Un
Barça amb moltes llacunes
Els dos gols de falta directa que va marcar Messi
que van contrarestar el que va fer Elder Banega, van ser el preludi d’una nit màgica,
d’una nit de somni i per emmarcar. Els posteriors gols de Rafinha i Luis Suárez
que posaven un contundent marcador de 4-1 encara feien presagiar més gols i
encara quedava tota la segona part per a demostrar-ho.
Però de sobte, entre l’àrbitre que semblava
que només veia les faltes comeses pel Barça i fins i tot va anul·lar un gol
legal al Barça, el Sevilla que davant de sa situació on ja ho tenia tot perdut,
es va refer i se’n va anar cap a munt a buscar la fortuna del gol i la defensa
blaugrana que, incomprensiblement va fer aigües, van posar el marcador en un
empat (4-4) Un resultat increïble per aquells que havíem vist la primera part
on el Barça va brodar el seu futbol...
No s’havien complert els 90 minuts, però tot
feia preveure que s’arribaria a la pròrroga, tot i que el Barça hauria pogut
fer el quint i definitiu.
I quan ja semblava que s’aniria als penals (5
gols a la primera part, 3 a
la segona i zero a la primera part de la pròrroga), una falta prop de l’àrea
del Sevilla, que va tirar Messi i que un defensor va treure amb la ma i l’àrbitre
escocès (devia de ser unionista) tampoc va veure, Pedro, el més llest de tots,
va arreplegar el rebot i va marcar el definitiu 5-4. Segurament va ser l’últim
gol de Pedro amb la samarreta del Barça, però el seu nom sempre quedarà en la
memòria col·lectiva de socis i aficionats. Qui no recorda que ha estat l’únic
jugador que va ser capaç de marcar a les 6 competicions l’any del sextet?
I per acabar aquesta petita crònica, dir que és
una barbaritat disputar una final a Tiblisi quan els dos equips són espanyols.
I més si tenim en compte que dissabte el Barça té l’anada de la final de la
Supercopa d’Espanya... Tant la UEFA com la Federació Espanyola de Futbol s’ho
haurien de fer mirar...
Increïble,
però cert!
Dintre de pocs mesos Rajoy l’immòbil arribarà
al final de la seva legislatura. I no només ell, sinó la majoria dels seus
ministres. El fet és força insòlit si tenim en compte que ha estat la
legislatura dels despropòsits. Es pot resumir amb una sola frase: Més malament
no s’hauria pogut fer! I a partir d’aquí que cadascú de vosaltres digui o pensi
la seva.
-La Mato es va veure esquitxada pel cas Gürtel
i va haver de dimitir...
-Però de fet, tot el govern hi està i en
canvi, com Rajoy, aguantant com un cavaller o com un escuder, ja no ho sé...
-Wert, criticat i estomacat per tots menys
pels seus, se’n va del govern quan li dona la gana i a sobre li donen una
destinació de luxe a Paris, precisament on treballa la seva dona...
-Jorge Fernández Díaz, el darrer en crear polèmica,
es va reunir amb Rodrigo Rato, vicepresident econòmic amb Aznar i més que
presumpte delinqüent (per molt que sigui de guant blanc) al despatx del
ministre. Segons Rato es van reunir per a parlar del seu tema. I segons el Ministre de l’Interior ho van fer per a
parlar de temes personals... A veure, si jo quedo amb un amic per a parlar de
temes personals o el convido a casa, o em convida ell a la seva o quedem al
bar... Però no al seu lloc de treball. Assetjat per l’oposició, el ministre té
pensat comparèixer divendres per a donar explicacions... Si no dimiteix em
decebrà... Bé com tota la resta.
A Rajoy li van preguntar ahir pel tema i va
derivar els periodistes a la compareixença del ministre. La seva intervenció
senzillament patètica.
I per cert, la penúltima. Diu ara Rajoy que va
pensar en modificar la Constitució després del 9-N. Aquest home o peca de
prudent o és lent com una tortuga gallega.
Ja
arriben les festes!
I com no, ho fan amb polèmica. Per una part,
les JNC, la branca jove de Convergència, va publicar un escrit on es criticava
a l’equip de govern. Jo entenc que es puguin sentir incòmodes. No és el mateix
tenir els seus supervisors controlant-ho tot que no tenir-los i això sempre es
troba a faltar.
Segons la informació de la que disposo, van
ser les JNC d’Amposta (evidentment) les que van decidir cancel·lar l’acte, això
sí, donant la culpa a l’ajuntament actual.
Massa prompte per a buscar enemics...
Micromecenatge
Suposo que més d’un cop he escoltat la paraula
micromecenatge. Al nostre país el més popular és el Verkami, però n’hi ha d’altres.
També suposo que sabeu que és Wikileaks, la pàgina d’Internet que ha desvetlla
mil i un secret dels millors guardats que tenen els estats. I tercer, coneixeu
el tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats Units, conegut
oficialment com Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i inversions (TTIP)
Ara, ajunteu tots tres conceptes i què en surt?
Que Wikileaks està mirant de recaptar via micromecenatge dos milions d’euros (crec
que van dir per la ràdio) per a qui filtre la lletra petita del tractat. Un tractat que a penes coneixen els
eurodiputats i que donaria, en alguns aspectes, més poder a les empreses que
als propis governs sobirans.
Es coneix al menys el nom d’un d’aquests
mecenes: l’exministre grec de finances Iannis Varufakis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada