dimecres, 6 de maig del 2009

ECONOMIA X A TOTS ELS PÚBLICS (NOVA VERSIÓ)


Socialisme:


> Tu tens 2 vaques.
> L’estat t’obliga a donar-li 1 al teu veí.

>

> Comunisme:

> Tu tens 2 vaques.

> L’estat te les treu i et DA una mica de llet.

>

> Feixisme:

> Tu tens 2 vaques.

> L’estat té les treu i et ven una mica de llet.

>

> Nazisme:

> Tu tens 2 vaques.

> L’estat te les pren i et dispara al cap.

>

> Burocràcia:

> Tu tens 2 vaques.

> L’estat te'n perd una, en muny l’altra i després llença la llet al terra.

>

> Capitalisme tradicional

> Tu tens 2 vaques.

> En vens una i et compres un toro.

> Fas més vaques.

> Vens les vaques i guanyes diners.

>

> Capitalisme modern:

> Tu tens 2 vaques.

> Vens 3 teves vaques a la teva empresa que cotitza a borsa mitjançant lletres de crèdit obertes pel teu cunyat al banc.

> Després, executeu un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb el que ja tens les 4 vaques de tornada, amb exempció d’impostos per 5 vaques.

> La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant intermediari a una empresa amb seu a les Illes Caiman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia.

> L’informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més.

> Agafes les teves 9 vaques i les talles a trossos. Després vens a la gent les 10 vaques a trossos.

> Curiosament durant tot el procés ningú sembla adonar-se'n que, en realitat, tu només tens 2 vaques.

>

> Economia japonesa:

> Tu tens 2 vaques.

> Les redissenyar a escala 1:10 i que et produeixin el doble de llet.

> Però no et fas ric.

> Després rodes tot el procés en dibuixos animats. Els flames' Vakimon 'i, incomprensiblement, et fas milionari.

>

> Economia alemanya:

> Tu tens 2 vaques.

> Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, mengin un cop al mes i es munyen soles.

> Ningú no creu que tingui cap mèrit.

>

> Economia russa:

> Tu tens 2 vaques.

> Comptes i tens 5 vaques.

> Torna a comptar i et surten 257 vaques

> Torna a comptar i et surten 3 vaques.

> Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka.

>

> Economia xinesa:

> Tu tens 2 vaques.

> Tens a 300 operaris per munyir-les.

> Explicar al món la teva increïble ràtio de productivitat lletera.

> Dispara a un periodista que es disposa a explicar la veritat.

>

> Economia iraquià:

> Tu no tens vaques.

> Ningú no creu que no tinguis vaques, et bombardegen i et envaeixen el país.

> Tu segueixes sense tenir vaques.

>

> Economia suïssa:

> Hi ha 5.000.000.000 vaques

> És obvi que tenen amo però ningú sembla saber qui és.

>

> Economia francesa:

> Tu tens 2 vaques.

> Aleshores et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el que vols són 3 vaques.

>

> Economia neozelandesa:

> Tu tens 2 vaques.

> La de l’esquerra et sembla cada dia més atractiva.

>

> Economia espanyola:

> Tu tens 2 vaques, però no tens ni idea d’on són.

> Però com ja és divendres, et baixes a esmorzar al bar que tenen l'Sport per a llegir el gran partit que va fer el Barça el dia anterior.

> Si de cas, ja et posaràs a buscar el dimecres després del pont de la Pasqua granada.

dimarts, 5 de maig del 2009

SOBRE LA DECLARACIÓ DE LA RENDA DELS NOSTRES PAGESOS


La següent informació pot ser útil per aquells pagesos que tributin per “mòduls” (encara que ho siguin de cap de setmana) a l’hora de fer la declaració de la renda d’aquest any.
Sabeu que per “mòduls”, el rendiment net es calcula a partir d’uns coeficients que tenen els diferents productes. Després encara s’hi podrà posar l’amortització de la maquinaria, el percentatge de despesa de “difícil justificació”, etc.
Al Butlletí Oficial de l’Estat de l’1 de maig es publiquen tots aquells coeficients que han tingut alguna variació (sempre a la baixa) respecte als estipulats des del principi.
Per la diversitat i complexitat, només posaré els més comuns, la resta els podreu consultar al BOE del dia esmentat.

Comarca del Montsià
Cereals (0,10)
Cítrics (0,20)
Tomàquet (0,18)

Comarca del Baix Ebre
Cereals (0,10)
Cirera (0,19)
Ametlla (0,11)
Cítrics (0,20)
Tomàquet (0,18)

Comarca de la Ribera d’Ebre (*)
Cítrics (0,20)
Tomàquet (0,18)

Comarca de la Terra Alta (*)
Cítrics (0,20)
Tomàquet (0,18)

(*) A determinats municipis de les comarques de la Ribera d’Ebre y la Terra Alta també hi ha reduccions a productes com: olives, ametlles, cereals, cirera, però com he dit abans cal anar a veureu a les taules.

Crida l’atenció la bonificació del tomàquet, ja que no és un producte característic de les nostres comarques. I productes com els cítrics, està bé que el redueixin per (tot arreu) però a comarques com la Terra Alta, és evident que les explotacions de cítrics son nul•les o pràcticament inexistents.

SÍ, ÉS INDECENT


(Avui vull compartir amb tots vosaltres un escrit que m’ha arribat. L’única cosa que he fet és traduir-lo, ja que el text original estava escrit en castellà. També us diré que anava signat amb el número de DNI que, evidentment, he tret)

SÍ, ÉS INDECENT
Ha dit la presidenta de la Comunitat de Madrid que és indecent que mentre la inflació és -1%, els funcionaris a més de tenir plaça fixa, tinguin una pujada salarial del 5% (gran mentida per cert), Objectiu congelar el sou.
M'agradaria transmetre a aquesta Sra. el que considero indecent. Indecent, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 € / mes i el d'un diputat 3996 podent arribar amb dietes i altres prebendes a 6.500 € / mes; indecent, és que un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública guanyin menys que el regidor de festes d'un ajuntament de tercera; indecent és que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust, (sempre per unanimitat, per descomptat i l'inici de la legislatura); indecent és comparar la jubilació un diputat i el d'una vídua; indecent, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats les n'hi ha prou amb set i els membres del govern per cobrar la pensió màxima només necessitin jurar el càrrec; indecent és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF; indecent és col•locar en l'administració milers d'assessors, amigots amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats; indecent és el milionari despesa en mediocres TV autonòmiques creades al servei de la pervivència en el tron de polítics més mediocres; indecent és el ingent diners destinat a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d'ells; indecent és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (i no diguem intel•lectual o cultural); indecent és el cost que representen als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges sempre en gran classe i targetes de crèdit per tot arreu; indecent és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l'any; indecent és que les seves senyories quan cessen en el càrrec tinguin un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos; indecent és que ex ministres, ex secretaris d'estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic; indecent és que s'utilitzi als mitjans de comunicació per transmetre a la societat que els funcionaris només representen un cost per a la butxaca dels ciutadans; indecent és que ens ocultin els seus privilegis mentre tornen a la societat contra els qui de veritat els serveixen;. Mentrestant, parlen de política social i drets socials? que indecent.

dilluns, 4 de maig del 2009

ÉS POT SER CATALÀ I NO SER DEL BARÇA?


Per a mi, la resposta a la pregunta que formulo és contundent: No!
Qui hagi respost sí a la pregunta té una opinió contraria a la meva i donarà els seus arguments. Jo en dono els meus.
Ser del Barça (i els que ho som, ho portem sent des de fa molts d’anys...) és un sentiment. No només som del Barça perquè juga bé a futbol. De vegades no juga tan bé o ha fet, fins i tot malament, i ho em seguit sent. Tot i patir...
Durant molts d’anys, a l’època negra de la dictadura, va ser quan aquest sentiment és va aguditzar més. En aquells moments, on no hi havia una institució que representés Catalunya (com tenim ara la Generalitat), era el Barça, en el seu defecte, qui representava el nostre país arreu del món. I d’una manera encara més accentuada quan jugaven a Madrid o qualsevol ciutat de l’Espanya profunda.
Davant de la prohibició per part del franquisme dels nostres símbols, els catalans fèiem servir els colors blaugranes, l’himne del nostre club i els jugadors (llavors com ara, molt del país) con els herois mítics de la nostra història. El nom de la penya blaugrana almogàvers és representativa d’aquest sentiment.
Encara avui, quan el Barça juga en aquests camps (Santiago Bernabeu, Mestalla, Nuevo Zorrilla, los Pajaritos, etc.), els socis i aficionats més radicals així ho entenen encara. Per això mostren més que mai les seves ensenyes nacionals “d’Espanya” com és la seva bandera. També per això, la majoria d’aquests club porten estampada a la samarreta els mateixos colors: dos franges roges i una de groga de doble amplària (tal com recull la Constitució) En contra partida, el nostre Barça porta les quatre barres que, segons la llegenda, Guifré el Pilós va estampar al seu escut d’armes quan estava ferit de mort. En canvi, l’Espanyol (només el nom el delata) no porta ni una ni l’altra bandera. Si us fixeu, a la part de darrera, du la creu de Sant Jordi. Altres clubs com el Betis, en porten dues, l’espanyola i l’andalusa. I per no parlar dels càntics, insults, etc. que usen només quan juga el Barça.
El gest de Puyol petonejant el braçalet de capità va resumir tot el que ha de sentir (i aguantar) quan va al camp del Madrid. Segurament molts no ho van entendre, però el que va fer Puyol va ser petonejar el símbol de Catalunya que en aquell moment tenia més al seu abast.
Molts dels jugadors del Barça que han arribat de fora, no han trigat gaire temps per comprendre aquest sentiment i identificar el club on juguen amb la petita noció que som.
En canvi n’hi ha d’altres que, encara que hagin nascut aquí, hagin crescut i educat aquí, no ho poden entendre.
Però el que encara és més inversemblant és que militen a partits nacionalistes... Ara mateix en podria identificar dos de coneguts per la majoria de ciutadans del territori. Però com no ve al cas, no ho faré, si de cas, feu vosaltres aquest exercici de memòria. Incongruències de la vida...
Un nascut a la Galera com jo, de nom Jaume, tot elevant-t’ho a la “màxima potència”, deia: “Català és tot ciutadà del món que sigui del Barça”. És un punt de vista...
Visca el Barça i Visca Catalunya!!