El candidat socialista Javier Pérez Rubalcaba va dir a Barcelona que si “poguessin retrocedir a l’any 2008, moltes coses que han fet, no les farien”. Segurament això mateix ens passa a tots. Si ens donessin una oportunitat de tornar a començar, molts d’errors que em comès al llarg de la nostra vida, no els tornaríem a fer. I, possiblement, fins i tot alguna de les coses bones que em fet, potser tampoc o les faríem de diferent manera.
Per al PSOE l’any 2008 la crisi econòmica encara no s’havia instaurat al nostre país. Estàvem al final de la bombolla immobiliària i efectivament, la crisi encara no afectava de ple al nostre país, encara que els primers símptomes començaven a ser evidents.
De tots els errors que ha pogut cometre el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, del qual Rubalcaba en va ser ministre, des del meu punt de vista, dos han estat els més importants: la reforma laboral i la gestió de la crisi.
Les reformes laborals, on els treballadors sempre hi surten perdent, a la pràctica s’ha vist que no serveixen per a res. Cap reforma laboral (al menys de forma directa)ha servit per a crear ocupació d’una manera important. El nombre d’aturats a Espanya passa en escreix dels 4 milions i, després de l’estiu, un període on, tradicionalment l’ocupació augmenta, s’ha tornat a perdre ocupació.
Realment és difícil aconseguir, ja no la plena ocupació (la qual cosa sembla que és impossible), sinó una taxa d’atur que no arribés al 10 %. Si fos tant fàcil ja s’hauria fet. A la bona voluntat del govern, hi ha que afegir-li la dels empresaris, sovint molt més preocupats en els seus propis interessos que no en els generals del país.
El que cal potenciar és l’economia productiva, que tradicionalment ha estat el motor econòmic dels països i és la que té uns llocs de treballa més estables. Però per a que l’economia productiva funcioni, hi ha que incentivar el consum privat. No es poden fabricar cotxes sinó se’n venen.
L’altre error va ser la gestió de la pròpia crisi. No crec que hi hagi ningú (bé, potser algun fanàtic) que pensi que l crisi és culpa del govern socialista. La crisi és mundial i la pràctica totalitat dels països capdavanters l’estan patint. Però les respostes que ha donat el govern semblen més fruit de la improvisació que d’una política coordinada que comptés amb tots els suports possibles. I aquí és on el PP (el partit que amb tota probabilitat governarà a partir del 20-N) també té molta part de culpa.
El PP com diu Rubalcaba, també vol fer un “retorn al passat” i aplicar les mesures que va aplicar el nefast José María Aznar. O sigui, deixar la nostra economia, majoritàriament, en mans de la construcció. Els experts ja han dit que això és impossible, però el PP és capaç de tot per mirar d’aconseguir “resultats immediats”. Però a la llarga, una altra bombolla immobiliària seria del tot contraproduent i molt difícil de digerir.
