ja la vaig suggerir jo fa més d’un any a la persona que encapçalaria la candidatura del PSC d’Amposta (per aquell temps encara no sé sabia qui) Quan encara faltava més d’un any per a les eleccions municipals, vaig aconsellar als meus companys de partit que miressin d’arribar a un pacte amb ICV per anar junts a les eleccions i fins i tot els hi vaig dir que fossin generosos i que si calia, cedissin el primer lloc de la candidatura algun ecosocialista.

Pel que sé, la primera part (la de concórrer junts) es va intentar, però, segons les informacions que disposo, quan això va passar, els d’Iniciativa ja tenien les negociacions molt avançades per a integrar-se a la candidatura d’Adam Tomàs, com així va ser.