 |
| De Leonard Beard al Periódico de Catalunya. |
Crear
necessitats
Una de les notícies que s’han donat avui a TV3
anava d’un brot de contaminació a les aigües subterrànies d’uns determinats
pobles de la Conca de Barberà. Aquesta contaminació seria deguda a la
utilització d’herbicides, plaguicides i altres productes que fan servir els
pagesos a l’hora de fer tractaments a les seves explotacions.
Degut a això, els veïns dels pobles afectats
no poden veure aigua de l’aixeta i l’han de comprar quan van al municipi d’Esplugues
del Francolí aprofitant el dia que hi ha mercat a dita població.
Com a solució del greu problema no s’ha parlat
de prohibir o limitar l’ús dels productes químics, sinó de perllongar el canal
Segarra-Garrigues fins aquella zona.
He buscat la notícia per Internet i no l’he
trobat ni a la pàgina de TV3 ni en lloc. Segur que alguna cosa ha de dir, però
no ho he trobat...
Curiosament, a la pàgina de l’Agència Catalana de Notícies, he llegit aquest titular: Ciuraneta reclama un ‘front comú’ de la
societat civil lleidatana per ampliar els usos del canal Segarra-Garrigues.
O sigui, primer es crea la necessitat i se’ls
hi dóna la solució a la població. Després, si tot va bé, es perllongarà el
canal per a que les empreses constructores puguin realitzar les obres i
problema solucionat. Veieu si és fàcil!
Per a situar-vos, el canal Segarra-Garrigues
capta l’aigua directament del Segre, un dels afluents de l’Ebre i que, a sobre
té un aigua de gran qualitat. Com menys aigua porti el Segre, menys aigua
arribarà a l’Ebre i, evidentment, menys sediments, encara que el problema dels
sediments està més amb els embassaments que no en els metres cúbics d’aigua que
arribin al delta.
Si des del territori ens oposem al
perllongament del canal, enseguida ens diran que som uns insolidaris... Són
ganes d’enfrontar a la societat catalana, als de les comarques de Lleida i com
es veu, també de Tarragona, amb els de les del Baix Ebre i Montsià.
Com veieu, Convergència segueix posant al
capdavant de la conselleria a gent molt fidel i que fan el joc a Mas i els seus
interessos. És així de senzill.
Recurs
arxivat
És evident que els del PP no volen que sé sàpiga
el tema de la reunió entre el responsable d’Interior Jorge Fernandez Díaz i qui
va ser el vicepresident primer del govern d’Aznar Rodrigo Rato. Per això,
davant la denúncia que van presentar els socialistes la setmana passada, la
fiscalia del Tribunal Suprem, l’ha manat arxivar.
Des del meu punt de vista és una prova més de
la submissió que hi ha ara mateix del Poder Judicials cap al Poder Executiu. I
si tenim en compte que l’Executiu també controla el Legislatiu, tanquem el
cercle. Afortunadament els resultats de les darreres eleccions municipals i
autonòmiques van canviar el color dels grans municipis així com de les
comunitats autònomes. I és que el PP ha fet molt de mal a aquest país: el que
es veu i els que no, però que està allí.
Sortir
d’Amposta
Si no sou d’Amposta segur que em donareu la raó
i si ho sou, segurament també. I és que circular per Amposta no és gens fàcil.
I més en època de festes on durant determinades hores (o dies) es tallen
carrers i accessos degut als actes taurins que s’hi fan.
Jo que no sóc ampostí (i potser per això sigui
més crític que la majoria) encara que porti quasi 27 anys vivint-hi, de
vegades, de les poques que agafo el cotxer per a desplaçar-me per la població,
m’he de fer un croquis mental per tal d’arribar a la meva destinació pel lloc més
curt i més òptim.
Darrerament he viscut dues experiències.
Divendres de la setmana passada, una nebot de França que va estar uns dies de
visita, se’n havia d’anar. Tenia el cotxe aparcat al carrer Ruiz de Alda (a
veure si el nou govern li canvia el nom) i se’n havia d’anar cap a casa. En
lloc d’enviar-lo pel pont penjant, la qual cosa hauria significat dir que fes
diversos girs cap a l’esquerra i cap a la dreta, el vaig enviar cap a la
rotonda del bou (que ve tot recte) i d’allí que continués fins sortir d’Amposta
i seguís els senyals per anar cap a Tarragona i Barcelona. Se’n va sortir ja
que a les poques hores em va enviar un missatge de que ja havia arribat.
Diumenge ens va visitar un dels metges que em
porten per la meva malaltia amb la seva dona i uns amics. Després d’una intensa
jornada, finalment varem aparcar a carrer del canalet de la Ràpita i des d’allí
anàrem a prendre alguna cosa als Xiribecs.
A l’hora de marxar els vaig acompanyar fins la
sortida. Tot i que veníem del delta i que no feia gaire havíem passat per sota
el pont de la N-340, com que no es podia fer un canvi de sentit degut a la
quantitat de circulació i cotxes aparcats, vaig optar per anar cap al canal, d’allí
al Mestre Sunyer, Carles I, plaça de la Pau, avinguda de Sant Jaume i, en
arribar al ramal que puja cap al pont, els vaig deixar indicant-los-hi que ja
podien sortir sense problemes.
Per cert, pel matí, el GPS els va deixar al
mig dels arrossars amb la indicació: Ha
llegado usted a su destino...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada