DEFRAUDAR L'HISENDA PÚBLICA I ELS SEGUIDORS

A la societat, sobre tot els nen, solen tenir el seu ídol amb qui emmirallar-se. Normalment sol ser u esportista d’èxit, una actor o una actriu, etc. Però hi ha cops que aquests ídols en lloc de donar exemple, el que estan donant és tot el contrari: casos de dòping, baralles en públic...
Voldria parlar-vos de un altre cas, el de defraudar l’erari públic. El darrer que ha sortit a la llum és el Valentino Rossi. Il dotore, com se’l coneix, està acusat de defraudar molts milions a l’hisenda pública italiana. Però a Espanya també n’hi ha agut de sonats. Un, sobre tot, em va cridar l’atenció. El d’Aranxa Sánchez-Vicario que finalment va acabar fixant la seva residència fiscal a Andorra per tal d’estalviar-se uns diners que haurien pogut aprofitar-se per a fer escoles, instal·lacions esportives per a nens, hospitals, etc. En el seu dia ja vaig criticar el cas, sobre tot, quan entre els il·lustres convidats a la seva boda figurava el llavors president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.

TENIR GRUP PARLAMENTARI PROPI

En aquests dies, arran de la presa de possessió de Miguel Sanz, ha revifat la polèmica sobre la conveniència o no de tenir grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Sanz ha demanat tenir-lo per a la UPN (Unió del Poble Navarrès) Després de que, efectivament, el PP consentia en donar-lo, ara, Mariano Rajoy se’n ha desdit i tot apunta que no en tindran.
El PSC en va tenir-ne durant les dues primeres legislatures (1977-1979 i 1972-1982) L’any 82 amb l’arribada al poder de Felipe Gonzàlez no es va creure convenient la seva existència i es va dissoldre. Molts han cregut al llarg d’aquestes dues dècades i mitja que va ser un error i que el PSC, partit federat al PSOE, però que té la seva pròpia militància, hauria d’haver-lo conservat per a tenir veu en les temes que afectessin Catalunya.
Des de la meva posició crec del tot necessari, tan si s’està a l’oposició com si es governa de poder gaudir de grup parlamentari propi i fer sentir la veu del socialistes catalans a Madrid.

DRETS HUMANS

L’altre dia, en aquest mateix blog, vaig declarar-me no creient. Avui, a més a més vull declarar-me anti-cúpula eclesiàstica. I és que d’alguna manera, les declaracions del papa Benet XVI o Ratzinguer, com el vulgueu anomenar, demanant als catòlics no fer-se socis d’Amnistia Internacional per estar a favor de l’avortament en aquells casos on la mare ha estat violada, em semblen un disbarat. Só soci d’AI i si a les meves conviccions se li suma aquesta segona condició, el motius, es més que justificat.
L’altra violació flagrant dels drets humans es la que es produeix, entre tants altres llocs, a l’Iraq. Quantes víctimes innocents portem des d’aquella remota data del 20-03-2003 fins al dia d’avui? Quan s’acabarà tota aquesta barbàrie?
De vegades he pensat que amb Saddam Huseín potser estaríem millor tots plegats, encara reconeixent les atrocitats del dictador iraquià. I sense Aznar, Bush i Blair, sense cap mena de dubte, també hauríem estat molt millor!!
http://www.putopp.com/index.php?carregaframe=noticiesxtema.php?id=1

L'AIGUA DE LA VIDA

Als Estats Units, ciutats com San Francisco, Nova York o Salt Lake City volen promocionar l’aigua de l’aixeta en detriment de l’envasada. La idea no m’apareix dolenta, però amb matisos. No dubto de la qualitat de l’aigua de boca que ens arriba a les nostres cases; una altra cosa és el sabor que té. Només uns exemples. És diu què a Madrid tenen un aigua excel·lent, mentre que a Barcelona la qualitat no és tan alta. Així, dintre de la mateixa ciutat és millor la del Besos que la del Llobregat. Un altre exemple: a Tarragona fa uns anys, abans de que arribés l’aigua del minitransvasament, era salada. Sí, sí, salada! Ara, no deixa de ser del riu Ebre amb tot el que representa, és a dir, contaminació, nitrats, mercuri, etc. etc. Ja sé que els laboratoris (ara a l’Ampolla, afortunadament) treballen per a donar la màxima qualitat, però... és del tot fiable? És evident que encara que no en beguéssim, als menjars també se’n hi posa. A mi no em faria res veure aigua de l’aixeta sempre que no tingui gust a clor o a qualsevol altra cosa. De fet, quan vivia al meu poble ja ho feia. Al gust li és molt difícil adaptar-se a noves experiències.
Més a prop, llegeixo que l’actual ajuntament de Tortosa, governat per CiU... i ERC, han decidit donar 56.000 euros per al monument que s’ha d’instal·lar a la rotonda del bimil·lenari. És un gest per part de CiU, però ara en falta el definitiu: què diguin per sempre NO al transvasament de l’Ebre i que renunciïn a compensacions i a altres tipus de transvasament, com el del Roïna que proposa l’Arturo.