LIONEL MESSI I LA SEVA PÀTRIA

Com no només de política viu l’home (o la dona), avui m’apeteix parlar d’esport, encara que molt directament relacionat amb la política. El diari esportiu “el 9” (l’únic en català) titula: “Indigna l’Argentina”. Evident ment parla de l’actitud de Lionel Messi que guarda silenci davant les pressions de l’AFA (la Federació Argentina de Futbol) El argentins s’haurien estimat més que a Messi se li hagués despertat l’amor a la pàtria i als colors de la seva selecció i hagués demanat al Barça de jugar els Jocs Olímpics de Pequín en detriment de la pretemporada y la fase prèvia de la lliga de campions.
I és cert que molts jugadors rendeixen més lluint la samarreta de la selecció nacional que la del seu propi club que és qui els paga (no vull dir que “els dóna de menjar” perquè en tot cas, menjarien llagostins, caviar i “foi” tots els dies)
Però la pàtria no ho és tot. Cada cop hi ha més gent que sé sent enganyat per la mateixa o per les persones que la representen. O sigui, els governants. De vegades se’ns volen fer veure coses de forma distorsionada i des de la perspectiva que ells volen. Hi ha que saber triar i posats a fer-ho, triar bé!
Finalment, la FIFA, el màxim òrgan del futbol mundial ha dit que Messi ha d’anar a “lluitar” pel seu país per intentar emportar-se la medalla d’or per l’Argentina.
Acabaré amb una frase de un tal Ángel González Soto, un senyor que vaig conèixer quan tenia uns 15 anys a Tarragona i crec que ell era de Sòria. Un dia li vaig sentir dir: “Patria y tripa tienen las mismas letras; mientras que la tripa esté contenta, que le den a la patria”. Potser és d’aquelles frases que “políticament no són correctes”, però de ben segur que més d’un estarà d’acord amb l’expressió!