Tampoc és per llençar les campanes al vol! Però sempre és més que menys... Dintre del suplement “Estiu”, divendres 15, tot coincidint amb el dia de la festa gran d’Amposta, van fer el primer lliurament, el núm. 1 del que es suposa vol ser un recorregut per les comarques de Catalunya i altres de parla catalana, com veurem més tard. L’apartat es diu “L’escapada en cotxe” i el dedica a la comarca del Montsià amb el títol de “Tres paisatges diferents en una sola comarca”. Il•lustra l’escrit (que no explica gaires detalls) un petit mapa de la zona i la Casa de Fusta, dintre del Parc Natural del Delta de l’Ebre. També hi ha alguns telèfons i pàgines web d’interès.
Dissabte 16 ens fan el següent lliurament. Aquest cop de la comarca del Baix Ebre i amb el títol de Tortosa, la cinquena capital catalana. El format és el mateix i a la fotografia surt la façana fluvial de l’Ebre, amb la vista de la part superior de la catedral.
Ahir diumenge, ens regalen la ruta número 3 i aquest cop ens suggereixen visitar la comarca del Matarranya: Una comarca terolesa de parla catalana. La foto és de l’escalinata que porta a la basílica de Santa Maria de Vall-de-roures.
Finalment, avui, ens porten a la comarca de la Terra Alta: Del plaer del vi, al record de la guerra. Il•lustra l’article el celler de César Martinell de Gandesa, una de les meravelles de Catalunya segons la votació popular que va promoure l’associació Capital de la Cultura Catalana.
Sense cap mena de dubte, aquest darrer títol és el que més m’ha agradat. És, per a mi, el que millor defineix una comarca. El primer que dediquen al Montsià, també és prou il•lustratiu, però el mateix podria haver-se emprat quan parla del Baix Ebre. Quantes vegades hem comentat nosaltres sobre la diversitat del nostre paisatge: “De la mar a la muntanya en poc més d’una hora”. I a més el riu, les planes, etc.
Cal esperar que demà sortirà la Ribera d’Ebre i, tot seguit, el Priorat.
Al meu altre blog: El Tossal dels Tres Reis, també hi surten rutes de les nostres comarques (inclosa la del Matarranya i també del Maestrat valencià), amb més fotografies i molts més detalls que no ho fa el Periódico.
També cal recordar, encara que ningú m’ho hagi reconegut (i mentre d’altres es penjaven les medalles), que vaig ser jo qui va denunciar el lamentable estat dels cellers de Gandesa i el Pinell de Brai (el Periódico em va publicar una foto denúncia del de la capital de la Terra Alta)
dilluns, 18 d’agost del 2008
diumenge, 17 d’agost del 2008
EL PENÚLTIM CANTADOR
Alguna cosa s’està acabant. Si vas a mirar com tantes altres que han suposat totes les tradicions de les nostres terres i que avui només sobreviuen a les festes (plantada i sega de l’arròs, per exemple) Parla de la jota improvisada. I ho dic perquè ahir, per primer cop en molts i molts d’anys, el Teixidor (Josep Guarch –l’Aldea 1931) no va ser present el dia de l’homenatge als majors de 80 anys que com cada any es celebra a Amposta dintre de la seva festa major.
La veritat sigui dita és que moments abans d’assistir-hi, precisament, hi pensava: “Potser aquest any Teixidor ja no hi serà...”. I és que el darrer cop que el vaig veure, el dia 17 de maig a 3a trobada de grups de jota de les Terres de l’Ebre a Amposta que aquest anys, degut a la pluja va tenir lloc a l’auditori de la Lira Ampostina, ja el vaig veure molt cansat i amb cara de tenir poca salut.
Ara com ara, ja només queda Josep Arasa “Joseret” (Tortosa 1950) Aquest és el darrer cantador que encara improvisa la lletra de les seves cançons. N’hi ha d’altres que canten, com el grup folklòric tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, però les lletres de les seves cançons ja no són improvisades.
I sempre acompanyats per la rondalla, no ens oblidéssim de la rondalla.
De jove, al meu poble era tradicional la participació del “Canalero” (Josep Garcia –Roquetes 1941-Tortosa 2005) a la festa anual dels “quintos”. Recordo perfectament l’any que jo ho vaig ser i com els meus companys de lleva em van encarregar la tasca d’anar al costat d’ell per a explicar-li qui era qui i “ajudar-lo” a l’hora de composar les lletres i com a l’arriba a la plaça del mercat li va cantar al meu amic Paco d’Ulldecona que, tot just, acabava d’arribar.
Si voleu saber alguna cosa més sobre els cantadors de jota improvisada de l’Ebre, us recomano dues pàgines (una d’elles un treball fet per la canareva Carme Ferré Pavia, germana del meu amic Arturo.
http://www.bertsozale.com/topaketak2003/dokumentua_178.pdf
http://www.beaba.info/modules.php?name=topMusic&op=artist&idartist=140
La veritat sigui dita és que moments abans d’assistir-hi, precisament, hi pensava: “Potser aquest any Teixidor ja no hi serà...”. I és que el darrer cop que el vaig veure, el dia 17 de maig a 3a trobada de grups de jota de les Terres de l’Ebre a Amposta que aquest anys, degut a la pluja va tenir lloc a l’auditori de la Lira Ampostina, ja el vaig veure molt cansat i amb cara de tenir poca salut.
Ara com ara, ja només queda Josep Arasa “Joseret” (Tortosa 1950) Aquest és el darrer cantador que encara improvisa la lletra de les seves cançons. N’hi ha d’altres que canten, com el grup folklòric tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, però les lletres de les seves cançons ja no són improvisades.
I sempre acompanyats per la rondalla, no ens oblidéssim de la rondalla.
De jove, al meu poble era tradicional la participació del “Canalero” (Josep Garcia –Roquetes 1941-Tortosa 2005) a la festa anual dels “quintos”. Recordo perfectament l’any que jo ho vaig ser i com els meus companys de lleva em van encarregar la tasca d’anar al costat d’ell per a explicar-li qui era qui i “ajudar-lo” a l’hora de composar les lletres i com a l’arriba a la plaça del mercat li va cantar al meu amic Paco d’Ulldecona que, tot just, acabava d’arribar.
Si voleu saber alguna cosa més sobre els cantadors de jota improvisada de l’Ebre, us recomano dues pàgines (una d’elles un treball fet per la canareva Carme Ferré Pavia, germana del meu amic Arturo.
http://www.bertsozale.com/topaketak2003/dokumentua_178.pdf
http://www.beaba.info/modules.php?name=topMusic&op=artist&idartist=140
dijous, 14 d’agost del 2008
UN "CANAREU" A PER UNA MEDALLA DE NATACIÓ
Quan per televisió he escoltat que una nedador veneçolà es deia “Subirats Altés” i que era d’origen “espanyol” no he pogut de deixar de pensar que podia ser d’origen “català” i de ben prop d’aquí. Així que fa uns moments he entrat a Internet per a veure si hi posava alguna cosa més d’ell. I “voila!” resulta que la seva mare és de Viladecans i el seu pare d’Alcanar! I a més de nom es diu Albert (http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Subirats_Altes)
Avui tenia que mesurar-se a Michael Phelps, però a hores d’ara no sé dir com li anat la prova. Pareix que la seva especialitat siguin els 10 metres papallona, prova en la que va aconseguir la primera medalla de bronze per a la natació veneçolana.
Com a bon “català” és fanàtic del Barça i un enamorat de Messi.
Que tingui molta sort!
Avui tenia que mesurar-se a Michael Phelps, però a hores d’ara no sé dir com li anat la prova. Pareix que la seva especialitat siguin els 10 metres papallona, prova en la que va aconseguir la primera medalla de bronze per a la natació veneçolana.
Com a bon “català” és fanàtic del Barça i un enamorat de Messi.
Que tingui molta sort!
UN PICASSO A AMPOSTA
Ahir a les 8 del vespre, a la sala d’exposicions de Caixa Tarragona, es va inaugurar una exposició en la qual hi havia un Picasso, però també dos Miró, un Tàpies, un Modest Cuixart, un Isidre Nonell, un Francesc Gimeno, Josep Niebla i també hi era representada l’obra d’altres artistes de casa nostra com Joan Rebull, Emili Bonet (amb una pintura i dues escultures) César Estrany, Manuel Margalef, Manel Marquès, Jaume Rocamora, Agustí Vizcarro, etc.
Una exposició on tothom va coincidir que era un regal. Cal dir que algunes de les obres exposades estan a la venda i que l’exposició romandrà oberta fins al final de festes.
En l’acte d’inauguració, després de la presentació i els agraïments a tots aquells que l’han fet possible per part del seu responsable Robert Rallo, va prendre la paraula el representant del Senat espanyol i, finalment l’alcalde d’Amposta. La regidora de cultura que també hi era present, no en va fer-ne ús (de la paraula)
Cal dir que el senador, sempre tan protocol•lari, en les seves salutacions va ometre els regidors que eren presents a la sala... serà que no eren del seu partit?
Per cert, no es coneix la propietat dels quadres exposat, la qual cosa dóna peu a tot tipus de conjectures. Potser alguna d’aquestes obres pertanyerà a la col•lecció privada d’algun ampostí?
Una exposició on tothom va coincidir que era un regal. Cal dir que algunes de les obres exposades estan a la venda i que l’exposició romandrà oberta fins al final de festes.
En l’acte d’inauguració, després de la presentació i els agraïments a tots aquells que l’han fet possible per part del seu responsable Robert Rallo, va prendre la paraula el representant del Senat espanyol i, finalment l’alcalde d’Amposta. La regidora de cultura que també hi era present, no en va fer-ne ús (de la paraula)
Cal dir que el senador, sempre tan protocol•lari, en les seves salutacions va ometre els regidors que eren presents a la sala... serà que no eren del seu partit?
Per cert, no es coneix la propietat dels quadres exposat, la qual cosa dóna peu a tot tipus de conjectures. Potser alguna d’aquestes obres pertanyerà a la col•lecció privada d’algun ampostí?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)