dilluns, 16 de febrer del 2009
DESESPERACIÓ I CANVI D’ESTRATÈGIA AL PP
Ha d’estar molt desesperat el PP per pensar amb Ruiz-Gallardón com a possible candidat a la Moncloa. Fins i tot, tal com ho anunciava el Periódico d’ahir, comptaria amb el beneplàcit de José Maria Aznar.
Dintre del PP, es veu Gallardón com un moderat, més en la línia del que representa la dreta europea i molt allunyat de les tesis més conservadores de la dreta espanyola (la dreta extrema de la que es parla de vegades) Sobre tot seria el PP de Madrid (controlat per la seva rival més que companya de partit, Esperanza Aguirre qui no ho veuria gens en bons ulls.
Prova evident del que estic dient, és que la opinió, reflectida en consultes fetes a diferents mitjans, el favorit entre els militants i simpatitzants és Rodrigo Rato, una vegada descartada la pròpia Aguirre o altres noms il•lustres del panorama política popular: Aguirre, Camps, Zaplana, Acebes, Mayor Oreja, etc.
I és que els darrers afers estan esquitxant, sobre tot, les comunitats de Madrid i València. I cada dia hi ha novetats. Avui mateix he escoltat a la ràdio (Cadena Ser), tot anant cap a casa a primera hora de la tarda que, l’entramat d’empreses constituïdes a l’entorn de Correa, tenia com dels seus objectius defraudar a l’Hisenda Pública amb factures falses, confeccionades entre elles. Res de nou, però no per això deixa de ser greus si es té en compte de que s’ha creat a l’entorn d’homes molts propers a la direcció del PP, el segon partit en importància i que és, avui per avui, l’única alternativa al PSOE per a governar Espanya. L’exemple del PP no és gens bo. Ara el que fa falta, es veure la reacció del seu electorat!
Tornant a Ruiz Gallardón, si fessin una enquesta sobre quin candidat prefereixo per a liderar el PP, senzillament, no respondria, ja que no em toca a mi expressar-me en aquest sentit. Ara bé, de tots els candidats el PP, el meu parer, és el menys dolent de tots. I és que, malgrat tot, a Gallardón també se li han vist tics autoritaris propis d’un dirigent de la dreta, a pesar dels seus orígens i la ideologia familiar, molt allunyada del que va significar l’ideari franquista duran la dictadura.
Però si el PP “es rebaixa” a nomenar Gallardón com a successor de Rajoy, caldrà estar molt atents (encara més?) al futur panorama polític. ¿Farà Galardón un gir ideològic cap a la part més dretana del parit, allí on es solen situar la majoria dels seus militants? O bé serà el PP el qui faci realment la transició ideològica cap al un centre-dreta més moderat?
(L'acudit és del Ferreres, al Periódico de Catalunya d'ahir)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada