EN PERILL D'EXTINCIÓ

Després d’un parell de dies sense escriure, la veritat és que m’ha costat escollir un tema per poder opinar. Finalment he optat amb aquest títol de “en perill d’extinció” comentar dues noticies: una apareix al diari Público d’ahir i l’altra, entre d’altres, al Punt d’avui.
Público porta un extens informe que ocupa les pàgines 4, 5 i 6 del diari d’ahir. Amb el títol prou eloqüent de “Castigados por hablar su idioma” parla de les dificultats que tenen dintre del seu propi territori els català, l’euskera i el gallec. Hi ha opinions de diverses persones que conten les experiències viscudes en la seva vida. Hi posen exemples de quan se van casar que, el jutge volia imposar-los el castellà o les dificultats a l’hora de trobar impresos oficials a l’administració de l’estat redactats en un altre idioma que no sigui el castellà, etc. Conclusió: que segueixin fent manifestos en defensa del castellà perquè el que pareix és que té totes les de perdre davant els altres idiomes. Només faltarà que a sudamèrica els natius vulguin imposar les llengües precolombines!
Qui també està en perill d’extinció són els paratges verges de les nostres costes. Segons l’informe que va fer públic ahir Greeenpeace diversos espais del litoral marítim català es troben en pèssimes condicions. La majoria d’ells a les comarques del sud. És a dir del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Posen per exemple el litoral de l’Ametlla de Mar que amb el vist i plau de l’ajuntament que hauria pogut prescindir de l’antiga llei a aplicar la llei de costes més recent, ha optat en fer ull grossos davant el tema i permetre la degradació de la costa, sobre tot a la zona del Bon Capó. Recordo que fa uns anys Greenpeace va fer un acte de protesta a l’Ampolla on s’estava construint un hotel que acabava to just al límit de la zona de la costa. També recordo una anècdota que en van contar sobre un xalet del costat mateix que portava molts d’anys intentant que li donessin permís per a construir una piscina. No ho va aconseguir. Mentre que l’hotel es va construir més prop del mar sense cap entrebanc. Poderoso caballero es don dinero...!
Per acabar una noticia positiva. El nou disc del grup ebrenc Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries: Oco! Una expressió molt nostra! Però el que més m’agrada de tot és que s’hagi tingut en conte la unitat cultural que representen les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat. Jo fa temps que ho defenso, com també penso que el Taula del Sénia ha estat una excel•lent iniciativa per unir uns territoris que mai s’haurien d’haver separat. Territoris com el dels antics hospitalers d’Amposta o el propi bisbat de Tortosa havien significat (i signifiquen) aquesta unió de territoris veïns que, políticament, estan integrats en 3 autonomies diferents: Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Però molts de cops, si no hi hagués en rètol que t’indica que entres o surts d’un d’aquests territoris, no aconseguiries diferenciar-los entre sí, al menys que fossis un expert en temes lingüístics. Sempre recordaré quan un bon amic de Vinaròs, Antoni Fabregat m’explicava quan el gran filòleg valencià va arribar a Vinaròs fent un treball de camp sobre les diferents parles del antic Regne de València. Em deia que s’havia emocionat al sentir parlar vinarossenc i que, fonèticament, no hi havia cap diferència entre aquest i els parlars d’Alcanar o Ulldecona.
No m’oblido: Felicitats als “Quicos”!

LA NOSTRA (les nostres?)

Un dels eslògans usats per TV3 és precisament “La nostra”. Però... la nostra? De qui?
Recordo que davant la situació partidista que va optar la televisió pública catalana arran del PHN, va ser un des motius de crítica per part dels que enteníem que, tot i formar part de Catalunya, la televisió del nostre país optava per jugar un paper molt proper a les tesis que defensava el darrer govern Pujol amb Mas i Puig al seu govern. Per tant he de respondre a la pregunta dient que de CiU! Perquè TV3 sempre ha estat supeditada als interessos de CiU, com també Catalunya Ràdio. Aquest anys, precisament se’n celebra el 25è aniversari des de que el govern Pujol donés llum verda a l’inici de les emissions.
I dic tot això perquè ahir vaig llegir que CiU demanarà al govern el motiu de la marxa d’Antoni Bassas, el director i locutor del programa Els Matins i que ho ha estat durant els darrers catorze anys. I jo sóc de l’opinió que la pregunta sobra. Crec que el que hauria de fer CiU és preguntar-li al Propi Bassas el perquè plega de Catalunya Ràdio. No crec que ningú més que ell podrà donar millor resposta a la pregunta.
El govern, en boca del conseller de Cultura i Mitjans de Telecomunicació, podrà dir la seva, però, tal vegada, el veritable motiu estarà molt lluny de conèixer-lo.
En aquest tipus de coses, normalment, es un seguit de circumstàncies que fan que una persona pugui prendre en un determinat moment una decisió tan important com la que ha pres l’Antoni Bassas. Potser darrerament no es trobava còmode a un mitjà que potser ja no el reconeixia com a propi. Potser, darrerament, alguna vegada, des de la direcció, li havien cridat l’atenció per decantar-se massa cap a una determinada posició política. Potser també perquè creu que ja ha cobert una etapa hi ha que buscar nous reptes a la seva carrera professional. Potser un cúmul de tot plegat... I finalment, també hi ha que dir-ho, perquè, segurament, ha rebut una oferta econòmica d’un altre mitjà on, segurament, podrà expressar millor les seves opinions sense cap tipus d’interferència, tal i com ho devia de fer abans!

“L’ERROR” D’AMILCAR BARCA

Avui a la contraportada del diari el Punt s’hi pot llegir un article de Josep Bayerri, tal com passa cada dos diumenges. Diu algunes coses força interessants. Una d’elles que l’aturada del transvasament a Barcelona és una cosa puntual i que dintre d’uns 10 anys quan l’àrea metropolitana guanyi un milió d’habitants més i hi torni haver un altre episodi de sequera, se’n tornarà a sentir a parlar. Igual que els transvasaments cap al sud... Una de les altres coses interessants que diu és que el riu Ebre és l’únic gran riu europeu que no té una ciutat important prop de la seva desembocadura. Normalment les grans aglomeracions de gent estan on hi ha la indústria i aquesta on s’hi troba l’aigua. A Catalunya això no passa... Potser Amilcar Barca, un conegut general cartaginès a qui se li atribueix la fundació de Barcelona (Barcino per aquella època) l’hauria tingut que fundar entre l’Aldea i Amposta, llavors ribes de la mar Mediterrània, ja que el delta que coneixem avui no existia.
Però la primera cosa que cal preguntar-se és si nosaltres mateixos, els que habitem les Terres de l’Ebre, voldríem tindré la indústria i l’aglomeració de gent. Costa molt d’imaginar-ho! I una gran urb no es crea un dia per l’altre, sinó que és fruit de molts i molts d’anys. Potencial en tenim, el que manca, com diu el propi Bayerri són infrastructures i també molta inversió pública.
Per acabar tornaré a fer menció de qui és per a mi un mestre. Diu que quan un polític d’aquestes terres ens demani que pot fer, el que cal és dir-li: “posar-te a treballar!”
A les Terres del Ebre li manca un líder amb solvència, potser com ho va ser al seu temps Marcel•lí Domingo. I uns polítics no tan supeditats als seus partits i amb moltes, moltes ganes de treballar pel territori!

BOUS

Sense voler treure mèrits a cap de les poblacions del nostre territori que organitzen bous per la festa major, parlar d’Amposta és sinònim de bous. I aquest any més que mai! Encara no sé sap el nombre de bous embolats que es faran a festes i que, pareix, marca la tendència a l’alça o a la baixa d’un any respecte els anteriors. Però dintre del mes de juliol hi ha dos esdeveniments que marcaran Amposta. No sé si per sempre i aquest any (que a més és el centenari de l’atorgament del títol de ciutat) serà recordat a les efemèrides dintre de cent anys més.
Per a començar i anar fent boca, el proper cap de setmana s’organitza el 5è Congrés Nacional de bous de corda (em sembla que de tot fan congressos!), amb la participació de diverses poblacions d’arreu de l’estat espanyol com Beas del Segura (Jaén), Chiva (Valància), Teruel, Pina de Ebro (Saragossa), Ontinyent (Alacant) , Carcabuey (Córdoba), Grazalema (Càdis) i la pròpia Amposta. Pareix que cada població tingui una modalitat diferent de fer el bou capllaçat i duran el congrés s’hi faran diverses exhibicions.
Però només una setmana més tard, les associacions antitaurines han convocat una manifestació també a Amposta i pretenen demostrar així que a la ciutat no tothom està a favor de la festa dels bous.
Recordo que fa 3 anys va fer-se una manifestació a favor dels bous amb la participació de diverses autoritats locals. A mi se’m va preguntar si hi aniria i vaig respondre que no. Ara tampoc no ho faré. Ja ho anuncio.
Quan a Amposta s’hi fan bous no hi vaig, podria dir (exagerant) que no sé on està la plaça! Però no deixo d’opinar que els bous són una tradició (llevat dels embolats que es van importar no fa gaires anys) I com a tal s’ha de respectar i no cal criticar a aquells que senten la festa per damunt de tot.
Parlar d’un nou model de festa major amb més alternatives per als que no els agraden els bous, seria ja un altre tema...