Campanya
encoberta
No es tracta de cap campanya institucional,
com per exemple la que es va presentar el passat juliol sobre la recollida d’escombraries.
Aquesta és molt més subtil, però, imagino, des de l’equip de govern d’Amposta
deuen d’esperar que tingui més incidència que la primera, ja que aquella té una
incidència força desigual, es a dir, igual passes per una illa de contenidors i
veus que no han deixat cap tipus d’objecte com un altre dia apareixen caixes de
cartró, envasos de plàstic i altres deixalles amuntegades per tota aquella
zona.
Precisament, sembla que al nostre equip de
govern no li agrada que es faci difusió d’imatges que venen a demostrar el fracàs
de la primera campanya del nou equip de govern.
Quan te’n adones que està circulant per
diversos canal el missatge de que no és convenient que s’incideixi sobre el
problema (que segueix ben present) d’abocar brossa fora dels contenidors,
arribes a la conclusió de que tot plegat té un origen més enllà de les persones
que participen activament dels fòrums existent per a denunciar aquests tipus de
males pràctiques. O sigui, que a l’actual govern d’EA d’Amposta no els agrada
gents que sé segueixi parlant del tema i ho fa saber a través d’altres
persones.
Un dels motius que més m’ha cridat l’atenció és
que als governs de CiU no se’ls hi donava tanta llenya... Ai! Què poc que m’han
llegit la gent que així ho creu... Fa anys, però molts d’anys, fins i tot abans
de que s’inventés el Facebook que ja
donava guerra encara que per altres
mitjans, com són per exemple les cartes al director o les fotos denúncia que
apareixen a molts diaris. Fins i tot vaig crear el blog la Ciutat sense llei... ni ordre per a denunciar tot el que em
semblava denunciable i que era molt. La darrera entrada al esmentat blog va ser
a principis de 2011, la qual cosa no vol dir que no continués denunciant
aquelles coses que em semblaven intolerables.
Mireu, si la memòria no em falla, el proper
mes de setembre farà 8 anys que col·laboro amb Vinaròs News, una de les
primeres revistes digitals de les nostres terres i que sempre m’ha donat
llibertat sobre aquells temes dels que m’apetia escriure.
8 anys, amb una incidència d’un article cada
quinze dies, donen per a molt. És cert que he fet articles de tota mena, d’aquells
temes sobre els que m’ha apetit escriure en cada moment. Però un bon grapat d’aquest
han estat denúncies per la forma de fer dels anteriors equips de govern, com
per exemple els model de festes majors o irregularitats comeses com quan van
permetre durant 7 anys i mig que els cinemes de la nostra ciutat no disposessin
del corresponent permís d’obertura. Mireu, se’m acaba d’ocórrer una idea. La
propera setmana republicaré a la Via Augusta alguns d’aquests articles per a
demostra fefaentment el que estic dient.
Segona
campanya encoberta
Quan un arriba a la meva edat ha viscut moltes
vivències i algunes d’elles s’ha convertit en record i d’altres han passat a millor vida. I és que la memòria sol ser
molt selectiva i al final sembla que només te’n recordes d’allò que vols
recordar.
Aquests records poden ser importants o,
simplement petits detalls que, de vegades un fet fa que surtin de l’oblit.
Fa anys, segurament quan era adolescent, em
van explicar que entre els fotogrames del cinema, se’n intercalaven alguns
sobre determinats productes de consum. L’ull humà era incapaç de percebre’ls,
però no el subconscient que, en acabar la projecció t’enviava missatges per a
que compressis aquell determinat producte. Finalment, aquesta mena de
publicitat subliminal va ser declarada il·legal i per tant prohibida.
Avui en dia és difícil inventar res de nou, al
menys de que es tracti d’alta tecnologia. Tota la resta són variacions
(millorades si voleu) sobre coses ja existents.
Ahir varem saber que la Junta Electoral va manar
a TV3 retirar l’eslògan Junts que s’emetia
conjuntament amb imatges enviades pels espectadors mentre sonaven algunes notes
de la cançó de l’estiu promoguda per la pròpia televisió, per coincidència amb el
logotip de la llista Junts pel Sí. El partit que va denunciar el que
consideraven una vulneració de les regles de joc electorals va se el PSC. Fins
i tot abans d’assabentar-me del que havia passat, ja vaig llegir per les xarxes
socials dures crítiques en contra del socialistes catalans, als quals encara
milito.
Tal com ja he dit al punt anterior, sóc
partidari de denunciar totes aquelles situacions irregulars que es poden
percebre i això és el que em sembla que ha fet el PSC. Simplement...
Entenc que hagi gent a qui no els agradi i que
creguin que es tracta d’una estupidesa. No fa gaires dies vaig publicar en
aquest mateix blog un article del crític televisiu Ferran Monegal sobre la
manera d’adoctrinar-nos tant de TV3 com de TVE. Res de nou... Com deia abans,
tot està intentat...
Malgrat tot, i tal com publica el setmanari el Triangle, però també ho he pogut veure jo mateix sense necessitat de que se’m
adverteixi del tema, avui, TV3 continuava emeten l’eslògan fent cas omís de la sentencia
dictada pel la Junta Electoral. Imagino que han estat els propis directius de la
cadena televisiva que han donat les ordres oportunes per a que es continués fent
els que feia dies s’estava fent.
I ja per acabar, em sembla que el PSC és l’ase dels cops i si el proper 27-S alguna
cosa no va bé (al menys per als interessos dels partits polítics que estan a favor
de la independència) trobaran amb el PSC a qui donar les culpes, tot i els paupèrrims
resultats que sembla que tindran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada