COMUNICAT DE LA PLATAFORMA "JUICIO A AZNAR"

El sábado 21 de febrero se ha vuelto a reunir la Plataforma Juicio a
Aznar para concretar la fecha y los detalles de la presentación de la
querella contra José María Aznar y otros miembros de su gobierno
durante la invasión de Iraq. Será el día 27 de marzo de 2009, y se
presentará ante la Sala Segunda de lo Penal del Tribunal Supremo.

La querella refleja tres grupos de delitos que el ex presidente del
gobierno, José María Aznar, habría cometido con la participación de
España en la guerra de Irak en 2003.

Uno, por crímenes de guerra. Otro, por la violación del artículo 63
de la Constitución, que dice que es el Rey, previa autorización de
las Cortes Generales, a quien corresponde declarar la guerra y hacer
la paz.

Y el tercero, que vincula directamente la participación de España en
Irak con los atentados del 11 de Marzo.

La Plataforma Juicio a Aznar hará público en los próximos días la
forma en la que cualquier ciudadano podrá adherirse formalmente con
su firma a la querella, sea cual sea su lugar de residencia.

Además, en la reunión de hoy se ha decidido la convocatoria de un
acto público contra la impunidad durante la segunda quincena de
Marzo, coincidiendo con el sexto aniversario de la invasión de Iraq,
y en el que participarán destacadas personalidades de la política o
la cultura, así como juristas y académicos.

Por último, la Plataforma Juicio a Aznar se dirigirá al movimiento
contra la guerra para este año las movilizaciones en conmemoración
del inicio de la guerra de Iraq tengan como eje principal la lucha
contra la impunidad de los responsables de aquella invasión, para lo
cual trabajará como un colectivo más en la organización de lo que se
espera que sea una gran manifestación.

Plataforma Juicio a Aznar.

Madrid, 21 de febrero de 2009

www.juicioaaznar.net

EL PASSAT I EL FUTUR SEGONS GABILONDO I EL DIARI EL PUNT

I que ningú ho interpreti malament. Encara que les notícies de Cuatro són per a Gabilondo una “prejubilació” d’un professional de la ràdio que va ser durant molts d’anys líder d’audiència amb el programa “Hoy por hoy” de la cadena SER i que, es suposa que al final “crema” i que el punt amb l’estrena de la nova web aquesta propera setmana (de moment les notícies encara s’han de llegir a Vilaweb, ha fet una aposta clara cap a un canvi d’imatge i per millorar els continguts informatius, la cosa, no va per aquí...
Iñaqui Gabilondo, la setmana passada, mentre parlava de la trama d’interessos del PP, va dir: “entre els anys 203 i 206”. Òbviament volia dir entre 2003 i 2006. Segurament, qui va escriure les noticies que després els hi surten a la pantalla, va ometre un “0” i ell ho va llegir de forma literal sense adonar-se’n del que dia. Al cap d’uns dies sortia a “l’APM” de TV3 com no podia ser d’una altra manera.
En canvi el Punt d’avui fa “l’operació inversa”. Dóna una notícia i pareix que ho faci amb “clau de futur”. A la pàgina 17 hi ha un articles firmat per la periodista Imma Merino titulat “Com fer presents els absents?" Hi surten dues fotos dels germans Germano. A la primera hi apareixent quatre i és de l’any 1969. Mentre que a la segona n’hi apareixent només tres i és del any 2206 (!). No m’estranya que al menys un ja estigui mort i els altres deuen de ser una família molt longeva ja que, si els 2206 encara hi viuen tots tres, tindran uns 250 anys!

EL PRESIDENT CAMPS CENSURA

Mireu que he vist avui al Plural. A la Junta Directiva Nacional del PP de València, tothom va acabar aplaudint a Francisco Camps. Tothom? No, el president del PP d’Alacant José Joaquín Ripoll que, pel que es veu, és zaplanista, no va aplaudir i què va passar? Què el van treure de la foto!
Segurament que al llarg de la història ha passat moltes vegades. Jo me’n he recordat d’una. Del discurs de Lenin al poble rus on apareixia Trotski al seu costat, però quan aquest va caure en desgràcia per criticar la política oficial de Rússia, se’l va treure. Curiós paral•lelisme!

LA LLEI ANTITABAC NO DÓNA MÉS DE SI

Ne he fumat mai i en canvi, a mi m’han “fumat sempre!” I és que duran molts d’anys he estat fumador passiu... Víctima dels addictes al tabac!
Això ve perquè, tal com diu avui el Periódico, el Ministeri de Sanitat “ha llançat la tovallola” i creu que la llei antitabac “ja no dóna més de si”. Possiblement sigui veritat. Com també ho són els diferents estudis que s’han fet. Sense anar més lluny, recordo un que es va fer públic fa uns dies on es rebel•lava que als locals amb espais diferenciats entre fumadors i no fumadors, el destinat a no fumadors, també hi havia índex de nicotina a l’aire, ja que la separació total, no existeix; sempre hi ha portes per on passa la fum de l’altra sala. I mai a l’inrevés, lògicament.
Jo sempre he dit que els fumadors molesten molt més que el qui no fumem i a sobre són més bruts (parlo del col•lectiu, mai de forma individualitzada) Ells, en potència, podent fer tot allò que podem fer nosaltres i a sobre, tiren fum, escupen, tiren les burilles i els paquests de tabac buïts al terra, etc.
Recordo que la primera llei nacional que hi va haver, prihibia fumar als centres públics de l’administració de l’estat. Era l’any 1988 (Llei 192/1988 de 4 de març) Els companys fumadors, lluny de complir-la, feien mofa als qui, com jo, els demanàvem que s’abstinguessin de fer-ho. Es va habilitar una sala de fumadors, però a l’hora de la veritat es va convertir amb “sala de tertúlies”. Al final es va deshabilitar i van seguir fumant al seu lloc de treball tal com ho havien fet sempre. I una dada curiosa: al nostre centre de treball hi ha dues màquines expenedores: una de cafè i l’altra begudes (aigua, taronjada, cola, etc.) Si ens veient veure una llauna de cola en hores de treball, una cap ens cridava l’atenció. On era la prohibició? En canvi ella, seguia fumant!
Més tard va sortir l’altra llei, la 309/2005 de 27 de desembre. Aquesta si va tenir efectes. El personal va deixar de fumar, però anaven a fer-ho al carrer, amb la conseqüent pèrdua de temps. I els que no fumem? Si tots tenim els mateixos drets i deures, en que podíem ocupar el temps en que el fumador surt a donar compliment del seu vici al carrer? En utilitzar-los per a donar plaer als nostres instints més bàsics i ocults? Encara ningú ha trobat la resposta.
Diu el diari que, fins i tot els diputats del Congrés, d’allí on va sortir la llei, fumen al seu escó. M’ho crec. Una de les empipades més fortes la vaig agafar a finals del 2007. El meu sindicat, la UGT, organitzava un sopar a un conegut restaurant de Tivenys. No hi podia assistir tothom, sinó només aquells a qui es convidava. Solien venir sempre el Secretari General, Pepe Álvarez i també la Isabel López, diputada al Congrés i antiga líder del sindicat del tèxtil. Per molt que el propietari del restaurant digués que no es podia fumar, poc a poc, els fumadors (una gran majoria diria jo), ho anaven fent. Al final, el propietari havia de treure cendrers... L’ambient era irrespirable. Així que em vaig queixar. No trobo bé que un sindicat que defensa els drets i les llibertats dels treballadors, incompleixi una llei de salut pública! Vaig dir que si no es deixava de fumar, no hi tornaria. Ja no m’han tornat a convidar...
Ah! I les meves queixes són fundades: tinc una malaltia pulmonar crònica des dels 27 anys!