CIUTADANA EXEMPLAR

Ahir, Diari Ebre (de Tarragona), va considerar com a principal notícia de portada la denúncia que va fer la propietària d’una cafeteria d’Amposta als Mossos d’Esquadra, per, segons ella, una actuació “desproporcionada”. Em sembla que, amb aquesta decisió, el rotatiu “eleva” a la categoria d’heroïna a la senyora Encarnación Benimuslem, que aquest és el seu nom.
Ja sé sap que, de vegades, els mitjans de comunicació converteixen amb herois a ciutadans de peu, només que s’ho proposin. I crec que el Diari, ahir, de forma conscient o inconscient, va convertir a aquesta senyora amb la paladina dels qui estan en contra dels Mossos d’Esquadra que són, al cap i la fi, els que vetllen per la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Aquest mateix matí, la propietària d’un establiment del barri on la senyora Benimuslem té la seva cafeteria (Twister) m’ha dit que ja fa molts d’anys que la coneix i que és una “descarada”. Bé, aquest podria ser un dels apel•latius. Aquesta senyora no és, precisament, una ciutadana exemplar!

L’establiment es va obrir l’any 2007 on abans hi havia hagut una agència d’assegurances. Van fer obres de condicionament del local sense ni avisar a la comunitat de propietaris de l’edifici. El morter el feien dintre d’una furgoneta i hi treballaven fora de les hores de la jornada laboral normal. La qual cosa fa pensar que molt legals no ho devien de ser. Els aparells d’aire condicionat estan a l’altura del terra i la única porta que hi ha al local obre cap a dins, incomplint la normativa. La comunitat de propietaris va presentar una queixa als responsables de l’ajuntament el març de l’any passat i no ha rebut cap resposta. Ni les gestions fetes davant del defensor del ciutadà han donat fruits. Hi ha connivència entre l'equip de govern i ella?
Des de que està la cafeteria, sempre s’hi poden veure cotxes mal estacionats, fins i tot en sentit contrari de la circulació del carrer (el de la propietària hi està sovint) De vegades, els mateixos cotxes marxen del lloc seguit el sentit contrari del carrer. Els passat mes de novembre, la companyia subministradora de la llum li va tallar (segurament que per manca de pagament del rebut, no?)
Al portal del bloc d’habitatges es podien trobar habitualment joves fumant algun tipus de substància estupefaent. I ho dic així de clar, perquè les burilles les tiraven a terra i només calia mirar... Molts de cops, aquest joves eren menors de edat!
I per a que no hi hagin malentesos, no dic ni he dit mai que aquesta droga fos venuda pels propietaris de l’establiment, però si per algú que el freqüentava. I no si fos així, no s’explica com els nois que la consumien solien ser grups diferents, encara que en alguns casos, repetien...

Però la part més visible de la il•legalitat és la terrassa d’estiu que es va col•locar al bar el passat més de juliol. Segons el propi regidor de Governació de l’ajuntament, es va pagar la taxa d’ocupació de la via pública fins el 31-10-2008 (el normal hauria segut fins el 30 de setembre) Però avui encara hi és. I això que, com he dit, ho coneix el regidor i també els comandaments de la policia local.
Però tornem als Mossos. Com es mesura el grau de l’actuació per a saber si es van propassar. Jo, el que tinc clar és que l’actuació dels Mossos ve donada perquè tenen indicis de que es realitzen accions il•legals. I per a que hi hagués els desplegament com el que hi va haver, és que els indicis devien de ser importants (i més si tenim en compte que també hi va participar la policia local) Aquest blog va donar la primícia de l’actuació el mateix dia que es va produir, o sigui, el 7 d’aquest mes. Es estrany que la denuncia que la propietària va posar al jutjat la fes, pràcticament una setmana després (intueixo llegir com a data de la denuncia el 13 de febrer) Aquestes coses es solen fer a “cop calent”. Més enllà sembla més premeditat que una altra cosa.

I he de donar una darrera dada: jo visc al mateix bloc d’habitatges i res no em va impedir seguir dormint.

RECURSOS

Per “anar” per la vida, fan falta recursos... I no només recursos econòmics, què també, sinó “tenir una sortida per a cada situació més o menys difícil”. És el que va fer ahir Mariano Rajoy quan sé li va preguntar sobre el finançament il•legal del PP: “El PP no s’ha finançat amb aquesta trama, pel que jo sé”. I, s’ha finançat d’una altra trama, encara no descoberta? I si ell no ho sap? O si fa com aquell que no ho sap? És una manera de “preparar el terreny” en el cas de que la fiscalia demostri que, efectivament, el PP s’ha finançat amb les comissions d’obres assignades a dit, de factures emeses per “empreses tapadora”, etc.
Recordo que jo, quan anava a Andorra i de tornada em paraven a la duana, feia servir un recurs semblant. Quan la policia em preguntava “si tenia res què declarar”, els hi contestava: “Pèl que jo sé, no”. No em van trobar mai res, segurament, perquè tampoc ho portava, però, d’haver-ho trobat els hi hauria dit: “Ah!, això es tenia que declarar?”. La multa, segurament, me l’haurien posat igual! Però jo no feia com aquell que anava a Andorra i tornava carregat de productes tecnològics de darrera generació, perfums, òptica, etc. I quan li preguntaven que portava al maleter, responia: “Pinso per a les gallines”. I si li demanaven d’obrir-lo i li trobaven tot allò que pretenia treure de contraban, responia: “Què passa? Jo els hi tiro. Si no s’ho mengen, és el seu problema...”.
Un altre recurs emprat pels populars és la cortina de fum que han fet servir per a desviar l’atenció dels seus problemes, incidint en la trobada que van tenir el ministre Bermejo i el jutge Garzón duran la cacera de Jaén. Això m’ha fet recordar quan ara farà quatre anys, el grup municipal socialista d’Amposta va denunciar una sèrie d’irregularitats urbanístiques que s’havien produït: construcció del magatzem d’Arayo, caseta de l’ara alcalde Manel Ferré, etc. Llavors, el fotògraf de la Veu de l’Ebre, quan va anar a fer la foto d’aquesta caseta es va equivocar i a la portada del setmanari va sortir-ne una altra. Lluny d’acceptar les irregularitats, CiU, es va aferrar a l’error fotogràfic (reconegut pel llavors director Josep Maria Arasa), per “posar a parir” els socialistes.
Primícia: Properament igual hi ha notícies relacionades amb el tema (?)

DESESPERACIÓ I CANVI D’ESTRATÈGIA AL PP

Ha d’estar molt desesperat el PP per pensar amb Ruiz-Gallardón com a possible candidat a la Moncloa. Fins i tot, tal com ho anunciava el Periódico d’ahir, comptaria amb el beneplàcit de José Maria Aznar.
Dintre del PP, es veu Gallardón com un moderat, més en la línia del que representa la dreta europea i molt allunyat de les tesis més conservadores de la dreta espanyola (la dreta extrema de la que es parla de vegades) Sobre tot seria el PP de Madrid (controlat per la seva rival més que companya de partit, Esperanza Aguirre qui no ho veuria gens en bons ulls.
Prova evident del que estic dient, és que la opinió, reflectida en consultes fetes a diferents mitjans, el favorit entre els militants i simpatitzants és Rodrigo Rato, una vegada descartada la pròpia Aguirre o altres noms il•lustres del panorama política popular: Aguirre, Camps, Zaplana, Acebes, Mayor Oreja, etc.
I és que els darrers afers estan esquitxant, sobre tot, les comunitats de Madrid i València. I cada dia hi ha novetats. Avui mateix he escoltat a la ràdio (Cadena Ser), tot anant cap a casa a primera hora de la tarda que, l’entramat d’empreses constituïdes a l’entorn de Correa, tenia com dels seus objectius defraudar a l’Hisenda Pública amb factures falses, confeccionades entre elles. Res de nou, però no per això deixa de ser greus si es té en compte de que s’ha creat a l’entorn d’homes molts propers a la direcció del PP, el segon partit en importància i que és, avui per avui, l’única alternativa al PSOE per a governar Espanya. L’exemple del PP no és gens bo. Ara el que fa falta, es veure la reacció del seu electorat!
Tornant a Ruiz Gallardón, si fessin una enquesta sobre quin candidat prefereixo per a liderar el PP, senzillament, no respondria, ja que no em toca a mi expressar-me en aquest sentit. Ara bé, de tots els candidats el PP, el meu parer, és el menys dolent de tots. I és que, malgrat tot, a Gallardón també se li han vist tics autoritaris propis d’un dirigent de la dreta, a pesar dels seus orígens i la ideologia familiar, molt allunyada del que va significar l’ideari franquista duran la dictadura.
Però si el PP “es rebaixa” a nomenar Gallardón com a successor de Rajoy, caldrà estar molt atents (encara més?) al futur panorama polític. ¿Farà Galardón un gir ideològic cap a la part més dretana del parit, allí on es solen situar la majoria dels seus militants? O bé serà el PP el qui faci realment la transició ideològica cap al un centre-dreta més moderat?

(L'acudit és del Ferreres, al Periódico de Catalunya d'ahir)

DE PONTS I PASSAREL•LES

Article publicat avui a Vinaròs News.

Quan es parla d’Amposta, la primera imatge que ens ve al cap és la del pont penjant sobre el riu Ebre. El pont, obra de l’enginyer J. Eugenio Ribera, es va construir entre 1915-1921 i, des de llavors és el símbol de la ciutat. Però el que per aquell temps significà la utilització de la més nova tecnologia, ara, en el segle XXI, el sistema de construcció ha quedat totalment desfasat i, de fer-se ara, de ben segur que es faria d’una altra manera, més funcional i adequada a les necessitats i als temps.
Des de la seva inauguració, l’episodi més difícil que li va tocar viure va ser la Guerra Civil, on es va tirar per terra per a dificultar el pas de l’exercit franquista. Des de llavors fins ara, el manteniment que sé li havia anat fent, era més aviat poc.
Es va arribar a un moment que l’estat de degradació era notable i la dificultat de la restauració més que considerable. L’ajuntament d’Amposta reclamava un reparació urgent i, fins no fa gaire, els diferents governs de l’Estat (ja que la propietat del mateix correspon al govern central) havien desatès les peticions. Fins que arriba el govern de Zapatero i hi destina per a la seva remodelació un total de 3 milions d’euros (500 milions de pessetes) L’execució havia de fer-se en un període d’un any (febrer 2007-febrer 2008)
Però només començar les obres, els tècnics se’n adonen que les deficiències estructurals del pont penjant eren molt més greus que el que a priori es pensava. Així que de seguida van incrementar la seva dotació amb 2 milions d’euros més (un 66 % extra) i van fixar un altre termini per acabar: 30 de novembre de 2008.
Però les dificultats anaven creixent i cada cop que es treia una dels cables que sustenta el pont, havia que mesurar-lo i demanar-ne la construcció d’un de nou a Alemanya i portar-lo fins a Amposta amb un transport especial.
Però mentre, els comerciants de la zona: dos restaurants, tres bars, una armeria, una botiga de llaminadures, una botiga de roba infantil, una tenda re regals i complements, etc. es van començar a posar neguitosos i van fer pressió davant les autoritats locals en busca d’una resposta que no podien donar. I a manca de respostes convincents, van decidir passar a l’acció fent allò que tant agrada als “convergents”: intoxicar” l’opinió pública i prometre’ls la Lluna a canvi del retard. Així, el senador espanyol i exalcalde de la població Joan Maria Roig va arribar a demanar compensacions pel retard molt abans de que es complís el nou termini d’execució. Data que, tant l’ajuntament com Roig coneixien perfectament. Madrid els respongué que “donar compensacions als afectats seria crear un precedent perillós”. El mateix govern d’Amposta hauria pogut pagar indemnitzacions quan, l’any 2007, abans de les eleccions, va reformar el carrer del Grau deixant l’accés als carrers tant estrets que els cotxes tocaven a terra quan volien entrar o sortir del carrer (imagineu-vos els camions!) Més tard, tot i que l’actual alcalde Ferré no ho volia reconèixer públicament duran la campanya electoral, van tenir que retocar aquests accessos per a facilitar el gir als vehicles.
Però els equips de govern d’Amposta (l’anterior i l’actual) es caracteritzen per incomplir sistemàticament el que s’acorda en els plens. Ja siguin mocions dels grups de l’oposició, ja siguin els seus propis pressupostos d’inversions (l’any 2008 no va arribar ni al 20 % d’execució del que s’havia previst)
Deu de fer uns quatre anys, el grup municipal del PSC d’Amposta va presentar una moció a instàncies de l’únic alcalde socialista que hi va haver a la ciutat (Josep Maria Simó -1983-1987-) Es demanava l’arranjament d’una passarel•la de vianants construïda en la seva època d’alcalde que uneix els barris del Pla d’Empúries (separat d’Amposta per un barranc) amb el del Grau. Els habitants dels Pla d’Empúries la utilitzaven per anar a la fleca, a la carnisseria, per agafar l’autobús o assistir a l’església per escoltar missa.

L’anterior equip de govern ens va afirmar que la passarel•la estava reparada. Però la veritat és que, després de veure les deficiències estructurals que patia, va donar una ma de pintura a les dues puntes i la va quedar igual com estava.
Esta vist que fins que no entre un govern socialista a Amposta, aquesta passarel•la no s’arranjarà. Segurament, després, CiU, donarà les culpes al futur govern si hi ha més retards dels previstos. Els de CiU no tenen mai culpa de res!