E.COLI: L’EPIDÈMIA DE TOTS ELS ANYS?

Aquestes darreres setmanes s’està parlant i molt del bacteri "E.coli", de les morts que està produint a Alemanya i, de retruc, el mal que s’ha fet sobre l’agricultura espanyola, sobre tot als cogombres d’Almeria.

La mort a Alemanya de diverses persones (sembla que la majoria dones de 35 a 45 anys) va crear certa alarma al país més ric de la UE. El primer “diagnòstic” va ser que la produïen els cogombres espanyols per haver estat regats amb aigües fecals. Des d’Espanya no es va fer esperar la resposta i es va acusar a Alemanya de que les proves que s’havien fet, “no eren concloents”. I efectivament això sembla, però el mal ja s’havia fet. Encara que el govern alemany va rectificar, el dia següent encara hi havia que venia cogombres a la via pública al crit de que “no eren espanyols”.

Les últimes notícies de les que tinc constància són que l’actual bacteri és una mescla de quatre ceps diferents molt resistent a qualsevol fàrmac. Bé, més o menys, segur que hi haurà qui ho expliqui millor que jo.  

Què vol dir això? Què s’haurà d’investigar molt per a poder aconseguir un tractament o una vacuna (o totes dues coses) que sigui eficaç contra el bacteri.

A mi, tot això m’ha recordat a la “grip aviària” apareguda l'any 1997 i reapareguda en fa 3 o 4. Una grip que va començar a unes granges de la Xina i que es va expandir per diversos països i diverses tipus d’aus. Fins i tot recordo que al protocol que es va establir, el departament d’Agricultura de la Generalitat recomanava que si es trobava una au morta que se’ls avisés per tal de poder estudiar-ne els motius que l’havien produït.

Finalment, ara fa aproximadament dos anys, va sortir-ne la comunament anomenada grip “A”. Aquesta, sembla ser (al menys oficialment es va dir així) va començar també en unes granges, en aquest cas de porcs i a Mèxic. Tal va ser l’alarma que la OMS va aconsellar vacunar a tots aquells que pertanyessin a un grup de risc (jo ho sóc) Al final, tret de jo mateix i uns quants més, sembla ser que el consell no va tenir gaire èxit i es van quedar sense aplicar milions de dosis de vacuna.

La grip “A” (científicament la H1N1) va causar molts menys morts que la grip convencional, estacional o comuna, es a dir, la que ens afecta en més o menys mesura cada hivern.

Però l’alarmisme, sobre tot dels mitjans de comunicació, però també de les autoritats governamentals i sanitàries poden provocar entre la població danys irreparables.

Passarà també amb el bacteri E.coli? Jo no ho descartaria...  

VULL ANAR-ME’N A VIURE AL MAS DE BARBERANS

No són bons temps per als socialistes. Les eleccions municipals i autonòmiques del passat 22 de maig pràcticament ens van esborrar  del mapa polític. A Catalunya CiU ens va arrabassar ajuntaments emblemàtics com Barcelona,  Girona o Reus, on sempre hi havia hagut alcaldes del PSC.

Mentre, a Espanya, es va perdre una comunitat autònoma tan emblemàtica per al PSOE com la de Castella la Manxa. Costa trobar una capital de província o una comunitat autònoma que hagi quedat en mans socialistes després dels darrers comicis electorals.

A Catalunya podria quedar només Àngel Ros com alcalde de Lleida ja que a Tarragona, si bé Josep Fèlix Ballesteros va guanyar amb claredat, l’alcaldia no està assegurada, ja que un pacte entre CiU i el PP els hi donaria el govern. I a Espanya ens hem de consolar amb Sòria, Conca i Toledo (on no es té segura l’alcaldia)

Al meu poble, Amposta, tal i com era previsible (llegiu el meu darrer article publicat a VN) CiU va tornar a revalidar la majoria absoluta. Quan s’acabi la legislatura portaran 24 anys de majories absolutes que els ha permès governar imposant els seus programes i “passant el corró” quan ha calgut fer-ho.  

Davant d’una situació així, els qui som d’esquerres, de vegades, en broma, diem que ens caldrà canviar de poble. On anar? El cert és que no ho tenim gens fàcil. El dia següent de les eleccions, un militant d’ERC va dir que se’n aniria a viure a Deltebre ja que allí el seu partit va guanyar les eleccions encara que haurà de pactar per aconseguir un govern estable o governar amb minoria amb el perill que això significa. Jo li vaig dir que a Sant Jaume d’Enveja, també situat al delta de l’Ebre. Allí el company Joan Castor Gonell ha obtingut la majoria absoluta, degut, en bona part, per la construcció del pont sobre l’Ebre “lo Passador”, però també per la seva dedicació al poble i la bona gestió davant el consistori.

Però a la falda del massís del Port, entre els barrancs de la Galera i Lloret, hi un poble de poc més de 700 habitants: el Mas de Barberans. El cas d’aquest poblet és curiós. És podria comparar amb l’aldea gal·la d’Astèrix i Obèlix, ja que mai ha estat “conquerida” per la dreta. Des d’aquelles llunyanes eleccions generals del 15 de juny de 1977 fins les del dia 22 de maig, en totes (repeteixo EN TOTES) les eleccions ha guanyat el PSC: generals, locals, autonòmiques i europees.

El primer alcalde democràtic va ser Norberto Acisclo, un històric dirigent sorgit del món cooperatiu. A Norberto el va succeir Francesc (Paco) Subirats, un jove pescater que va arribar a ser senador i que només una greu malaltia el va obligar a abandonar la política activa després de 16 anys d’alcalde. Ara fa 4 anys, agafava el relleu Josep Maria Lleixà, un mestre que no ha exercit mai com a tal i que treballa a l’administració pública. Josep ja havia segut durant 8 anys regidor de cultura, per tant, quan va accedir a l’alcaldia ja disposava del bagatge suficient per ocupar un càrrec de tanta responsabilitat. El 22, el seu poble, com no podia ser d’una altra manera el va “referendar” com alcalde per als propers 4 anys.

Imagino que al llarg i ample de la geografia espanyola hi deuen d’haver d’altres casos com el del Mas de Barberans. Personalment no en conec cap. Per tant, per a qualsevol socialista, deu de ser un plaer poder viure a un poble envoltat “dels teus”.  A més a més, em consta, al Mas de Barberans hi ha molt bona gent...  I no ho dic perquè siguin socialistes.

MORELLA, LA VALLTORTA, SANT MATEU (fotos)

MORELLA, LA VALLTORTA I SANT MATEU DEL MAESTRAT

Potser alguns dels meus lectors més fidels ahir em vareu posar “falta”. Certament ahir va ser un d’aquells pocs dies que vaig faltar a la meva cita d’escriure alguna cosa. El motiu va ser personal. Ahir vaig poder fer una de les coses que més m’agraden: fer de guia turístic.

Vaig acompanyar al fill de mon cusi de França i a la seva núvia a Morella. Llàstima que el que no ens va acompanyar va ser el temps, ja que va ploure en diversos moments de la jornada.

De totes formes, tret del castell, poguérem veure la majoria de coses interessants de la capital dels Ports, el lloc on el general Cabrera va establir un dels seus quarters generals i on molts d’anys abans el rei Jaume I va començar la conquista de València.

Ja per la tarda baixarem fins la petita localitat de Tírig per visitar el museu dedicar al art rupestre llevantí i com bé sap tothom, va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La zona de la Valltorta, on es troben els abrics, impressiona no només la primera vegada que la veus, sinó, fins i tot, cada vegada que hi tornes. A part de les pintures, una construcció molt típica de la zona són les barraques construïdes amb la tècnica denominada “pedra en sec”, és a dir, sense utilitzar cap tipus d’argamassa per ajuntar-les.

Després de poder-ne visitar una, la del Civil, on el guia va fer-nos les explicacions en anglès per deferència a una parella d’holandesos que anaven, començarem el retorn cap a casa, no sense abans passar per Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat on es establir l'ordre religiosa-militar del Montesa. Allí, a la plaça major, una de les més boniques de la zona, asseguts en una de les moltes terrasses que hi ha, poguérem refer una mica les nostres forces prenent un aperitiu.

La darrera visita va ser a les muralles que en voltaven durant l’època medieval Sant Mateu.