EN PERILL D'EXTINCIÓ

Després d’un parell de dies sense escriure, la veritat és que m’ha costat escollir un tema per poder opinar. Finalment he optat amb aquest títol de “en perill d’extinció” comentar dues noticies: una apareix al diari Público d’ahir i l’altra, entre d’altres, al Punt d’avui.
Público porta un extens informe que ocupa les pàgines 4, 5 i 6 del diari d’ahir. Amb el títol prou eloqüent de “Castigados por hablar su idioma” parla de les dificultats que tenen dintre del seu propi territori els català, l’euskera i el gallec. Hi ha opinions de diverses persones que conten les experiències viscudes en la seva vida. Hi posen exemples de quan se van casar que, el jutge volia imposar-los el castellà o les dificultats a l’hora de trobar impresos oficials a l’administració de l’estat redactats en un altre idioma que no sigui el castellà, etc. Conclusió: que segueixin fent manifestos en defensa del castellà perquè el que pareix és que té totes les de perdre davant els altres idiomes. Només faltarà que a sudamèrica els natius vulguin imposar les llengües precolombines!
Qui també està en perill d’extinció són els paratges verges de les nostres costes. Segons l’informe que va fer públic ahir Greeenpeace diversos espais del litoral marítim català es troben en pèssimes condicions. La majoria d’ells a les comarques del sud. És a dir del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Posen per exemple el litoral de l’Ametlla de Mar que amb el vist i plau de l’ajuntament que hauria pogut prescindir de l’antiga llei a aplicar la llei de costes més recent, ha optat en fer ull grossos davant el tema i permetre la degradació de la costa, sobre tot a la zona del Bon Capó. Recordo que fa uns anys Greenpeace va fer un acte de protesta a l’Ampolla on s’estava construint un hotel que acabava to just al límit de la zona de la costa. També recordo una anècdota que en van contar sobre un xalet del costat mateix que portava molts d’anys intentant que li donessin permís per a construir una piscina. No ho va aconseguir. Mentre que l’hotel es va construir més prop del mar sense cap entrebanc. Poderoso caballero es don dinero...!
Per acabar una noticia positiva. El nou disc del grup ebrenc Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries: Oco! Una expressió molt nostra! Però el que més m’agrada de tot és que s’hagi tingut en conte la unitat cultural que representen les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat. Jo fa temps que ho defenso, com també penso que el Taula del Sénia ha estat una excel•lent iniciativa per unir uns territoris que mai s’haurien d’haver separat. Territoris com el dels antics hospitalers d’Amposta o el propi bisbat de Tortosa havien significat (i signifiquen) aquesta unió de territoris veïns que, políticament, estan integrats en 3 autonomies diferents: Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Però molts de cops, si no hi hagués en rètol que t’indica que entres o surts d’un d’aquests territoris, no aconseguiries diferenciar-los entre sí, al menys que fossis un expert en temes lingüístics. Sempre recordaré quan un bon amic de Vinaròs, Antoni Fabregat m’explicava quan el gran filòleg valencià va arribar a Vinaròs fent un treball de camp sobre les diferents parles del antic Regne de València. Em deia que s’havia emocionat al sentir parlar vinarossenc i que, fonèticament, no hi havia cap diferència entre aquest i els parlars d’Alcanar o Ulldecona.
No m’oblido: Felicitats als “Quicos”!