SOBRE LA ENERGIA NUCLEAR (CARTA APAREGUDA A LA VANGUARDIA)

Sr. director del diari La Vanguardia,

L'editorial del diari que Vtè. Dirigeix, en la seva edició del dia 6 de juliol de 2008, titulat 'El debate nuclear' és, al nostre entendre, una mostra vivent de la ignorància i/o desinformació i/o demagògia i/o mala fe d'un editorialista. I que la direcció del diari hagi permés la seva publicació, demostra el poc rigor amb que es tracten les temàtiques referents a l'energia a casa nostra.

Anem a veure per què:

1.- La vinculació que l'editorialista de La Vanguardia fa de la solució a l'augment dels preus del petroli amb la generació d'electricitat nuclear, és voler conduir 'les aigües cap a un molí' (el de l'energia nuclear), quan a l'Estat Espanyol la generació d'electricitat amb derivats del petroli és cada vegada més baixa (a l'Informe del Sistema Elèctric de REE de 2006, es pot veure que a Espanya hi ha una potència instal·lada total de 78.754 MW, de la qual solament 6.647 MW corresponen a centrals tèrmiques de fuel/gas - , que varen generar 10.013 GWh, funcionant solament 2.025 hores/any). Per tant la influència del preu de petroli en la generació d'electricitat amb centrals tèrmiques convencionals és molt petita.


2.- L'editorialista de La Vanguardia vol fer veure que la tecnologia nuclear frueix de bona salut, citant alguns països que han iniciat la construcció de reactors, com ara els casos de Finlàndia, França, Bulgària i Romania. Si be és cert que un grup d'empreses fineses, altament consumidores d'energia elèctrica, van iniciar fa més de dos anys la construcció d'un reactor EPR de 1.600 MW, també és cert que a hores d'ara acumulen més de 2 anys de retards i el pressupost s'ha incrementat un 50%. França també ha anunciat l'inici de la construcció d'un nou reactor EPR, però les autoritats de seguretat nuclear varen paralitzar les obres fa unes setmanes. Per que fa a Bulgària, ha anunciat que reemprenia la construcció de la central nuclear nuclear de Belene, obra que va començar l'any 1985 i que es va paralitzar l'any 1992. Referent a Romania, la central nuclear de Cernavoda, començada a construir pel règim de Ceausescu, que inicialment havia de comptar amb 5 reactors, va finalitzar els treballs de la primera unitat l'any 1996, amb deu anys de retard. La segona unitat es va acabar de construir l'agost de 2007, amb un crèdit d'EURATOM. Si aquests són els exemples per fer creure a l'editorialista que l'energia nuclear frueix de bona salut, demostra la seva més absoluta ignorància del que està passant en el món de la indústria nuclear.

L'editorialista de La Vanguardia hauria de saber a finals de 2007 hi havia 439 reactors en funcionament - cinc unitats menys que el seu màxim històric de 2002 - amb una potència total de 371.700 MW. Un total de 117 reactors nuclears s'han tancat de forma permanent, amb una vida mitjana de 22 anys. La potència instal·lada del parc nuclear es va incrementar anualment, entre l'any 2000 i el 2004, en uns 3.000 MW, majoritàriament augmentant la potència de centrals ja existents i va disminuir a 2.000 MW anualment entre els anys 2004 i 2007. L'ús de l'energia nuclear es limita a un petit nombre de països del món. Només 31, o el 16% dels 191 estats membres de les NNUU, operen centrals nuclears. Els sis grans - EUA, França, Japó, Alemanya, Rússia, Corea de Sud - la meitat dels quals són estats amb armament nuclear, generen gairebé les tres quartes parts de l'electricitat nuclear al món. La meitat dels països nuclears del món es localitzen a Europa occidental i central i produeixen una tercera part de l'electricitat nuclear mundial. El màxim històric de 294 reactors funcionant a Europa occidental i Nordamàrica es va assolir l'any 1989. De fet, el declivi de la industria nuclear va començar fa molts anys, sense ser notada per la ciutadania.


3.- L'editorialista de La Vanguardia cita que hi ha sectors a la societat espanyola que manifesten que s'ha de replantejar la qüestió nuclear

Si be es cert que hi ha sectors de la societat espanyola que es manifesten a favor de noves nuclears (Feliciano Fidalgo, de CCOO, Felipe González, el Foro Nuclear, la patronal UNESA, etc.), els que així es manifesten, quan ho fan, demostren la seva més absoluta ignorància, o mala fe, sobre aquesta font d'energia, que si per alguna cosa serveix és per posar a disposició del humans quantitats considerables de Plutoni (element inexistent a la crosta de la terra, enormement radiotòxic i que és la matèria bàsica per fabricar de bombes atòmiques) i deixar-nos a nosaltres, i a les generacions que vindran, residus radioactius que ho seran durant centenars de milers d'anys. I això sense considerar tota la greu problemàtica ecològica i social de la part davantera del cicle del combustible nuclear (mineria de l'Urani, fàbriques de concentrats d'Urani, de transformació en hexafluorur d'Urani, d'enriquiment en el seu isòtop U-235, de combustible per als reactors).


4.- L'editorialista de La Vanguardia fa un seguit d'afirmacions que són lluny de la realitat. Així afirma:
- que l'energia nuclear i les energies renovables són compatibles,
- que l'energia nuclear és més neta que la que procedeix dels hidrocarburs, més rendibre i de ràpida implantació,
- que l'energia nuclear és una opció provada i més eficaç que la que procedeix de les energies renovables,

Afirmar que l'energia nuclear és compatible amb les renovables es amagar la realitat dels fets, doncs l'energia nuclear és incompatible amb les energies renovables, pel fet que ambdues són intensives en capital, cosa que vol dir que entren en conflicte quan els operadors d'un sistema elèctric decideixen reduir la potència de generació, donat que en algunes circumstancies, aquesta pugui arribar a superar la demanda. Tant si els operadors del sistema decideixen aturar la generació nuclear (generació a potencia fixa) com la generació renovable (generació a potencia variable), ocasionaran un bon problema econòmic als inversors que hagin invertit en la generació nuclear o renovable.

Afirmar que l'energia nuclear és més neta, més rendible i de més ràpida implantació que l'energia generada amb hidrocarburs és una pura mentida que els fets de la vida quotidiana desmenteixen, doncs l'energia nuclear és la font d'energia més bruta mai desenvolupada pels humans (residus que seran readioactius durant mil·lenis), menys rendible (si fos tan rendible com afirmen, com és que no hi ha inversors privats invertint en generació nuclear a casa nostra, ara que la liberalització del sistema elèctric ho permet?) i que més tarda en poder-se implantar, com l'experiència ha demostrat i continua demostrant.

Afirmar que l'energia nuclear és una opció provada i més eficaç que la que procedeix de les energies renovables és manifestar la més gran ignorància del món de l'energia. Si alguna cosa ha demostrat la nuclear és que després de 50 anys de desenvolupament tecnològic encara necessita tota mena de subvencions i tractes de favor (per què les companyies d'assegurances no asseguren el risc d'un accident nuclear?) per poder competir en el mercat de l'energia, a diferencia de les renovables que, si be s'han introduit amb polítiques d'afavoriment del seu mercat (com sempre s'ha fet amb totes les tecnologies energètiques), amb poc temps van convergint cap a preus de mercat, amb lo qual van deixant de necessitar mecanismes de suport. Per una altra banda, mentre el parc nuclear experimenta aturades de centrals (fent desaparèixer de cop i volta múltiples de 1000 MW d'una vegada), el parc de generació eòlic varia la seva potencia de generació all llarg del dia, però molt difícilment passa mai de milers de MW a zero.


5.- L'editorialista de La Vanguardia escampa el mite que hi ha un nou tipus de centrals nuclears, més segures, que minimitzen els residus, que són menys radioactius, que es poden reciclar.

Ens agradaria que qui ha escrit l'editorial que la direcció de La Vanguardia ha permès de publicar, ens ho demostrés amb fets concrets i exemples en funcionament que hi hagi al món. Nosaltres, que portem més de 30 anys en el camp de l'energia, no en sabem de cap.


6.- L'editorialista de La Vanguardia pontifica que aquestes noves centrals fan possible el desenvolupament sostenible, per què eviten l'emissió de gasos contaminants i tenen un cost energètic molt baix.

Sembla que l'editorialista de La Vanguardia identifica desenvolupament sostenible amb la no emissió de gasos contaminants. Però qualsevol persona mínimament informada sap que uns societat sostenible es basa en tres principis: a) el ritme d'ús dels recursos naturals no excedeixi els ritmes de regeneració, b) el ritme d'utilització dels recursos no renovables no excedeixi el ritme al qual es desenvolupen recursos renovables substitutius, c) el ritme d'emissió de pol·lució no excedeixi la capacitat d'assimilació del medi ambient.
Doncs bé, l'energia nuclear, basada en la fissió de l'U-235 no compleix cap dels tres requisits.

El desenvolupament sostenible es basa en l'aprofitament dels recursos naturals, a un ritme inferior al seu ritme de reposició, amb tecnologies netes i al servei de les comunitats locals. L'aprofitament de l'urani es fa consumint-lo (no es pot regenerar), es fa amb tecnologies brutes (grans quantitats de residus radioactius en tota les seva cadena tecnològica) i es fa al servei d'una casta de poder (la nucleocràcia) que l'única cosa que vol es exercir les seves ànsies de domini sobre la natura i les societats humanes.


7.- L'editorialista de La Vanguardia dona per fet que a Espanya continua existint la moratòria nuclear.

Amb aquesta afirmació l'editorialista demostra la seva més absoluta ignorància o la seva més absoluta mala fe, doncs a l'Estat espanyol, des que es va liberalitzar el mercat de l'electricitat, no existeix cap mena de moratòria nuclear, doncs si es llegeix el que diu la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico, veurem que diu: "En la generación de energía eléctrica, se reconoce el derecho a la libre instalación y se organiza su funcionamiento bajo el principio de libre competencia". Per tant, qui vulgui instal·lar una central nuclear a l'Estat espanyol ho pot fer, doncs no hi ha cap impediment per fer-ho, solament ha de cercar el capital i la tecnologia. La tecnologia es pot comprar ja que hi ha fabricants que en venen. El capital s'ha de cercar, si no se'n disposa, i els bancs no semblen pas molt entusiasmats en deixar-lo per aquestes aventures, Ja es varen escaldar amb la primera onada de construcció de nuclears. I, a més a més, ha de cercar un emplaçament on construir-la. Quin municipi de l'estat espanyol està disposat a permetre-ho?

Donar a entendre que encara hi ha moratòria nuclear és desconèixer la realitat o amagar-la. Un diari com La Vanguardia no hauria ni de desconèixer la realitat, ni molt menys amagar-la.


Esperem que, en honor al bon nom que el diari La Vanguardia te i hauria de mantenir, no es publiquin més editorials tan plens de despropòsits, que si alguna cosa fan, es contribuir a la desinformació dels seus lectors i mantenir l'estat d'analfabetisme energètic que el franquisme ens va deixar i que, per ara, la democràcia no ha pas contribuït a pal·liar.


Dr. Josep Puig, enginyer industrial
Portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear
Barcelona, 26 de juliol de 2008

LIONEL MESSI I LA SEVA PÀTRIA

Com no només de política viu l’home (o la dona), avui m’apeteix parlar d’esport, encara que molt directament relacionat amb la política. El diari esportiu “el 9” (l’únic en català) titula: “Indigna l’Argentina”. Evident ment parla de l’actitud de Lionel Messi que guarda silenci davant les pressions de l’AFA (la Federació Argentina de Futbol) El argentins s’haurien estimat més que a Messi se li hagués despertat l’amor a la pàtria i als colors de la seva selecció i hagués demanat al Barça de jugar els Jocs Olímpics de Pequín en detriment de la pretemporada y la fase prèvia de la lliga de campions.
I és cert que molts jugadors rendeixen més lluint la samarreta de la selecció nacional que la del seu propi club que és qui els paga (no vull dir que “els dóna de menjar” perquè en tot cas, menjarien llagostins, caviar i “foi” tots els dies)
Però la pàtria no ho és tot. Cada cop hi ha més gent que sé sent enganyat per la mateixa o per les persones que la representen. O sigui, els governants. De vegades se’ns volen fer veure coses de forma distorsionada i des de la perspectiva que ells volen. Hi ha que saber triar i posats a fer-ho, triar bé!
Finalment, la FIFA, el màxim òrgan del futbol mundial ha dit que Messi ha d’anar a “lluitar” pel seu país per intentar emportar-se la medalla d’or per l’Argentina.
Acabaré amb una frase de un tal Ángel González Soto, un senyor que vaig conèixer quan tenia uns 15 anys a Tarragona i crec que ell era de Sòria. Un dia li vaig sentir dir: “Patria y tripa tienen las mismas letras; mientras que la tripa esté contenta, que le den a la patria”. Potser és d’aquelles frases que “políticament no són correctes”, però de ben segur que més d’un estarà d’acord amb l’expressió!

PEPE I APEL•LES

Avui no he pogut deixa de traçar el paral•lelisme entre Josep Bonaparte (més conegut per Pepe Botella) y l’Apel•les Cardo Rovira, el germà del vice-president de la Generalitat de Catalunya.
I és que el diari el Punt d’avui, a la pàgina 35, a l’efemèrides del dia, parla de la fugida de Madrid de l’anomenat amb anterioritat Josep Bonaparte, germà de l’emperador francès Napoleó Bonaparte que l’havia fer rei d’Espanya quan Ferran VII va tenir que marxar exiliar a la Guerra del Francès. De França va arribar fins la capital d’Espanya per tenir que abandonar-la quan l’exercit espanyol va guanyar als “gavatxos” a la batalla de Bailen (Jaén)
Mentre que l’Apel•les Carod Rovira farà un viatge més o menys a l’inrevés, des de Cambrils, el Baix Camp, anirà a fer “d’ambaixador” de la Generalitat a París, la capital de França, gràcies al nomenament del seu germà Josep Lluís, ara “destronat” d’ERC i segon “capità” de la Generalitat.
Europa està vivint un llarg període de pau i entre Espanya i França ja fa quasi dos segles que no hi ha cap tipus de conflicte armat. Així cal esperar que quan Apel•les abandoni París no hagi de ser a la força, sinó per altres circumstàncies molt més pacífiques.

CAL LA INDUSTRIALITZACIÓ A LA NOSTRA TERRA?

A La Veu de l’Ebre d’aquest cap de setmana hi ha una entrevista al professor de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa, autor del llibre “Catalunya, país emergent” amb un titular que, en si mateix, crec que toca directament el “voraviu” de la gent del territori: “Voleu indústria o preferiu viure de l’arròs subvencionat i del turisme?”
En diverses ocasions he parlat sobre el tema, sobre el potencial de les Terres de l’Ebre i sempre he dit una cosa “ens ho em de creure!”
No només l’arròs està subvencionat, també les oliveres i pareix que també ho volen fer amb els cítrics per a que aquests siguin rendibles per al pagès.
Si d’agricultura parlem cal dir que ja s’estan fent passos ferms per a que els nostres productes siguin competitius. De vegades potser no amb el preu, però si amb la qualitat. A la zona tenim diversos productes sortits directament de la terra amb denominació d’origen o bé de qualitat. No cal enumerar-los una vegada més...
Sobre el turisme, penso que estem en un procés de “normalització”. Vull dir amb això que la crescuda ha estat important en els darrers anys, atrets bàsicament pel potencial del nostre Delta de l’Ebre. La dàrsena acabada d’inaugurar a la Ràpita és un bon actiu per atreure turisme de qualitat que poden acabar establint al port dels Alfacs les seves segones residències. Altres certàmens apareguts en els darrers 10 o 15 anys com la Festa del Renaixement de Tortosa o la Fira de la Terrissa de la Galera, també han significat fets importants per atreure visitants de fora de casa nostra (avui mateix un company de treball em deia sobre la fira de la terrissa que ha fet ubicar la Galera al mapa) Sense oblidar la fira de fibres vegetals del Mas de Barberans o el mercat iber d’Alcanar o la Móra Morisca de la capital de la Ribera d’Ebre.
Amposta, dintre dels actes commemoratius del centenari de l’atorgament del títol de ciutat vol recrear un mercat de principis del segle XX. Del seu èxit depèn que hi pugui haver continuïtat o no. Però seria bo trobar una “altra” festa diferent a les festes majors que poguessin portar turistes a la capital del Montsià.
En quan a la indústria, penso que és fonamental per al creixement de les nostres comarques i, també s’ha de dir, per acabar de projectar les nostres terres més enllà de Catalunya. De moment s’han creat molts polígons industrials, però s’han omplert de molta indústria i tallers de gent de la zona. Cal que les inversions siguin de fora. I cal que siguin indústries de qualitat. No ens val qualsevol tipus. Però per això també s’ha d’estar preparat i el món de l’ensenyament amb els cicles formatius té molt a dir. Si no hi ha gent preparada, amb la indústria vindrà molta gent de fora. I per un consta és bo, perquè el creixement demogràfic també és positiu, però cal que els llocs qualificats siguin per a ebrenques i ebrencs amb la preparació adient.