Festa
major de la Galera
L’any passat, mossèn Toni, el rector de l’església
del Sagrat Cor a Amposta, però que també oficia les misses de la Galera i
Godall, va insistir molt er a que aquest any portés a ma mare. Ahir li vaig
recordar, però ma mare està molt gran i no n’ha tingut ganes...
Bé, espero que tots els galerencs i
galerenques puguin gaudir d’unes molt bones festes majors. Una abraçada a tots
els meus amics!
Prou
cafè per a tots!
Sembla mentida que encara estiguem amb el
mateix discurs de fa 40 anys! Ho dic pel PSOE, per qui ho havia de dir? Bé,
suposo que el PP encara està més ancorat cap el passat, però hi ha situacions
en que s’hi assemblen bastant.
Sembla ser que Maurici Lucena, un dels actuals
dirigents del socialisme català va demanr un pacte especial per a Catalunya
i... Què m’ha dit!!! O millor: ¡Qué me has dicho!!! Una bona part dels barons
territorials del PSOE sembla que han donat el crit al cel, com si el temps no
hagués passat, com si la Constitució no estigués totalment desfasada...
Un dels grans error en el moment de redactar l’actual
Carta Magna va ser el anomenat café para
todos, amb la qual cosa totes les comunitats entravem al mateix sac: fossin
o pobres, tinguessin unes necessitats o unes altres, aportessin més o menys al
PIB nacional... Aquest és un dels motius pels quals Catalunya sé sent agreujada
respecte a la majoria dels territoris. A més, si es mira cap amunt (no cap al
cel, sinó cap al N d’Espanya) es troben uns territoris que tenen un status econòmic
totalment diferenciat. Bé que hi tinguin uns drets històrics, però m’ensumo que
Catalunya també els té i que constantment han estat trepitjats. Potser al final
sigui l’hora de plantar-se. I no parlo del poble català en general, que ja ho
està fent; ho dic pels meus companys socialistes que sembla que no se’n
assabenten de com està el pati. Tampoc no demano un canvi radical, però al
menys que donin suport al dret a decidir i que uneixin esforços amb la resta de
l’esquerra catalana. És molt de demanar?
Ministre
polèmic
Què sé pot dir d’un ministre del govern d’Espanya
que condecora a no sé quina Verge?
Segurament que si sé li preguntés a un europeu
tipus, et diria que està malament del cap. I segurament ho encertaria. La
mitjana d’edat dels dirigents del PP és molt alta i, en alguns casos, trobo que
ja se’n deuen d’anar de l’olla dia si, dia també...
Ho heu encertat, estic parlant de Jorge Fernández
Díaz, el ministre de l’Interior, el germà català
d’Alberto...
Aquest matí li donaven tota mena de totxo a la
SER i és que no n’hi ha per a menys. Com es pot reunir amb un imputat i,
segurament més que presumpte delinqüent com és Rodrigo Rato?
Per molt que des del seu gabinet s’afirmi que
la reunió no va ser secreta i que està dintre de la normalitat... I un be negre!
El que passa és que són companys de partit i ja sigui per pròpia iniciativa del
ministre o bé, perquè algú que està per damunt li va demanar, el que va fer D.
Jorge frega els límits de la legalitat i ell, com a cap de la policia espanyola
ho sap.
Suposo que Rato va demanar entrevistar-se amb
el ministre per a veure com es podria trobar una sortida legal a la seva situació, com per exemple declarar nul·la la seva
detenció o ves a veure per quin constat ens la poden pegar. A mi ja no m’estranya
res del que puguin fer alguns polítics espanyols, però cuita, també d’alguns de
catalans!! Ho teniu clar això o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada