Montse
Castella
La nit de dissabte, al Castell, gran recital
de Montse Castellà la cantautora tortosina que està immersa en mil i una
lluites (contra qualsevol transvasament de l’Ebre, pel trens dignes...) Tal com
havien fet els Quicos la nit de
divendres, no es va estar de criticar l’actitud dels anteriors governs de CiU a
Amposta que havien impedit que pogués actuar a la nostra ciutat. Potser encara
molt més crítica i fins i tot irònica.
Però un dia més l’absència de membres
destacats de CiU era ben patent. De regidors, de 7, zero. I es clar, et crida l’atenció
i més a persones com jo que els vaig tenir de companys de consistori durant 8
anys i acudien en massa a tots els actes i acaparaven el protagonisme juntament
amb el cantant, escriptor, pintor o qui fos el que havia arribat fins a Amposta
per fer mostrar-nos un tast del seu art.
Per cert, ens va passar una cosa que no havia
passat mai (i així m’ho va confirmar un regidor en actiu) Com que el lloc era
menut i no havia seients per a tots, van demorar l’actuació uns minuts mentre
es van anar a buscar cadires per a que tothom pogués seure. Un ges que s’agraeix,
ja que jo mateix, tot i arribar prompte, m’hauria quedat dret.
CDC creu que no votar Junts pel Sí és avalar la política
de Rajoy
Aquest era un titular que portava ahir el Periódico,
concretament a la pàgina 21. Només llegir-lo i renegar, vaig pensar que
parlaria sobre el mateix.
Tot i això, avui un amic se’m ha avançat i ho
ha publicat a FB. He tornat a
renegar: Ja m’he cagat amb la mare que
els va parir... Haureu de perdonar-me per l’expressió però és el que es
mereixen. Ells que han avalat al Congrés les polítiques de retallades del PP i
que també les han aplicat a Catalunya, ells que han pactat quan els ha
interessat amb el PP per tot arreu: govern d’Espanya, Parlament, diputacions,
ajuntaments... Ells que sovint han callat quan per exemple s’han volgut fer els
transvasaments del riu... Ara resulta que a aquells que no els votarem, ens
acusen de fer el joc al govern de Rajoy...
On estaven els convergents quan jo em vaig
manifestar contra les polítiques d’austeritat i retallades? On estaven el
convergents quan als pressupostos de l’Estat van contemplar la meva congelació
salarial i pràcticament la dels jubilats i aturats?
I després diuen que els odio... Jo diria
simplement que no els estimo perquè al llarg de la meva vida he tingut molt de
temps per a conèixer-los i per tant saber com són i perquè fan les coses´
El dia 27-S no votaré Junts pel Sí i no tindré
cap remordimentsi no guanyen o al menys no ho fan amb la majoria desitjada. Ni
un! I fins i tot els faré una gran botifarra... I si a conseqüència d’això Mas
se’n va (cosa que dubto) una altra para ell i a poder ser molt més grossa!
Tot el
dia pel delta de l’Ebre
Ahir vaig estar tot el dia ocupat. Vaig fer
una de les activitats que més m’apassionen: poder ensenyar el nostre territori
a gent que no hi havia estat mai. Ahir va tocar el delta, però el mateix èmfasi
hauria posat si les hagués ensenyat altres indrets com les oliveres mil·lenàries
o qualsevol poble de la Terra Alta, el Matarranya o el Maestrat.
I a part d’això varem tenir mota sort. No només
perquè els dia ens va acompanyar, sinó perquè tot ens va venir rodat.
Quan entravem al restaurant el Racó del Riu,
el que hi ha a la part de Sant Jaume de l’encantador Passador, els vaig poder
presentar a Joan Castor Gonell, l’alcalde de la localitat.
A l’hora de dinar ens varem decantar per un
arròs de popets i gambes, però com que en volíem tastar un altre, ens deixarem
aconsellar per Damià, el cap de sala i a qui conec des de fa molts d’anys.
Després d’alguns suggeriments, al final ens varem decantar pel de galeres i
rap. Si el primer estava bo, el segon estava magnífic. El via escollit va ser
un Bàrbara Forés de la do Terra Alta que també va encantar als meus
acompanyants.
Després de dinar anàrem cal al trabucador i
allí pogueren contemplar el ball acolorit dels estels del kiteboard.
Varem passar per alguns miradors, però ni
rastre de flamencs (potser va ser l’única taca negra a la gran jornada) Al del
costat de baix de la Tancada ens van dir que es veien, però arrecerats i a
molta distància.
No podia faltar la visita obligada al Poble
Nou, el que és, des del meu punt de vista una de les joies del nostre delta.
Els hi vaig dir als nostres acompanyats que miraria de poder aconseguir pujar
al campanar de l’església, el millor mirador del Delta. La sort va voler que
quan ja enfilàvem cap al poblet varem trobar a Josep Juan, l’alcalde, que anava
en bicicleta i el vaig aturar i li vaig demanar. No s’ho va pensar ni un moment
i em va dir que així com arribaria a casa ens deixaria les claus.
Agafarem la posta de sol i ja us podeu
imaginar que varem fer unes fotos impressionants, dignes dels paisatges que
veiem.
Els nostres acompanyants van marxar meravellats.
Aquest matí encara he rebut un missatge d’agraïment al mòbil.
Participació
a la Setmana Cultural de la Galera
Divendres, després de l’esmorzar del bou, vaig
rebre una trucada d’un número que no tenia codificat. L’interlocutor, conegut
per mi, em va demanar si podia donar una xerrada dintre de la Setmana Cultural
de la Galera que s’ha de celebrar a la segona quinzena de setembre. Li vaig preguntar
sobre que volia que parlés i em va dir:
-D’aquestes
coses que expliques tu...
Bé, jo explico moltes coses, però no
aprofundeixo en cap, per la qual cosa, parlar molta estona sobre el mateix
tema, no m’és fàcil. Tot i això, no em va costar gaire pensar en un que pot
estar bé. Però de moment els hi he dit a molt poques persones... Ja sé sabrà...
Entre els que van comentar l’entrada que vaig
fer al FB parlant d’això, l’amic Jesús Ávila Granados em donava els primer
consells: fes-te un bon guió. I mon
fill Alber em va dir:
-Prepara-te’l
bé i fes un powerpoint amb les fotos que tries. Si vols ja te’l acabaré jo d’enllestir.
Serà la primera vegada que intervinc en una
xerrada així, però no l’única, ja que em vaig comprometre també per a l’any que
ve. Fins i tot ja vaig estar rumiant sobre quin seria aquest segon tema i
finalment ja ho tinc clar. Un episodi no massa conegut de la batalla de l’Ebre.
I fins aquí puc llegir... O escriure....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada